L'Arxiu Històric del Moviment de Lesbianes Feministes de Mèxic, Yan María Yaoyólotl (AHMLFM-YMY), constitueix un patrimoni documental reunit i custodiat per la lesbofeminista etno-ecocomunista i artista mexicana Yan María Yaoyólotl Castro. Conté el trajecte històric de la lluita de les dones lesbianes feministes i lesbofeministes mexicanes des de la dècada dels setanta del segle XX a l'actualitat, per aconseguir l'emancipació de totes les dones del món contra la dominació del sistema fal·lopatriarcal.
L'arxiu conté més de tres mil documents, i altres dos mil complementaris, emmagatzemats en quaranta-sis volums per any des del 1976 fins a l'actualitat, en procés de catalogació amb la informació respectiva de cada document i la seua ubicació històrica.
El subjecte històric del AHMLFM-YMY és la lluita de les dones lesbianes feministes, per l'abolició del fal·lopatriarcat i la construcció d'una societat justa: el lesbofeminisme se situa com un dels dos vessants del feminisme al costat de l'heterofeminisme, i com una força política autònoma, completament independent dels mercats GBTTTIQ+ i de la diversitat sexual, i es reparteix en agrupacions de dones, gais, GLBT, GBTTTIQ+ i sobretot queer, pel seu caràcter androfal·locèntric i neoliberal.
Aquest subjecte històric l'integren les organitzacions lèsbiques antisistèmiques: radicals, anarquistes, llibertàries, separatistes, autonomistes, indígenes, socialistes, abolicionistes, comunistes, sindicalistes, d'esquerra i revolucionàries compromeses o solidàries amb les lluites dels pobles, obreres, pageses, indígenes, emigrants i populars, a més d'antiimperialistes, anticapitalistes, antiracistes, antisexistes i antiecocides o separatistes, centrades en exclusiva en la lluita de les dones.
L'arxiu comença amb l'aparició de les primeres organitzacions lesbicofeministes a Mèxic en la dècada dels 1970, perquè en aquesta dècada hi hagué l'experiència històrica més transcendental per haver-se enfrontat la repressió misògina i lesbofòbica patriarcal mil·lenària, i per haver establert els fonaments i els postulats polítics del moviment de lesbianes i feministes:
1976, Ákratas, el predecessor, primer grup feminista lesbicoheterosexual (FLH), feminista, anarquista, radical i separatista fundat per Marcela Olavarrieta;
1977, Lesbos, primer grup lèsbic feminista (LF), lesbianes feministes, fundat per Yan María i Cristina Val;
1978, Oikabeth, segon grup lèsbic feminista (LF), lesbianes feministes socialistes, fundat per Yan María, Luz María, Adrianita, María Elena i Lilia, i
1979, Lesbianes Socialistes, tercer grup lèsbic feminista (LF), lesbianes feministes socialistes, fundat per Yan María i Luz María.
Més tard, a partir de la dècada dels 1980 continuaria la lluita lèsbica feminista, però enfrontant, a més a més dels enemics externs (el masclisme, la misogínia i la lesbofòbia), nous enemics interns: el generisme (doctrina de gènere) i el queerisme (doctrina queer), propis de la cultura neoliberal postmoderna, que van aconseguir afeblir, desarticular i desmantellar en gran manera al moviment lesbicofeminista en sotmetre'l a la lògica neoliberal de la diversitat sexual i queer.
No obstant això, malgrat l'ofensiva neopatriarcal per a eliminar les organitzacions de dones, feministes i lesbofeministes, el 1987 apareix la Coordinadora Nacional de Lesbianes Feministes, amb 12 grups lèsbics; el 1997 Enllaç Lèsbic amb 10 grups i el 2021 el Front Nacional de Lesbianes Feministes, amb 9 grups, així com la realització de 10 marxes a Ciutat de Mèxic i 10 a la ciutat de Guadalajara, incloent-hi la participació en protestes socials contra els abusos del sistema neoliberal i molts esdeveniments culturals, esportius, artístics, debats polítics i publicacions com ho ha estat l'editorial LesVoz amb 50 revistes i els vídeos d'esdeveniments.
Des del 1976 ençà, el moviment lèsbic s'ha mantingut actiu ininterrompudament en resistència malgrat tots els intents del neopatriarcat per cooptar-lo i institucionalitzar-lo (generisme), de subsumir-lo sota la diversitat sexual (gbtttqisme) o de fer-lo desaparéixer (queerisme) en eliminar el seu subjecte històric que és la seua essència, amb l'esborrat de les dones.
Des del 2018, el AHMLFM-YMY es troba en procés de digitalització. La seua adreça electrònica és: archivolesbico.yanmaria.org.
Laberints inexplorats. Entre la misogínia i la lesbofòbia Al maig del 2018, es presentà part de l'Arxiu històric del moviment de lesbianes feministes de Mèxic en l'exposició anomenada Laberints inexplorats. Entre la misogínia i la lesbofòbia, realitzada en la Galeria José María Velasco, amb l'objectiu d'exhibir els orígens del moviment lèsbic a Mèxic i de mostrar-ne la incidència social i política a partir dels seus inicis en els anys setanta. L'exposició, de caràcter documental, il·lustrà les demandes i el posicionament polític que històricament ha tingut el moviment lesbicofeminista a partir d'una selecció de documents, fotografies, vídeos i cartells continguts en l'arxiu de Yan María Yaoyólotl Castro.
Presència en altres mostres L'Arxiu històric del moviment de lesbianes feministes de Mèxic també ha participat en mostres d'arxius d'art feminista mexicans. Dues de realitzades pel Laboratori Curatorial Feminista: Re+Accions. Rèpliques i Fractures en els Arxius d'Art Feminista Mexicans duta a terme al Centre Cultural Border (espai cultural de la Ciutat de Mèxic) al novembre del 2017; i De+Liberacions. Lluites en diàleg, Feminismes i Dissidència Sexual, que des del gener del 2019 forma part de l'exposició permanent del M68 Memorial 1968/Museu dels Moviments Socials del Centre Cultural Universitari Tlatelolco. Totes dues amb l'objectiu de fer visible, contextualitzar i posar en diàleg la labor arxivística i influència que altres arxivistes i artistes feministes mexicanes (com ara Mónica Mayer, Ana Victoria Jiménez, Lorena Wolffer i Produccions i Miracles Agrupació Feminista A C) han tingut sobre el moviment feminista i les dissidències sexuals a Mèxic.
A més, alguns documents de l'arxiu formen part de la Col·lecció M68: Ciutadanies en moviment: "Repositori digital sobre els moviments socials que, des del 1968 a la data actual, han impulsat el reconeixement de drets a Mèxic. De consulta oberta i en permanent construcció, M68 és una iniciativa en què col·laboren molts arxius públics i privats".
Vegeu també Arxiu CIEG (UNAM)
Referències
Categoria:Mèxic Categoria:Arxius Categoria:Feminisme