Pinnacle Point és un grup de jaciments prehistòrics situats a prop de la ciutat de Mossel Bay, a la costa sud de Sud-àfrica, a la província del Cap Occidental.
Des del 2000, les excavacions intensives d'una sèrie de coves han confirmat l'existència de nivells d'ocupació que es daten del paleolític mitjà, i abasten un període d'uns 170000 a 50000 abans de la nostra era. Les excavacions han revelat nombroses eines lítiques i restes arqueològiques pertanyents a l'edat de pedra mitjana, i alguns fòssils atribuïts a l'Homo sapiens.
Història Les primeres excavacions se'n feren a prop de Mossel Bay, al cap de Saint Blaize, a finals de la dècada dels 1880. H. Goodwin hi feu més excavacions a començament de la dècada dels 1930, amb l'objectiu de refinar la definició de la indústria lítica de Mossel Bay, després de la seua publicació del 1929 amb Clarence van Riet Lowe sobre les indústries africanes de l'edat de pedra mitjana. La indústria de Mossel Bay, la va estudiar Keller el 1969, i més tard Thompson i Marean el 2008.
L'última campanya d'excavació a Pinnacle Point la feu l'any 2000 un equip internacional dirigit pel prehistoriador i paleoantropòleg Curtis Marean de l'Institut d'Orígens Humans de la Universitat Estatal d'Arizona, i incloïa investigadors de Sud-àfrica (Universitat de Ciutat del Cap), Austràlia (UNSW, UoW), Palestina i l'estat francés. Aquesta campanya està encara en curs.
Juntament amb els jaciments de Diepkloof i la Cova de Sibudu, Pinnacle Point fou inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el juliol del 2024, amb el nom d'"Aparició del comportament humà modern: jaciments d'ocupació del Plistocé a Sud-àfrica".
Jaciments Pinnacle Point 13B El jaciment de Pinnacle Point 5-6 (PP 5-6) ha proporcionat les primeres proves de l'ús controlat de la calor per a millorar la idoneïtat de la talla de les roques emprades per a elaborar eines.
Pinnacle Point 5-6 Al jaciment de Pinnacle Point 13B s'han trobat rastres de l'ús de recursos marins (petxines) que daten de fa 164.000 anys. Algunes evidències més recents de comportament simbòlic les proporciona l'ocre raspat i mòlt, que podria haver-se usat com a pigment per a la pintura corporal.
Fòssils humans Els únics fòssils humans descoberts fins ara s'hi trobaren en nivells PP 13B datats fa uns 100.000 anys. Són fòssils d'Homo sapiens.
Del 190000 al 130000 abans de la nostra era, el planeta estigué sota el penúltim període glacial, conegut com a SIO 6. Com que el clima era fred a les latituds mitjanes i sec arreu del planeta, inclosa Àfrica, els recursos alimentaris degueren escassejar, cosa que va portar les poblacions del sud d'Àfrica a les costes per a explotar els recursos marins, com ara el marisc i els mamífers.
El període interglacial SIO 5c, del 130000 al 115000 abans de la nostra era, fou, per contra, un període d'òptim climàtic. Després el clima va oscil·lar, alternant entre períodes freds i temperats, abans d'entrar al darrer període glacial (SIO 4 a SIO 2) al voltant del 71000 abans de la nostra era.
Modernitat conductual També s'han trobat usos més complexos de l'ocre en capes que daten de més de 70.000 anys a la Cova de Blombos, un jaciment situat també a la costa, una mica més a l'oest. Aquests descobriments semblen contradir la hipòtesi defensada durant molt de temps pel prehistoriador estatunidenc Richard Klein, segons la qual la modernitat conductual fou el resultat d'un canvi cultural sobtat que es va produir dins l'espècie Homo sapiens fa només entre 50.000 i 40.000 anys.
Notes i referències
Vegeu també Cova de Blombos Diepkloof
Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Sud-àfrica Categoria:Jaciments arqueològics de Sud-àfrica