LUSS Pennsylvania, amb el número de buc BB-38, va ser el vaixell principal de la classe Pennsylvania de cuirassats superdreadnought construïts per a la Marina dels Estats Units a la dècada del 1910. Els Pennsylvania formaven part de la sèrie de cuirassats de tipus estàndard i van marcar una millora incremental respecte a la classe Nevada precedent , transportant un parell addicional de canons de 14 polzades (356 mm) per a un total de dotze canons. Anomenat així per la Commonwealth de Pennsylvania, va ser abocat a la Newport News Shipbuilding and Drydock Company l'octubre de 1913, va ser botat el març de 1915 i va ser comissionat el juny de 1916. Equipat amb un sistema de propulsió de combustió de petroli, el Pennsylvania no va ser enviat a aigües europees durant la Primera Guerra Mundial, ja que el fuel-oil necessari no estava tan fàcilment disponible com el carbó. En canvi, va romandre en aigües americanes i va participar en exercicis d'entrenament; el 1918, va escortar el president Woodrow Wilson a França per participar en negociacions de pau.
Durant les dècades de 1920 i 1930, el Pennsylvania va servir com a vaixell insígnia de la primera Flota Atlàntica i, després de la seva fusió amb la Flota del Pacífic el 1921, de la Flota de Batalla. Durant la major part d'aquest període, el vaixell va estar estacionat a Califòrnia, amb base a San Pedro. El Pennsylvania va estar ocupat amb una rutina d'exercicis d'entrenament en temps de pau (inclosos els problemes anuals de la flota), visites a ports i creuers a l'estranger, inclosa una visita a Austràlia el 1925. El vaixell va ser modernitzat entre 1929 i 1931. El vaixell era present a Pearl Harbor el matí del 7 de desembre de 1941; era al dic sec amb un parell de destructors quan els japonesos van llançar el seu atac sorpresa al port. Va patir danys relativament menors en l'atac, ja que estava protegit dels torpedes pel dic sec. Mentre s'efectuaven les reparacions, el vaixell va rebre una bateria antiaèria modernitzada per preparar-lo per a les operacions a la Guerra del Pacífic.
El Pennsylvania es va unir a la flota en una sèrie d'operacions amfíbies, principalment encarregades de proporcionar suport de foc. La primera d'elles, la Campanya de les Illes Aleutianes, va tenir lloc a mitjans de 1943, i va ser seguida per un atac a Makin més tard aquell mateix any. Durant el 1944, va donar suport als desembarcaments a Kwajalein i Eniwetok a les Illes Marshall i a la campanya de les Illes Marianes i Palau, incloent-hi les batalles de Saipan, Guam, Peleliu i Angaur. Durant la campanya de les Filipines, a més de les seves típiques tasques de bombardeig costaner, va participar a la batalla de l'estret de Surigao, tot i que a causa del seu radar inadequat, no va poder localitzar cap objectiu i no va disparar. Durant la batalla d'Okinawa, va ser torpedinat per un bombarder torpediner japonès i va patir greus danys, cosa que el va obligar a retirar-se per a reparacions dies abans del final de la guerra.
Assignat a la flota objectiu per a les proves nuclears de l'Operació Crossroads el 1946, el Pennsylvania només va ser reparat el suficient per permetre-li fer el viatge fins al lloc de prova, l'atol de Bikini. Va sobreviure a les dues explosions, però va quedar greument contaminat amb la pluja radioactiva de la segona prova, per la qual cosa va ser remolcat a Kwajalein, on va ser estudiat durant el següent any i mig. El vaixell finalment va ser enfonsat en aigües profundes davant l'atol el febrer de 1948.
Descripció miniatura|esquerra|Dibuix lineal de Pennsylvania tal com va aparèixer després de la seva reconstrucció de 1942 Part de la sèrie de cuirassats de tipus estàndard, els vaixells de la classe Pennsylvania eren significativament més grans que els seus predecessors, la classe Nevada. El Pennsylvania tenia una eslora total de 185 m, una mànega de 30 m (a la línia de flotació) i un calat de 8,92 m a càrrega plena. Això era 7,6 m més llarg que els vaixells més antics. Desplaçava 29.158 tones llargues (29.626 t) a gran càrrega estàndard i 31.917 tones llargues (32.429 t) a gran càrrega, més de 4.000 tones llargues (4.060 t) més que els vaixells més antics. El vaixell tenia una altura metacèntrica de 2,38 m a gran càrrega.
El vaixell tenia quatre conjunts de turbines de vapor Curtis d'accionament directe, cadascuna de les quals accionava una hèlix de 3,7 m de diàmetre. Estaven impulsades per dotze calderes de tubs d'aigua Babcock & Wilcox. Les turbines estaven dissenyades per produir un total de 34.000 cavalls de potència a l'eix (25.000 kW), per a una velocitat dissenyada de 21 nusos (39 km/h). Estava dissenyat per transportar normalment 1.548 tones llargues (1.573 t) de fueloil, però tenia una capacitat màxima de 2.305 tones llargues (2.342 t). A plena capacitat, el vaixell podia navegar a una velocitat de 12 nusos (22 km/h) durant unes 7.552 milles nàutiques (13.990 km) amb el fons net. Tenia quatre turbogeneradors de 300 quilowatts (402 CV).
El Pennsylvania portava dotze canons de calibre 45 i 14 polzades (356 mm) en torretes triples. Les torretes estaven numerades de l'I al IV, de davant a darrere. Els canons no podien elevar-se independentment i estaven limitats a una elevació màxima de +15°, cosa que els donava un abast màxim de 21.000 iardes (19.000 m). El vaixell portava 100 projectils per a cada canó. La defensa contra les torpedineres la proporcionaven vint-i-dos canons de calibre 51 i 5 polzades (127 mm) muntats en casamates individuals als costats del buc del vaixell. Tal com estaven, resultaven vulnerables als esquitxos marins i no podien funcionar en mars braves. A una elevació de 15°, tenien un abast màxim de 14.050 iardes (12.850 m). Cada canó estava proveït de 230 cartutxos de munició. El vaixell muntava quatre canons de tres polzades de calibre 50 per a la defensa antiaèria, tot i que només se'n van instal·lar dos quan es va completar. L'altre parell es va afegir poc després a la part superior de la torreta III. El Pennsylvania també va muntar dos tubs llançatorpedes de 21 polzades (533 mm) submergits, un a cada costat, i portava 24 torpedes per a ells.
El disseny de la classe Pennsylvania va continuar el principi de tot o res de blindar només les zones més importants del vaixell, iniciat a la classe Nevada . El cinturó de blindatge de la línia de flotació del blindatge Krupp mesurava 343 mm de gruix i només cobria els espais de maquinària i les santabàrbares del vaixell . Tenia una alçada total de 5,3 m, dels quals 2,7 m estaven per sota de la línia de flotació; començant 0,7 m per sota de la línia de flotació, el cinturó s'anava aprimant fins al seu gruix mínim de 203 mm. Els mampares transversals a cada extrem del vaixell variaven entre 200 i 330 mm de gruix. Les cares de les torretes dels canons tenien un gruix de 457 mm, mentre que els costats tenien un gruix de 229 a 254 mm i els sostres de les torretes estaven protegits per 127 mm de blindatge. El blindatge de les barbetes tenia un gruix de 457 a 114 mm. La torre de comandament estava protegida per 406 mm de blindatge i tenia un sostre de vuit polzades de gruix.
La coberta blindada principal tenia tres plaques de gruix amb un gruix total de 76 mm; sobre l'aparell de direcció, el blindatge augmentava fins a 159 mm en dues plaques. A sota hi havia la coberta d'esquinçament que variava d'1,5 a 2 polzades (38 a 51 mm) de gruix. Les preses de la caldera estaven protegides per un mantellet cònic que variava d'230 a 380 mm de gruix. Es va col·locar un mampara antitorpedes de tres polzades a 2,9 m a l'interior del costat del vaixell i el vaixell estava proveït d'un doble fons complet. Les proves a mitjans de 1914 van revelar que aquest sistema podia suportar 140 kg de TNT.
Historial de servei Construcció i Primera Guerra Mundial miniatura|esquerra|El Pennsylvania en la seva configuració original, desembre de 1916 La quilla del Pennsylvania es va col·locar el 27 d'octubre de 1913 a la Newport News Shipbuilding and Dry Dock Company de Newport News, Virginia. El seu buc complet va ser botat el 16 de març de 1915, i després es va començar l'equipament. Les obres del vaixell van acabar a mitjans de 1916 i va ser comissionat el 12 de juny sota el comandament del capità Henry B. Wilson. El vaixell va ser assignat a la Flota Atlàntica i després va completar l'equipament final de l'1 al 20 de juliol. El Pennsylvania va començar les proves al mar el 20 de juliol, navegant primer cap als camps d'entrenament del sud davant dels caps de Virgínia i després cap al nord fins a la costa de Nova Anglaterra. El contraalmirall Austin M. Knight i oficials de l'Acadèmia de Guerra Naval van pujar a bord el 21 d'agost per observar els exercicis d'entrenament de la flota. Tres dies després, el vaixell va rebre la visita de Franklin Delano Roosevelt, aleshores secretari adjunt de la Marina.
El contraalmirall Henry T. Mayo va ser transferit al Pennsylvania el 12 d'octubre, convertint-lo en el vaixell insígnia de la Flota Atlàntica. A finals d'any, va entrar al dic sec de la drassana de Nova York per a manteniment. Després de sortir de la drassana el gener de 1917, va navegar cap al sud per unir-se a exercicis de la flota al mar Carib, durant els quals va fer escala a: Culebra, Puerto Rico; Santo Domingo, República Dominicana; i Port-au-Prince, Haití. Mentre era a Port-au-Prince, el Pennsylvania, va tornar a acollir Roosevelt, que es va reunir amb Alexandre Pétion, president d'Haití, a bord del vaixell. El cuirassat va tornar a Yorktown, Virgínia, el 6 d'abril, el mateix dia que els Estats Units van declarar la guerra a Alemanya, cosa que va fer entrar el país a la Primera Guerra Mundial. Com que el Pennsylvania funcionava amb petroli, no es va unir als vaixells de la 9a Divisió de Cuirassats, ja que els britànics havien demanat cuirassats de carbó per reforçar la Gran Flota. Com a resultat, va romandre en aigües americanes i no va veure cap acció durant la guerra.
A l'agost, el Pennsylvania va participar en una revista naval per al president Woodrow Wilson. Oficials navals estrangers van visitar el vaixell al setembre, incloent-hi el vicealmirall japonès Isamu Takeshita i el vicealmirall rus Aleksandr Koltxak. Durant la resta de l'any i fins al 1918, el Pennsylvania es va mantenir en estat de preparació mitjançant exercicis de flota i entrenament d'artilleria a la badia de Chesapeake i a Long Island Sound. Es preparava per a l'entrenament de batalla nocturn l'11 de novembre de 1918, quan va entrar en vigor l'armistici amb Alemanya, posant fi als combats. Posteriorment, va tornar per a una altra estada a la drassana naval de Nova York per a manteniment, que es va completar el 21 de novembre. Va iniciar el viatge a Brest, França, el 2 de desembre passant per Tomkinsville, Nova York, en companyia del vaixell de transport que va portar Wilson a França per participar en les negociacions de pau; van ser escortats per deu destructors . Els vaixells van arribar el 13 de desembre i l'endemà, el Pennsylvania va iniciar el viatge de tornada a Nova York amb les divisions de cuirassats Nou i Sis. Els cuirassats van arribar a la seva destinació el 26 de desembre, on van participar en les celebracions de la victòria.
Període d'entreguerres 1919–1924 miniatura|esquerra|El Pennsylvania en marxa, vers 1920