va ser un artista neerlandès que es va unir al moviment de resistència antinazi durant la Segona Guerra Mundial. Va participar en l'acció en contra de l'oficina de registres públics d'Amsterdam per a sabotejar els esforços per a identificar els jueus neerlandesos i altres persones buscades per la Gestapo. Arondéus va ser detingut i executat poc després del seu arrest. Iad va-Xem va reconèixer Arondéus com a Just entre les Nacions.
Arondéus era obertament homosexual abans de la guerra i va afirmar desafiantment la seva orientació sexual abans de la seva execució. Les seves últimes paraules van ser: «Digueu a la gent que els homosexuals no són covards».
Biografia Willem Johan Cornelis Arondéus era el fill petit d'un comerciant de combustible d'Amsterdam. Els seus pares eren Hendrik Cornelis Arondéus i Catharina Wilhelmina de Vries. Va començar a treballar com a il·lustrador, dissenyador de cartells i tapissos i pintor. El 1923 va rebre l'encàrrec de pintar un gran mural per a l'Ajuntament de Rotterdam. Durant aquell mateix període, va il·lustrar poemes de JH Leopold, Pieter Cornelis Boutens i Martinus Nijhoff. També admirava el dissenyador neerlandès Richard Roland Holst, com es pot percebre a la seva obra. Tanmateix, no va assolir gaire fama i va viure en circumstàncies precàries. miniatura|Arondéus de vacances a l'illa d'Urk (1921) Cap al 1935, va abandonar les arts visuals i es va convertir en escriptor. Els poemes i contes que havia escrit a la dècada del 1920 no van ser publicats, però l'any 1938 va publicar dues novel·les, ('La casa dels mussols') i ('En el rave florit d'hivern'), ambdues il·lustrades amb dissenys del mateix Arondéus. L'any 1939 es va publicar ('La tragèdia del somni'), una biografia del pintor Matthijs Maris, germà dels artistes neerlandesos Jacob i Willem Maris. Dos anys més tard, ('Figures i problemes de la pintura monumental als Països Baixos'), de nou amb dissenys de l'autor. En aquella data, però, Arondéus ja estava involucrat amb el moviment de resistència neerlandès.
Moviment de resistència El 1942, Arondéus va iniciar una publicació clandestina titulada . El 1943, es va fusionar amb una altra publicació anomenada . A través de la fusió, Arondéus va conèixer Gerrit van der Veen, l'editor de . A la resistència, Van der Veen es va especialitzar en la falsificació de documents d'identitat. Com a resultat, Arondéus també es va involucrar en la creació de documents falsificats, juntament amb la resistent lesbiana Frieda Belinfante. Un dels principals obstacles per a l'èxit d'aquestes falsificacions era l'Oficina Municipal de Registre de Població, ja que la seva existència feia que les falsificacions fossin menys útils, ja que la seva legitimitat es podia comprovar amb les llistes de registre i determinar quan eren falses. Arondéus i Van der Veen, juntament amb altres col·laboradors, van ordir un pla per a destruir l'oficina de registre.
L'atemptat, que va tenir lloc el 27 de març de 1943, va tenir un èxit parcial però va aconseguir destruir 800.000 documents d'identitat (el 15% dels registres) i recuperar 600 documents en blanc i 50.000 florins. L'edifici va ser destruït i ningú no va ser arrestat la nit de l'atac. Tanmateix, a causa d'una delació, Arondéus va ser arrestat l'1 d'abril de 1943 juntament amb la majoria del grup. Belinfante va ser l'única persona del grup que va sobreviure, fet que la va obligar a adoptar la identitat d'un home i passar a la clandestinitat.
El 18 de juny de 1943, Arondéus va ser jutjat i condemnat a mort, juntament amb 13 homes més que havien participat en l'acció de sabotatge. Arondéus es va declarar culpable i va assumir tota la culpa, fet que pot explicar per què dos joves metges es van salvar de l'execució i van rebre penes de presó. Abans de la seva execució, Arondéus es va assegurar que el públic sabés que ell i dos homes més del grup, Bakker i Brouwer, eren homosexuals, i va demanar al seu advocat que «diguessin a la gent que els homosexuals no són covards».
Llegat El 1945, després de l'alliberament dels Països Baixos, la família d'Arondéus va rebre una medalla pòstuma del govern neerlandès en honor seu. El 1984 va ser guardonat amb la Creu Commemorativa de la Resistència 1940-1945 i el 19 de juny de 1986, Iad va-Xem va reconèixer Arondéus com a Just entre les Nacions.
El 2023, l'actor i locutor anglès Stephen Fry va fer un documental per a Channel 4 sobre l'activitat de resistència d'Arondéus i Belinfante durant la guerra, Willem & Frieda. A la minisèrie biogràfica sobre la Segona Guerra Mundial A Small Light de National Geographic, Willem Arondéus és interpretat per Sean Hart.
Referències
Categoria:Pintors neerlandesos del segle XX Categoria:Membres de la Resistència morts per l'Alemanya nazi Categoria:Persones de Gooise Meren Categoria:Justos entre les Nacions Categoria:Morts a Haarlem Categoria:Pintors d'Holanda del Nord Categoria:Escriptors neerlandesos del segle XIX Categoria:Pintors morts al segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors neerlandesos morts al segle XX Categoria:Pintors neerlandesos del segle XIX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1894