Glen Albert Larson (3 de gener de 1937 - 14 de novembre de 2014) va ser un productor de televisió, escriptor i compositor estatunidenc. Va crear moltes sèries, com ara Alias Smith and Jones; Battlestar Galactica; Buck Rogers in the 25th Century; The Misadventures of Sheriff Lobo; Quincy, M.E.; The Hardy Boys/Nancy Drew Mysteries; B. J. and the Bear; The Fall Guy; Magnum, P.I.; i Knight Rider. Actiu a la televisió fins a principis de la dècada del 2010, també va ser membre del grup folk revival/sàtira The Four Preps.
Carrera Larson va començar la seva carrera a la indústria de l'entreteniment el 1956 com a membre del grup vocal The Four Preps, amb qui va aparèixer en una de les pel·lícules Gidget. The Four Preps finalment va produir tres discos d'or per a Capitol, tots escrits i/o compostos pel mateix Larson: "26 Miles (Santa Catalina)", "Big Man" i "Down by the Station". Un membre posterior dels Four Preps, Dave Somerville, i una cantant de sessió que coneixia, Gail Jensen, van col·laborar més tard amb Larson per escriure i compondre "The Unknown Stuntman", el tema de The Fall Guy; el protagonista de la sèrie Lee Majors va interpretar aquesta cançó sobre els títols d'obertura.
Després de treballar per a Quinn Martin en produccions com The Fugitive (on va tenir el seu primer crèdit com a guionista), Larson va signar un acord de producció amb Universal Studios. La seva primera sèrie d'èxit va ser Alias Smith and Jones, un western de 1971–1973 que descrivia les activitats d'Hannibal Heyes i Jedediah "Kid" Curry, concentrant-se en els seus esforços per anar bé. (Es creu que la pel·lícula Butch Cassidy and the Sundance Kid de George Roy Hill, amb guió de William Goldman, sobre Butch Cassidy i "Sundance Kid", va ser la inspiració per a la sèrie.)
Larson va participar en el desenvolupament per a la televisió de The Six Million Dollar Man, basada en la novel·la de Martin Caidin Cyborg, que va convertir en la sèrie d'èxit, i va ser un dels primers productors executius del programa.
Més tard, Larson va aconseguir un pressupost sense precedents d'1 milió de dòlars per episodi per a Battlestar Galactica. La sèrie incorporava molts temes de la teologia mormona, com ara el segellat (matrimoni) per "temps i eternitat" i un "consell dels dotze". Larson, membre de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies a la vida real,"LDS Scene", Ensign, August 1979, 80. In 1979, Larson received an award from the Associated Latter-day Media Artists. havia estat treballant en el concepte des del 1968 amb l'antic productor de Star Trek Gene L. Coon com a mentor en el seu desenvolupament inicial. Tot i que originalment volia anomenar la sèrie Adam's Ark, va optar per Galactica. Més tard es va convèncer d'incloure la paraula "estrella" al títol per aprofitar la pel·lícula recentment estrenada Star Wars, transformant finalment el títol en Battlestar Galactica. Larson també es va convèncer de desviar-se del seu pla de produir la propietat com una sèrie de telefilms a una sèrie setmanal d'una hora de durada, cosa que va sorprendre el seu equip amb un calendari de producció més exigent del que s'esperava originalment pel que fa al guió, alhora que superava els límits pressupostaris de la sèrie.
Tot i el seu generós pressupost, la sèrie sovint reciclava efectes especials i es va cancel·lar després d'una temporada. L'episodi pilot, titulat "Saga of a Star World", es va editar en una pel·lícula de dues hores i una reedició dels altres episodis es va estrenar com un segon llargmetratge de cinema titulat Mission Galactica: The Cylon Attack. Després que la sèrie fos cancel·lada, Larson va crear una seqüela de pressupost relativament baix titulada Galactica 1980, que es va ambientar molts anys després, quan la Galactica havia arribat a la Terra. Va tenir menys èxit que l'original i es va cancel·lar després de 10 episodis.
Larson va reutilitzar alguns dels decorats, accessoris, vestuari i efectes de "Galactica" per a la sèrie de ciència-ficció divertida "Buck Rogers in the 25th Century" el 1979. Basada en el personatge de còmic creat el 1928 per Philip Francis Nowlan, Larson va codesenvolupar la sèrie amb Leslie Stevens. L'episodi pilot de llargmetratge es va estrenar com a pel·lícula cinematogràfica el març de 1979 i va recaptar 21 milions de dòlars a la taquilla nord-americana.Box Office Mojo (Buck Rogers) La sèrie de televisió setmanal va començar el setembre de 1979 i va durar dues temporades fins a l'abril de 1981.
A la dècada de 1980, Larson va tenir més èxit com un dels creadors de Magnum, P.I., que es va emetre del 1980 al 1988. Més o menys al mateix temps, va deixar Universal per treballar per a 20th Century-Fox. A més, Larson va crear The Fall Guy, que es va emetre del 1981 al 1986. La següent sèrie destacada de Larson va ser Knight Rider, que presentava elements de ciència-ficció amb un escenari d'acció i aventura lleuger i violència limitada. Aquests elements bàsics van caracteritzar moltes de les sèries de Larson al llarg de la dècada de 1980 amb Automan, Manimal i The Highwayman, tot i que tots aquests programes no van tenir èxit i cap va durar més d'una temporada. El perfil de Larson va disminuir, tot i que va fer un breu retorn a la dècada de 1990 amb una adaptació del còmic Ultraverse Night Man, que va durar dues temporades.
El 2003, Battlestar Galactica es va refer per al canal Sci-Fi Channel com a minisèrie; va ser seguida per una sèrie el 2004, que va durar diverses temporades. Larson no va participar en cap de les funcions de la nova sèrie, tot i que va rebre un crèdit a la pantalla com a "Productor consultor". Després que la sèrie acabés el 2009, una sèrie preqüela de curta durada, Caprica, va seguir el 2010. Larson tampoc hi va participar, però se li va donar un crèdit a la pantalla per la creació de certs personatges.
El febrer del 2009, els mitjans de comunicació van informar que Larson estava en converses amb Universal Pictures per portar "Battlestar Galactica" a la gran pantalla, tot i que qualsevol possible llargmetratge no es basaria en el recent remake de la sèrie Sci-Fi Channel, sinó que possiblement es basaria en la sèrie original. El projecte es va estancar durant un temps; el 2011, una versió reanunciada ja no era una continuació de la sèrie original, sinó un remake complet.
Crítiques Malgrat el seu èxit, s'han rebut moltes crítiques contra Larson per la seva percebuda manca general d'originalitat, ja que moltes de les seves sèries de televisió es consideren "mockbuster" de llargmetratges per a la pantalla petita. Harlan Ellison una vegada es va referir a ell com a "Glen Larceny" per les similituds entre els espectacles de Larson i els èxits de taquilla del cinema.
En la seva autobiografia, The Garner Files, James Garner va afirmar que Larson va robar diverses trames de The Rockford Files (que la productora de Garner va coproduir), i després les va utilitzar per als seus propis programes, simplement canviant mínimament el diàleg i utilitzant noms de personatges diferents. El grup de Garner es va queixar al Sindicat de Guionistes dels Estats Units; Larson va ser multat, i en un episodi de la sèrie de Larson Switch, "Death by Resurrection", es van revisar els crèdits de l'escriptura per donar crèdit únic als guionistes de l'episodi "This Case Is Closed" de Rockford Files, ja que va ser la base de l'episodi Switch. Tanmateix, Garner va considerar que la multa no havia ensenyat res a Larson quan va persistir, inclosa la còpia de la música del tema musical de "The Rockford Files" per a un dels seus espectacles. Garner va declarar que quan Larson va aparèixer posteriorment al programa de "Rockford", va posar el braç al voltant de Garner i va dir: "Espero que no hi hagi ressentiments, Jim". Després que Larson ignorés un avís de Garner perquè li soltés el braç, Garner va afirmar haver-li donat un cop de puny tan fort que Larson "va volar per la vorera, va entrar en una autocaravana i va sortir per l'altre costat".James Garner & Jon Winokur. The Garner Files: A Memoir. Simon & Schuster, 2011. . Chapter 7: "The Rockford Files" (page 129).
Demanda contra Universal Studios El juliol de 2011, Larson va iniciar una demanda contra Universal Studios, al·legant un frau de dècades i afirmant que l'estudi no li havia pagat una part dels beneficis deguts dels programes de televisió que va produir mentre treballava amb ells. La relació de Larson amb Universal havia començat a la dècada del 1970, i el seu acord contractual li havia assegurat beneficis nets dels ingressos generats pels programes en què treballava com a productor, inclosos The Six Million Dollar Man, Quincy, M.E., Battlestar Galactica, Buck Rogers in the 25th Century, Magnum, P.I. i Knight Rider. La disputa es va resoldre el 2015.
Aquesta no va ser la primera disputa legal que Larson va tenir amb l'estudi, ja que anteriorment hi havia hagut un desacord sobre la propietat dels drets de la franquícia "Battlestar Galactica". Finalment es va determinar que Larson ja no posseïa els drets televisius de la propietat, però conservava els drets cinematogràfics.
Mort Larson va morir el 14 de novembre de 2014 al UCLA Medical Center, Santa Monica, Califòrnia, a causa d'un càncer d'esòfag, als 77 anys, i va deixar la seva dona Jeannie i nou fills. Està enterrat al Rose Hill Burial Park (Oklahoma City, Oklahoma).
Premis i honors Premi Emmy 1978: Nominat a Millor sèrie dramàtica, per Quincy, M.E. Premi Grammy 1979: Nominat a Millor àlbum de banda sonora original escrita per a una pel·lícula o un especial de televisió, per Battlestar Galactica (nominació compartida amb Stu Phillips, John Andrew Tartaglia i Sue Collins) Premi Edgar 1973: Guanyador del Millor episodi d'una sèrie de televisió, per McCloud, "The New Mexico Connection" 1981: Guanyador del Millor episodi d'una sèrie de televisió, per Magnum, P.I.'', "China Doll" (amb Donald P. Bellisario)
Larson també té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood per les seves contribucions a la indústria televisiva.
Filmografia +TítolAnyDirectorGuionistaProductorCreadorCompositorNotesThe Fugitive1966Twelve O'Clock High1966It Takes a Thief1968–70The Virginian1970–71McCloud1970–77Alias Smith and Jones1971–73The Six Million Dollar Man19732 telefilms addicionalsFools, Females and Fun1974Unsold pilotGet Christie Love!1975Switch1975–78Quincy, M.E.1976–83Benny and Barney: Las Vegas Undercover1977TelefilmHardy Boys/Nancy Drew Mysteries1977–78Evening in Byzantium1978MinisèrieThe Islander1978Television filmA Double Life1978Television filmBattlestar Galactica1978–79Pilot també estrenat al cinema Sword of Justice1978–79Cliffhangers: The Secret Empire1979Buck Rogers in the 25th Century1979Pel·lículaBuck Rogers in the 25th Century1979–81The Misadventures of Sheriff Lobo1979–81B. J. and the Bear1979–81Battles: The Murder That Wouldn't Die1980Unsold pilotGalactica 19801980Nightside1980Unsold pilotMagnum, P.I.1980–88Fitz and Bones1981–82The Fall Guy1981–86Rooster1982 pilot no venutSimon & Simon1982Knight Rider1982–86Manimal1983Trauma Center1983Automan1983–84Masquerade1983–84Cover Up1984–85Half Nelson1985In Like Flynn1985Pilot no desenvolupatCrazy Dan1986Pilot no desenvolupatThe Highwayman1987–88The Road Raiders1989Television filmChameleons1989Pilot no desenvolupatP.S. I Luv U1991–92Staying Afloat1993TelefilmOne West Waikiki1994–96Team Knight Rider1997–98Night Man1997–99The Darwin Conspiracy1999TelefilmMillennium Man1999TelefilmBattlestar GalacticaNomés crèdit com a "productor consultor"2003–09Inclosa la minisèrie,Escriptor com a "Christopher Eric James". Telefilms (1, 2) & websèriesKnight Rider2008–09Caprica2009–10Battlestar Galactica: Blood & Chrome2012Websèrie
Llibres escrits