La basílica de San Nicola in Carcere és un lloc de culte catòlic al centre històric de Roma, situat al districte de Sant'Angelo.
Història Els tres temples A l'època republicana, entre el i el , es van construir tres temples al Fòrum Holitorium, alineats entre la carretera actual i el Tíber, dedicats a Juno Sospita, Janus i Spes. L'atribució dels edificis individuals no és del tot certa: no és clar si el temple dedicat a Juno era el més petit dels tres (en travertí d'ordre dòric, les columnes del qual estan emmurallades al costat esquerre de l'església), o el central -el més recent- sobre el qual està construïda en gran part l'església. .Si veda in Platner, A Topographical Dictionary of Ancient Rome, London: Oxford University Press, 1929.:Iuno Sospita, aedes (1) (templum, Cicero): a temple vowed in 197 B.C. by the consul C. Cornelius Cethegus during the Insubrian war (Liv. XXXII.30.10), and dedicated in 104 1 (Liv. XXXIV.53.3) on 1st February (Fast. Ant. ap. NS 1921, 86). It is said (Cic. de Div. I.4, 99; Obseq. 75)a that L. Julius, consul in 90 B.C., restored a temple of Iuno Sospita, in consequence of a dream of Cornelia, the daughter of Q. Caecilius Metellus Balearicus, and it is probable that it is this temple of Iuno Sospita in Rome that is meant rather than the more famous one at Lanuvium (HJ 509‑510; Gilb. III.82, 430; WR 188; Rosch. II.596). It was in the forum Holitorium, and is generally identified with the smallest of the three temples (through Frank prefers the central one — TF 126‑130) that lie side by side beneath the present church of S. Nicola in Carcere. These temples have the same orientation, and the other two are those of Spes and Ianus (qq.v.). The smallest is of the Doric order, hexastyle, amphiprostyle and peripteral, and built of travertine. Five of its columns with portions of the entablature remain, built into the south wall of the church (HJ 511‑514; Delbrück, Die drei Tempel am Forum Holitorium, Rome 1903;2 Hülsen, Mitt. 1906, 169‑192).
El temple de la dreta era presumiblement el dedicat a Janus, que es diu que estava situat "iuxta Theatrum Marcelli", fundat en l'època de la primera guerra púnica. Les columnes immerses a la paret dreta de l'església pertanyen a aquest darrer temple, i al campanar, construït a través del carreró, es veu la vora de l'entaulament. El campanar de la dreta de l'església és la readaptació d'una torre dels Pierleoni, que al ocupaven aquesta zona als vessants del Campidoglio fins a l'illa Tiberina, i als quals també pertanyia la torre de davant de l'església, salvada -encara que amb alteracions- del raspat del Campidoglio que va tenir lloc als anys trenta per a l'obertura de la Via del Mare. Una de les campanes encara és la que va encarregar Pandolfo Savelli el 1289.
Als espais subterranis de l'església, utilitzats com a cementiri a l'edat mitjana, són visibles els podis dels tres temples i els dos carrerons estrets que els separaven, així com unes belles muralles medievals posteriors. Al podi del temple central hi ha petites cel·les amb volta que presumiblement van donar lloc a la llegenda de la presó de Sant Pere i a la confusió d'aquest lloc amb el Tullianum. Avui dia, però, s'hi poden reconèixer botigues de canviadors, una hipòtesi probable, atès l'ús comercial de la zona, també a prop del Fòrum Boarium.
L'església cristiana miniatura| A l'esquerra les restes del Temple de l'Esperança i a la dreta la basílica Una primera església es va construir en aquesta zona al , i hi ha una inscripció del a la columna prop de l'entrada, però la primera referència a aquesta església és una placa a la façana que data del 1128. Construïda sobre les ruïnes del Forum Olitorium, va rebre el nom "in carcere" d'una presó que hi havia allà, que la tradició, a partir del , identificava amb la presó Tul·liana, però que en canvi datava de l'època romana d'Orient i s'anomenava Carcer ad Elephantum.Tina Squadrilli,Vicende e monumenti di Roma, Staderini Editore,1961, Roma, pag.338 L'església recull restes d'edificis antics, com es desprèn en particular de les tres columnes del Temple de Juno Sospita que s'incorporen a les façanes del i del 1599. L'orgue de la basílica va ser construït per Nicola Morettini el 1908 i té 9 registres. Encara es troba en bon estat i en funcionament.
La dedicació a Sant Nicolau prové de la comunitat grega que vivia a la zona, que venerava particularment aquest sant. Al , l'església era coneguda com a Petrus Leonis, en honor a la família Pierleoni d'origen jueu que havia renovat el proper Teatre de Marcel per crear una fortalesa. L'església va ser reconstruïda el 1599: la façana de Giacomo della Porta va conservar el campanar medieval, originalment una torre fortificada que posteriorment va ser abandonada.
Avui dia, la basílica apareix aïllada del teixit residencial històric; aquesta conformació es deu a les importants transformacions urbanes que van provocar la demolició del barri medieval circumdant a mitjans de la dècada del 1920.
L'església és la seu de la devoció mariana: tant la Mare de Déu de Pompeia com la Mare de Déu mexicana de Guadalupe són molt venerades aquí. Sota l'altar major hi ha una conca de basalt que conté les relíquies dels màrtirs.
Artistes i obres miniatura| L'interior Giovanni Baglione, conegut com el Barozzo sord: frescos a la capella Aldobrandini Giovanni Francesco Barbieri, conegut com a Guercino: l'obra Trinitat i àngels Antonio di Benedetto Aquili, conegut com Antoniazzo Romano: l'obra Verge i el Nen de 1470 Lorenzo Costa: retaule "Ascensió de Crist" de 1500-1510 Giacomo Della Porta: reconstrucció i enriquiment de 1599 Cristòfor Hewetson Federico Fiori conegut com a Barocci Guido Guidi Guidotto Pisano Orazio Gentileschi conegut com a Lomi Vincenzo Pasqualoni
El títol cardenalici La diaconia de San Nicola in Carcere (llatí: Diaconia Sancti Nicolai in Carcere Tulliano) va ser establert al voltant de l'any 731 pel papa Gregori III per a la cura dels presoners. Juntament amb el diaconat de Santa Maria in Portico Octaviae, va ser establert per substituir el dels Santi Nereo e Achilleo, que havia estat elevat al rang de títol presbiteral, i el de Sant'Alessio, que havia estat suprimit. Segons Cristofori, el nom popular d'aquest títol, San Nicola in Carcere Tulliano, és incorrecte, ja que la Presó Tulliana correspon a la Presó Mamertina, que es troba al peu del turó Capitolí, mentre que el diaconat es va erigir prop de la Presó Decemviral . No era un diaconat regional, sinó palatí.
Cardenals titulars Ugo d'Alatri (1099-1117) Crisogono Malcondini (o Costantino) (1117- vers 1123) Giovanni Dauferio (1122-1130; després del conclave del 1130 seguí l'obediència de l'antipapa Anaclet II fins el 1133) Ottaviano de Monticello, dei Conti di Tusculum (1138 - 2 de març de 1151 nomenat cardenal prevere de Santa Cecilia, posteriorment elegit antipapa Víctor IV) Vacante (1151-1190) Egidio di Anagni (de setembre de 1190 - 1194 nomenat cardenal prevere de Santa Susanna) Vacante (1195-1198) Gerardo (de desembre de 1198 - 1199 nomenat cardenal prevere de San Marcello) Vacante (1199-1205) Guido Pierleone (1205 - 18 de desembre de 1221 nomenat cardenal bisbe de Palestrina) Vacante (1221-1227) Ottone di Monteferrato (o Othon de Montferrat) (18 de setembre de 1227 - 28 de maig de 1244 nomenat cardenal bisbe de Porto e Santa Rufina) Giovanni Gaetano Orsini (28 de maig de 1244 - 25 de novembre de 1277 elegit Papa Nicolau III) Vacante (1277-1281) Benedetto Caetani (12 d'abril de 1281 - 24 de desembre de 1294 elegit papa Bonifacio VIII) Guglielmo Longhi (18 de setembre de 1294 - 9 d'abril de 1319 mort) Vacante (1319-1381) Landolfo Maramaldo (21 de desembre de 1381 - 16 d'octubre de 1415 mort) Vacante (1415-1456) Rodrigo Borgia (17 de setembre de 1456 - 30 d'agost de 1471 nomenat cardenal bisbe d'Albano, posteriorment elegit papa Alessandro VI) Giovanni Battista Savelli (17 de març de 1484 - 1498 mort) Vacante (1498-1500) Amanieu d'Albret (5 d'octubre de 1500 - 20 de desembre de 1520 mort) Vacante (1520-1531) Íñigo López de Mendoza y Zúñiga (21 de juny de 1531 - 15 de gener de 1537 mort) Rodrigo Luis de Borja y de Castro-Pinós (15 de gener de 1537 - 6 d'agost de 1537 mort) Niccolò Caetani (16 d'abril de 1538 - 9 de març de 1552 nomenat cardenal prevere de Sant'Eustachio) Giacomo Savelli (9 de març de 1552 - 16 de desembre de 1558 nomenat cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin) Giovanni Battista Consiglieri (16 de desembre de 1558 - 25 d'agost de 1559 mort) Carlo Carafa (31 de gener de 1560 - 4 de març de 1561 mort) Francesco Gonzaga (10 de març de 1561 - 16 de juliol de 1562 nomenat cardenal diaca de San Lorenzo in Lucina) Georges d'Armagnac, títol pro illa vice (16 de juliol de 1562 - 10 de juliol de 1585 mort) Francesco Sforza (29 de juliol de 1585 - 5 de desembre de 1588 nomenat cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata) Ascanio Colonna (5 de desembre de 1588 - 14 de gener de 1591 nomenat cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin) Federico Borromeo seniore (14 de gener de 1591 - 17 de setembre de 1593 nomenat cardenal prevere de Santa Maria degli Angeli) Pietro Aldobrandini (3 de novembre de 1593 - 14 de juny de 1604 nomenat cardenal prevere de San Pancrazio) Carlo Emmanuele Pio di Savoia (25 de juny de 1604 - 2 d'octubre de 1623 nomenat cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata) Carlo de' Medici (2 d'octubre de 1623 - 17 d'octubre de 1644 nomenat cardenal diaca de Sant'Eustachio) Giangiacomo Teodoro Trivulzio (17 d'octubre de 1644 - 12 de desembre de 1644 nomenat cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria) Rinaldo d'Este (12 de desembre de 1644 - 12 de març de 1668 nomenat cardenal prevere de Santa Pudenziana) Friedrich von Hessen-Darmstadt (12 de març de 1668 - 14 de maig de 1670 nomenat cardenal diaca de Sant'Agata alla Suburra) Paolo Savelli (14 de maig de 1670 - 23 de maig de 1678 nomenat cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin) Vacante (1678-1681) Urbano Sacchetti (22 de setembre de 1681 - 28 de novembre de 1689 nomenat cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata) Gianfrancesco Ginetti (28 de novembre de 1689 - 18 de setembre de 1691 mort) Vacante (1691-1699) Henri Albert de La Grange d'Arquien (11 d'abril de 1699 - 24 de maig de 1707 mort) Lorenzo Altieri (8 de juny de 1707 - 14 de novembre de 1718 nomenat cardenal diaca de Sant'Agata alla Suburra) Vacante (1718-1721) Hugo Damian von Schönborn-Buchheim (16 de juny de 1721 - 10 de setembre de 1721 nomenat cardenal prevere de San Pancrazio) Vacante (1721-1728) Antonio Banchieri (10 de maig de 1728 - 16 de setembre de 1733 mort) Vacante (1733-1738) Carlo Rezzonico el Vell (27 de gener de 1738 - 15 de maig de 1747 nomenat cardenal prevere de Santa Maria in Ara Coeli, posteriorment elegit papa Climent XIII) Mario Bolognetti (15 de maig de 1747 - 1 de febrer de 1751 nomenat cardenal diaca de Santa Maria ad Martyres) Domenico Orsini d'Aragona (26 de novembre de 1753 - 24 de gener de 1763 nomenat cardenal diaca de Santa Maria ad Martyres) Vacante (1763-1770) Giovanni Battista Rezzonico (12 de desembre de 1770 - 21 de juliol de 1783 mort) Vacante (1783-1787) Romoaldo Braschi-Onesti (29 de gener de 1787 - 2 d'abril de 1800 nomenat cardenal diaca de Santa Maria ad Martyres) Marino Carafa di Belvedere (20 de juliol de 1801 - 24 d'agost de 1807 renuncià) Vacante (1807-1816) Pietro Vidoni iuniore (29 d'abril de 1816 - 10 d'agost de 1830 mort) Vacante (1830-1834) Nicola Grimaldi (23 de juny de 1834 - 12 de gener de 1845 mort) Giuseppe Antonio Zacchia Rondinini (24 d'abril de 1845 - 26 de novembre de 1845 mort) Vacante (1845-1847) Pietro Marini (12 d'abril de 1847 - 19 d'agost de 1863 mort) Vacante (1863-1874) Camillo Tarquini, S.I. (16 de gener de 1874 - 15 de febrer de 1874 mort) Domenico Bartolini (31 de març de 1875 - 3 d'abril de 1876 nomenat cardenal prevere de San Marco) Vacante (1876-1879)