Luis de Aranda (Granada? cap al 1567 - Idem., cap al 24 d'abril de 1627), va ser un compositor i mestre de capella espanyol.
No s'ha de confondre amb:
l'autor Luis de Aranda (s. XVI), amb Luis de Aranda (), sevillà, organista de la Catedral de Narbona, ni amb Juan de Aranda (s. XVI i XVII), músic de la Capella Reial de Granada, del qual es conserven algunes composicions.
Biografia Es desconeix l'origen de Lluís de Aranda, però el 13 de desembre de 1583 ja apareix com a infant del cor de la Catedral de Granada a les actes capitulars: «seise que ha estat molts anys en aquesta santa església». Per aquelles dates, va haver d'aprendre amb els mestres Santos i Jerónimo de Aliseda i Ambrosio Cotes, que eren responsable dels infants en aquella època.
Pel que sembla Aranda va romandre com seise molts anys després d'haver mudat la veu, cosa poc habitual a les catedrals espanyoles. De fet, el 1589 emmalaltia el mestre de capella, Jerónimo de Aliseda, i Aranda, encara seise en aquell moment, prenia les responsabilitats més importants del mestre: la cura i educació dels seises, i la composició de la música per a les festes de guardar.
Aliseda moria dos anys després, el 28 de juny de 1591, per la qual cosa el cabildo granadí va decidir posar edictes per a la realització d'oposicions al febrer de 1592. S'hi van presentar sis mestres de capella: Juan de Riscos, mestre de la Col·legiata d'Antequera; Juan Bautista Muñoz, mestre de la Col·legiata d'Alcalá la Real; Juan Fernández Garzón, mestre de la Col·legiata de Baeza; Pedro Bermúdez, mig capellà de la Capella Reial de Granada; Cristóbal del Marmol, de la ciutat d'Aguilar; i Luis de Aranda. Els exàmens van ser molt durs tant en composició, com en tècnica musical o en la direcció del cor, a més de ser públics i presidits per l'arquebisbe Pedro de Castro i Quiñones. Acabades les proves el dissabte 18 d'abril de 1592, va ser triat Luis d'Aranda que va prendre possessió de la prebenda 3 dies després, el dia 21.
Va romandre a Granada, en el càrrec, 35 anys fins a la seva mort. A la Catedral de Granada, durant la possessió del càrrec de Aranda, es va continuar privilegiant el cant d'orgue, mentre que en altres ja es començaven a dominar les músiques més modernes del Barroc.
El consell municipal ho va tenir en gran estima, cosa que no va impedir tenir alguns problemes amb alguns canonges específics. Això el va portar a escriure un memorial a la seva pròpia defensa en què explica els seus pensaments sobre la seva música i que es conserva manuscrit del seu puny i lletra. Moria en el càrrec, a Granada, cap al 24 d'abril de 1627.
Obra La major part de la seva música s'ha perdut, però el musicòleg José López Calo afirma que les poques que es conserven, totes probablement anteriors al 1600, són d'una bellesa extraordinària.
A la Catedral de Granada es conserva un Regina Caeli d'Aranda.
A la llibreria de música de la Capella Reial de Granada es conserven algunes obres de Lluís de Aranda en una col·lecció de sis llibrets manuals copiats en pergamí a principis del segle XVII, possiblement pel Joan de Aranda esmentat més amunt. Entre ells, Owen Ress ha atribuït el Quomodo sedet sola, cantat durant les exèquies de Felip II a la Capella Reial a Luis de Aranda:El text sembla ser una combinació i alteració d'algunes lamentacions per a les matines del Dijous Sant i el responsorial O vos omnes, en què la ciutat "plena de gent" [plena populo] esdevé una ciutat "plena de dolor" [plena tristitia].
Referències
Categoria:Morts a Granada Categoria:Compositors espanyols del Renaixement Categoria:Mestres de capella andalusos Categoria:Compositors andalusos Categoria:Músics granadins Categoria:Compositors morts al segle XVII Categoria:Compositors nascuts al segle XVI