Basilides (en grec: Βασιλίδης) va ser un oficial romà d'Orient del , actiu durant el regnat de l'emperador Justinià I (r. 527–565). Ell va ser un dels membres de la comissió responsable per la formulació del Codi de Justinià.
Biografia Els orígens de Basilides són incerts. És esmentat per primera vegada el 13 de febrer de 528, quan va entrar a la comissió destinada a la preparació del Codi de Justinià, en la qual va servir sota Tribonià. El treball de la comissió va ser conclòs el 529. Malgrat que és la primera menció cronològica, el text del seu nomenament l'esmenta ja com a homen excelentíssimo, antic prefecte del pretori d'Orient i patrici. El seu títol de prefecte del pretori va ser suggerit com honorífic, amb autors moderns trobant estrany que podria haver servit en aquesta alta posició abans de la mantenir oficines menors. El 7 d'abril de 529, textos oficials esmenten Basilides servint com prefecte del pretori d'Il·líria, un lloc inferior al de prefecte del pretori d'Orient. Un passatge de la "Antologia Grega" esmenta un "Basili", que va servir com prefecte del pretori d'Il·líria i l'estàtua de la qual suposadament estava damunt de la porta oest de Thessalònica. Cyril Mango suggereix que aquest "Basili" va ser en la veritat Basilides.Martindale 1992, p. 172-173.
El gener del 532, la Crònica Pascal el va identificar com vice-mestre dels oficis, en substitució d'Hermógenes que hi havia anat a l'Orient per a lluitar a la Guerra Ibèrica contra l'Imperi Sassànida, no obstant això va ser aviat substituït per Estrateg. Durant la Revolta de Nika, va servir amb Constancíol i Mundus com emissaris de Justinià a les multituds rebel·lades. En part, van intentar calmar els revoltosos i, en part, van intentar comprendre les seves causes. L'informe a l'emperador va col·locar la culpa de la insurrecció en els impopulars ministres financers Joan de Capadòcia, Tribonià i Eudemà, fet que va provocar les seves dimissions. Va substituir Tribonià com questor del palau sagrat, l'autoritat legal senior a l'Imperi Romà d'Orient. Va ser aparentment considerat més "acceptable per les persones". Per tant després, tanmateix, es va ajuntar a Mundus a l'atac del Hipòdromo de Constantinoble que esclafà la revolta.Martindale 1992, p. 173.Martindale 1992, p. 352-353.
Basilides probablement va mantenir la seva posició com questor per alguns anys com a molt, doncs Tribonià va ser reinstal·lat a la fi del 534 o començament del 535. Una narrativa posterior sobre la construcció de Santa Sofia va afirmar de Basilides va ajudar a reunir els diners i material per al projecte de construcció. Tanmateix, la narrativa embolica diversos miracles i és considerada no fiable. El seu paper real al projecte, si en té, roman incert. La propera menció a ell el va registrar com a mestre dels oficis. El seu mandat va durar del 18 de març de 536 a 22 de novembre de 539. Va ser també cònsol honorari a l'època. Joan d'Efes va registrar que papa Agapit I (r. 535–536), visitant Constantinoble, va enviar un mestre i els excubitores contra Zoras, un adepte del monofisisme. Ja que els esdeveniments són datats el març de 536, el mestre de nom desconegut va ser probablement Basilides. El 539, l'emperador el va substituir per Pere, el Patrici.Martindale 1992, p. 1482. No se'n sap res més d'ell. La Pàtria de Constantinoble del final del registra que la zona del seu palau a Constantinoble encara era coneguda pel nom Basilides, segles després de la seva mort.
Referències
Bibliografia
Categoria:Prefectes del pretori d'Orient