Aguilar és una editorial espanyola fundada el 1923 a Madrid per Manuel Aguilar Muñoz. L'empresa va fer fallida el 1982 i quatre anys més tard va ser adquirida pel grup Timón. Des de 2014 és un segell propietat de la multinacional Penguin Random House Grupo Editorial.
Història A l'empresa hi van treballar destacats traductors, escriptors i crítics literaris com ara Rafael Cansinos Assens, Llorenç Riber i Campins, José María de Cossío y Martínez Fortún i Blanca de los Ríos, entre d'altres.
El seu primer títol va ser la trilogia La muerte y su misterio (1923, amb una primera edició el 1921) de Camille Flammarion, traduïda pel seu amic José María Meliá Bernabeu, de la qual es va vendre en un trimestre nou mil exemplars, quan d'una novel·la de Pío Baroja se'n venien al voltant de tres mil. El 1924 va comprar a Londres els drets d'Edgar Wallace, i es va fer després amb els de George Bernard Shaw i H.G. Wells. Va publicar els llibres de Celia, el famós personatge d'Elena Fortún, i va fer, a més, la primera edició completa en castellà d'El capital, de Karl Marx el 1931.
Passada la Guerra Civil espanyola, Aguilar va haver de començar de zero una altra vegada: va comprar els drets de les obres de Benito Pérez Galdós i després els de Jacinto Benavente i va optar com a via addicional de distribució per la venda directa al públic. Va inventar el compte corrent de llibreria (inicis del que serà després la venda de llibres a termini), va obrir dues llibreries als carrers de Serrano i de Goya a Madrid i va emprendre noves col·leccions, centrades, en altres disciplines científiques, com ara la Biblioteca de Ciencias Económicas i Sociales i la Colección de Ciencia y Técnica. A partir de 1946, la seva decisió d'expandir-se a Amèrica Llatina creant una filial a Buenos Aires li reportà nous èxits, i poc després eixamplà la seva producció a Bogotà, Ciutat de Mèxic, Montevideo i Caracas. El 1954, aparegué un altre projecte destacat, la creació d'una secció cartogràfica que elaborà l'Atlas universal Aguilar.
Entre les obres publicades per l'editorial, sempre en una cuidada enquadernació de cuir, amb un característic paper bíblia (el mateix paper de fumar fabricat a Alcoi) i el logotip editorial d'una làmpada d'oli amb el lema en llatí Tolle, lege ('Té, llegeix'), i bregant amb la censura, destaquen les edicions de les obres completes de Federico García Lorca (1955), amb pròleg de Jorge Guillén, probablement el seu èxit més gran, però que només va poder aparèixer sense els estralls de censura en la seva vint-i-dosena edició; les obres -la censura va impedir que fossin completes- de Miguel Hernández (1952), en què va intervenir Vicente Aleixandre; i les obres completes de Benito Pérez Galdós, de Tirso de Molina, d'Azorín i de Baltasar Gracián.
Importants van ser també les col·leccions, iniciades el 1928, d'Obras Eternas (que inclou no només les de Miguel de Cervantes, publicades aquell mateix any, sinó les de William Shakespeare, Oscar Wilde, Francisco de Quevedo, Fiódor Dostoievski i Teresa de Jesús; i la Biblioteca de Autores Modernos amb obres de Simone de Beauvoir i Mark Twain. Més endavant va emprendre la Biblioteca de Premios Nobel, on es troba, per exemple, la poesia de Pablo Neruda.
El 1963 Manuel Aguilar va escriure Una experiencia editorial, la seva autobiografia com a editor, i va morir de càncer el 1965. A la dècada del 1980 la crisi del mercat editorial espanyol a Llatinoamèrica va obligar al seu nebot, Carlos Aguilar, a presentar suspensió de pagaments al desembre de 1982. El març de 1986, l'editorial va ser adquirida pel grup editorial Timón, dirigit per Ignacio Cardenal, que va assumir els deutes acumulats a causa de la crisi econòmica. El 2014 va ser integrada a Penguin Random House Grupo Editorial.
Referències
Categoria:Editorials d'Espanya Categoria:Empreses de Madrid