Eduard Castells i Roca (Valls, 12 de desembre de 1898 - París, 18 de gener de 1976) fou un pintor català.
Es formà durant sis anys sota el mestratge d'Ignasi Mallol i, a partir de 1941, fixà la residència a Barcelona. Acabada la Guerra Civil, s’integrà al col·lectiu La Campana de Sant Gervasi, un nucli artístic format tant per creadors catalans com per artistes procedents d’altres països. En el si d’aquella tertúlia va gestar-se el nucli que acabaria donant lloc al moviment renovador de la pintura catalana de postguerra, Dau al Set. Fou també l’espai on coincidiren per primera vegada Antoni Tàpies i Joan Brossa.
Va participar en el primer i el segon Saló d’Octubre, els anys 1948 i 1949. La seva obra es caracteritza per un to intimista i un lirisme contingut, amb una predilecció clara per les figures, les natures mortes i els paisatges, tant urbans com d’una ruralia ordenada i humanitzada. L’any 1968 presentà a Barcelona la sèrie Estampes de Castella i també destacà en el camp de la pintura mural, especialment amb els treballs fets a l’església de Sant Joan, de Valls.
Referències
Categoria:Artistes vallencs Categoria:Morts a París Categoria:Pintors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Pintors catalans del sud nascuts al segle XIX