Joan Matas Güell (Reus 11 d'agost de 1910 - 12 de gener de 1958) va ser un mestre català.
Era fill de Joan Matas Jaumà, escrivent i professor, i de Francesca Güell Barba, tots dos de Reus. Va estudiar magisteri a Tarragona i va continuar l'acadèmia que havia fundat el seu pare l'any 1910 al carrer de Vallroquetes, on impartia classes e comerç. Quan aquest va morir l'any 1924, la seva filla Lola Matas Güell va continuar amb l'acadèmia, i més tard se'n va fer càrrec el seu germà Joan com a director i professor. L'acadèmia va tancar durant la guerra civil, i l'any 1939 va tornar a obrir al mateix local del carrer de Vallroquetes.
L'any 1940 Joan Matas va traslladar l'acadèmia al carrer del Vidre, una casa que tenia façana al carrer de Monterols i a la plaça del Mercadal, la mateixa on havia nascut Joan Prim. Segons Josep Olesti, era una persona corpulenta, amb forts sentiments religiosos i molt conegut a la ciutat. Amb el franquisme, Joan Matas es va afiliar a la Falange, i Olesti insinua que ho va fer per pressions externes. L'any 1952 col·laborava al Diario Español de Tarragona, va ser «consejero local del Movimiento» i regidor a l'Ajuntament de Reus. Entre els anys 1952 i 1954 va publicar articles al Semanario Reus.
L'acadèmia Matas va adquirir molt de prestigi per la qualitat dels seu ensenyament, relacionat amb temes comercials i estudis de peritatge i professorat mercantil. Tenia una secció dedicada a l'ensenyament primari.
Freqüentava la biblioteca del Centre de Lectura, i baixant les escales de l'entitat va patir una embòlia cerebral i va morir de sobte. En la seva joventut havia col·laborat a la revista Estudis, que publicava l'Associació Cultural, una entitat formada per la unió de diversos grups de joves reusencs. La seva viuda, Aurora Ventura Monforte, va continuar l'acadèmia, i l'any 1960, se'n va fer càrrec la seva filla, Aurora Matas Ventura, que la va tancar definitivament l'any 1973, quan es va enderrocar l'edifici per construir-ne un de nou, la seu del Banco de Santander. Remodelat, aquest edifici és actualment la «Capsa Gaudí».
Referències
Categoria:Pedagogs reusencs contemporanis Categoria:Morts el 1958 Categoria:Morts a Reus Categoria:Nascuts el 1910