Federico Anrich Santamaría (l'Havana, 12 de març de 1827 - Bergara, 21 de desembre de 1889) va ser un marí i polític espanyol, ministre durant la Primera República.
Biografia Va començar la seva carrera militar com a guàrdia marina a Cartagena i a l'Arsenal de La Carraca. Ascendit a guàrdia marina de primera classe en 1846, el 24 de novembre d'aquest any va embarcar l' Alerta, on va ser expedientat per agressió i insubordinació a l'alferes de navili Wenceslao de Rozas. Va complir arrest fins al 15 de febrer de 1849, en què es va sobreseure la causa. Al maig d'aquest any va ser ascendit a alferes de navili.
Al setembre de 1870 va ser nomenat comandant de l'estació naval de Fernando Poo, a la Guinea Espanyola, i a més va assumir el càrrec de governador general de la colònia fins a 1871. Un greu incident amb el cap del port de Cadis el 4 de novembre va comportar un nou arrest per indisciplina i el seu pas per un Consell de Guerra de generals el 20 de gener de 1873, on va ser seriosament advertit i arrestat. L'11 de març es va disposar el seu trasllat a Madrid, i tres dies després va quedar a les ordres del ministre de Marina Jacobo Oreyro fins al 29 de maig, en què va ser nomenat comandant de la fragata Almansa.
Es trobava destinat a Cartagena quan va ser nomenat precipitadament ministre de Marina del Govern de Pi i Margall l'11 de juny, prenent possessió de la cartera tres dies després. La seva gestió va ser breu i molt criticada: se'l va acusar de fomentar el nepotisme i va presentar un projecte de llei que autoritzava el Ministeri d'Hisenda a alienar material de la Marina, com a edificis i terrenys situats fora dels arsenals, vaixells de guerra, dics, efectes i pertrets. El 8 de juliol va signar una carta sol·licitant poders extraordinaris per a combatre als carlistes. No va poder evitar la rebel·lió cantonal que va afectar Cartagena a partir del 12 de juliol, si bé va intentar dissoldre l'esquadra del Mediterrani i desarmar els vaixells. L'envergadura del moviment cantonalista va anar massa lluny i Anrich i la resta del Govern van presentar la seva dimissió.
Aprofitant una excedència, va marxar a França i es va presentar davant la caserna del pretendent carlista Carles de Borbó i Àustria-Este, la qual cosa va originar diversos rumors sobre la seva veritable posició política i la seva gestió ministerial, presumptament dirigida a afeblir al govern republicà. Va ingressar a l'exèrcit carlista i va arribar a ser comandant general de la Marina a la mar Cantàbrica. Després de la tercera guerra carlina, el govern de Cánovas del Castillo va acceptar el seu reingrés en l'Armada Espanyola.
Va morir a Bergara (Guipúscoa) al desembre de 1889.
Referències
Categoria:Ministres del Govern d'Espanya Categoria:Militars carlins Categoria:Morts a Guipúscoa Categoria:Militars cubans Categoria:Polítics de l'Havana Categoria:Polítics carlins Categoria:Polítics cubans del segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX