KPN és una empresa de telecomunicacions neerlandesa que va néixer com a agència governamental de servei postal, telegràfic i telefònic amb seu a Rotterdam.
Història Fins al 1998 El que ara és KPN es va fundar oficialment com a servei postal anomenat Statenpost el 1752. El 1799, els serveis postals neerlandesos es van reformar en un sistema únic i nacional, i el 1807 van passar a estar sota l'administració del ministeri de finances. El 1893, el sistema postal i els serveis de telègraf i telèfon es van unir per a formar l'Staatsbedrijf der Posterijen, Telegrafie en Telefonie (PTT) sota el ministeri d'agricultura, indústria i comerç.
Uns cent anys més tard, es van introduir els codis postals als Països Baixos, el 1977, fet que va permetre l'automatització completa del sistema postal. L'1 de gener de 1989, PTT es va reorganitzar com aa empresa privada amb el nom de Koninklijke PTT Nederland (abreujat a KPN o PTT Nederland). KPN va continuar essent propietat del govern neerlandès, tot i que ja no estava gestionada pel propi govern. El seu servei postal es deia PTT Post, mentre que el seu servei de telecomunicacions es deia PTT Telecom, ambdós independents l'un de l'altre.
El govern neerlandès va privatitzar progressivament KPN a partir del 1994, amb KPN cotitzant a la Borsa d'Amsterdam, després va reduir la seva participació al 6,4% el 2005 i, finalment, va completar el procés el 2006 i va renunciar al seu dret de vet sobre les accions d'or.
Des del 1998 El 2001, KPN va intentar fusionar-se amb l'empresa de telecomunicacions belga Belgacom però no va tenir èxit a causa de les objeccions del govern belga. El mateix any, la companyia espanyola Telefónica va expressar el seu interès per a comprar KPN. https://www.3cat.cat/3catinfo/telefonica-tempteja-la-possible-compra-de-loperadora-holandesa-kpn/noticia/100367/ KPN també té sinergies operatives a través de joint ventures amb la danesa TDC i Swisscom.
L'agost de 2013, América Móvil va oferir fer-se amb la participació restant del 70% de KPN per 7.200 milions d'euros (9.490 milions de dòlars). América Móvil actualment posseeix prop del 30% de KPN. El govern neerlandès va emetre un avís sobre aquesta proposta d'adquisició de KPN per part del multimilionari mexicà Carlos Slim, com a part del propòsit d'expandir el seu imperi de les telecomunicacions. Els plans finalment van acabar quan l'Stichting Preferente Aandelen B KPN va exercir una opció de compra per obtenir ~50% del total d'accions.
El novembre de 2020, EQT AB va oferir adquirir KPN per 11.000 milions d'euros. Més tard, a l'abril de 2021, EQT AB i Stonepeak Infrastructure Partners van començar a treballar conjuntament en una oferta pública d'adquisició de KPN per 12.500 milions d'euros. El 10 de juny de 2021 es va establir una empresa conjunta de fibra òptica anomenada Glaspoort amb seu a Amsterdam, una associació entre KPN i el fons de pensions APG per ampliar el subministrament de fibra òptica amb una inversió de més de mil milions d'euros.
KPN opera una xarxa de serveis mòbils per a tecnologies 2G GSM, 4G LTE i 5G NR. Utilitza les bandes de 700 MHz, 800 MHz, 900 MHz, 1400 MHz, 1800 MHz, 2100 MHz i 2600 MHz. Anteriorment, KPN oferia serveis 1G (NMT) fins al 1999 i serveis 3G UMTS fins al 31 de març de 2022.
Referències
Categoria:Empreses de telecomunicacions Categoria:Empreses dels Països Baixos Categoria:Rotterdam