(en rus: Василий Васильевич Ульрих) va ser un polític, estadista i advocat d'alt rang soviètic. Va ser el Jutge Degà durant el govern de Stalin. En l'exercici del seu càrrec, va presidir bona part dels majors judicis de la Gran Purga de la Unió Soviètica.
Primers anys Vassili Vassílievitx Úlrikh va néixer a Riga, actual Letònia, que en aquest moment formava part de l'Imperi Rus. El seu pare va ser un revolucionari letó d'ascendència alemanya, i la seva mare era una noble russa. A causa de la seva oberta implicació en les activitats revolucionàries, la família sencera va ser sentenciada a cinc anys d'exili intern a la ciutat de Irkutsk, a Sibèria.
En 1910, el jove Úlrikh torna a la seva nadiua Riga, i estudia en l'Institut Politècnic de Riga, graduant-se el 1914. Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial, és enviat al capdavant com a oficial. Després de la Revolució bolxevic d'Octubre, Lleó Trotski li permet l'entrada en la Txeka. Per això, Úlrikh va formar part de bona part dels tribunals militars, cridant l'atenció de Stalin, que aparentment li agradava la seva manera eficient en el qual exercia les seves funcions, així com el seu suau, algunes vegades lacònic, estil d'informar les actuacions en els tribunals.
Carrera En 1926, Úlrikh es va convertir en el president del Col·legi Militar de la Cort Suprema de l'URSS. Una de les seves atribucions va ser el jutjar les sentències de la Gran Purga. Úlrikh va sentenciar a Grigori Zinóviev, Lev Kàmenev, Nikolai Bukharin, Mikhaïl Tukhatxevski entre altres. Va presenciar bona part de les execucions. Durant la Segona Guerra Mundial, Úlrikh va continuar emetent sentències de persones acusades de sabotatge i derrotisme. Va ser el jutge principal durant el Judici dels setze líders de l'Estat secret polonès i la Armia Krajowa en 1945, i els separatistes estonians. Acabada la guerra, Úlrikh va presidir bon número dels primers judicis contra els Jdanovistes. En 1948, va ser nomenat director de l'Acadèmia Jurídic Militar de l'Exèrcit Roig. Va morir d'un atac al cor el 7 de maig de 1951, i va ser enterrat en el Cementiri Novodévitxi, a Moscou.
Bibliografia
https://web.archive.org/web/20081228075438/http://www.rpp.nm.ru/nekrolog/nekrolog.html Andréi Vyshinski i Román Rudenko. Прокуроры двух эпох. Андрей Вышинский и Роман Руденко; Olma Mitjana Group, 2001; ISBN 5-224-02742-X
Categoria:Membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica Categoria:Advocats russos Categoria:Morts el 1951 Categoria:Morts a Moscou Categoria:Alumnes de l'Institut Politècnic de Riga Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Orde de la Bandera Roja Categoria:Comunistes letons Categoria:Comunistes russos Categoria:Advocats letons Categoria:Polítics de Riga Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1889