El coll de Solor, també anomenat coll del Solor (en francès col de Soulor o col du Soulor) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la comarca històrica del Lavedan i actualment al departament francès dels Alts Pirineus, regió d'Occitània. Té una alçada de 1.471 m i es troba prop del límit de les comunes d'Arbiost, al nord i oest, i Arrens e Marçós, al sud i est, i permet transitar de la vall de l'Ouzoum a la d'Azun. Hi passa la carretera departamental D 918, la qual uneix Laruntz, a la vall d'Aussau, a l'oest, amb Argelèrs de Gasòst, a la vall de la gave de Pau, a l'est. A més, és punt d'inici o final de la carretera departamental D 126, que comunica la localitat d'Asson amb el coll de Solor tot resseguint la vall del riu Ouzoum. Es troba entre el Cap d'Aout (1.654 m), al nord, i el pic de Gabizos o Petit Gabizos (2.639 m), al sud-oest.

Toponímia El mot soulor apareix de forma freqüent en la toponímia pirinenca i s'utilitza per designar un vessant assolellat, és a dir, a l'est, al sol ixent (eth soulor).

Detalls de l'ascensió miniatura|esquerra|Punt culminant del coll de Solor miniatura|Vessant oest del coll de Solor L'ascensió pel vessant est, de 7,4 km de longitud, comença a Arrens, té un pendent mitjà del 8,1 % i supera un desnivell de 600 m, amb un tram de pendent màxim del 13,3 %. Es tracta d'una ascensió força regular, amb pendents d'entre el 6 % i el 9 %. La part més assequible d'aquest vessant es troba dins dels primers quatre quilòmetres, amb tres sectors de 500 m al 6 % i uns altres tres, també de 500 m cadascun, al 7%. Tot i això, és també en aquesta part de l'ascensió on es troben dos dels tres sectors de 500 m al 9 %. Entre els quilòmetres 4 i 6,5, el pendent es manté estable al 8 %, mentre que el quilòmetre final es reparteix amb dos sectors del 9 % i 7 %, respectivament.

L'ascensió pel vessant oest és molt curta, només 2,1 km, i és part del tram que discorre pel circ de Litor i enllaça amb l'Aubisca (1.709 m). Després del descens des d'aquest darrer coll, no és fins a l'extrem est del citat circ que la carretera es torna a enfilar. En conjunt, se superen 117 m de desnivell amb un pendent mitjà del 5,5 % i un tram de pendent màxim del 10,5 %. Els primers 1.000 m contenen els sectors amb més pendent, amb 100 m al 10 % i 300 m al 9 %, aquests darrers dividits en 200 m just al principi i 100 m a la segona meitat d'aquest tram. La resta se situen al 7 % o 8 %, excepte els cent primers i darrers metres, que són al 4 %. A partir del quilòmetre 1, segueix un tram molt planer de 700 m, amb pendents que oscil·len entre l'1 % i el 2 % i, fins i tot, 100 m completament plans. Finalment, en els darrers 400 m, el pendent torna a pujar, primer al 4 % i després al 6 % o 7 %.

Finalment, també és possible ascendir el coll de Solor pel seu vessant nord, seguint la vall del riu Ouzum. En aquest cas, l'ascensió comença a Artés d'Asson, té una longitud de 18,2 km, en què se superen 1.062 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 5,8 % i un tram de pendent màxim del 13,2 %. Els primers 6 km fins a la localitat d'Herrèra són molt planers, amb pendents d'entre l'1 % i el 3 %. Entre aquesta darrera localitat i Arbiost, en un tram de poc més de 3 km, el pendent és irregular, d'entre el 5 % i el 8 %. A partir d'aquesta darrera població, s'encaren els últims 8 km amb un pendent força regular al 7 % o 8 %, tot i que també hi ha 1.000 m al 9 % entre els quilòmetres 13 i 14.

Ciclisme Tour de França El coll de Solor s'ha inclòs en nombroses ocasions al Tour de França, tot i que en només 15 s'ha concedit punts pel Gran Premi de la Muntanya, ja que quan s'ha encadenat l'ascens a l'Aubisca i el coll de Solor, aquest darrer no s'ha tingut en compte per a la citada classificació, ja sigui perquè s'ha inclòs com a part de l'ascens del vessant est de l'Aubisca, o part del descens quan aquest darrer s'ha pujat pel seu vessant oest.

La primera vegada que es va pujar el coll de Solor va ser en l'edició de 1910, però no va ser fins al 1973 en què es va incloure en el Gran Premi de la Muntanya. En aquella ocasió, el coll de Solor era la darrera ascensió d'una jornada amb inici a Banhèras de Luishon i final a Pau i en què també es van superar el coll d'Aspin i el coll del Tormalet. El primer al cim fou l'espanyol Pedro Torres, que s'acabaria enduent la victòria d'etapa.

Així, el vessant est és el més freqüent quan aquest pas de muntanya s'ha classificat per al Gran Premi de la Muntanya, amb set passos, sempre de 1a categoria, seguit del vessant nord, amb sis, dels quals cinc de 1a categoria i un fora de categoria (HC). En canvi, el vessant oest només s'ha classificat en dues ocasions, una de 4a categoria i una altra de 2a categoria.

L'any 1985 es va ascendir en dues ocasions en el mateix dia, en dos sectors diferents de la 18a etapa. En el primer sector, de 52,5 km i final al coll d'Aubisca, el llavors portador del mallot groc, l'irlandès Stephen Roche va ser el primer al coll i el vencedor final d'aquesta part de l'etapa. En el segon pas, el coll de Solor es va franquejar pel seu vessant oest des del coll d'Aubisca, a més de 56 km de l'arribada a Pau.

En l'edició de 1995 l'etapa es va neutralitzar a causa de la mort en la jornada anterior de l'italià Fabio Casartelli després de caure durant el descens del coll de Portèth d'Aspèth. Com a homenatge, tots els ciclistes van rodar agrupats, amb els seus companys d'equip del Motorola en primera posició.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1973141Banhèras de LuishonPau24px|Espanya Pedro Torres Est1974181Banhèras de BigòrraPau24px|Espanya Andrés Oliva Est1975101AushPauEst197931Banhèras de LuishonPauEst1982*12HCFlorençaPauNord1985*18a1Lus e Sent SauvaireColl d'AubiscaEst18b4LaruntzPauOest1995161TarbaPauetapa neutralitzadaNord1996*171Argelèrs de GasòstPamplonaEst199791PauLodenvièlaNord1999*161LanemesaPauEst2000*102DacsHautacamOest2010171PauColl del TormaletNord2019141TarbaColl del TormaletNord2025121AushHautacamNord

* Classificat per al Gran Premi de la Muntanya tot i ser ascendit en combinació amb l'Aubisca

Volta a Espanya El coll de Solor s'ha classificat en dues ocasions per al Gran Premi de la Muntanya a la Volta a Espanya, en ambdós casos en etapes amb inici a Lus e Sent Sauvaire i final a l'Aragó, concretament a Samianigo. A més, a l'any 2023 també es va superar durant la tretzena etapa, amb inici a Formigal i final al coll del Tormalet. Com en el cas del Tour de França, no es va classificar per al Gran Premi de la Muntanya, en ascendir-se pel seu vessant oest, és a dir, pel coll d'Aubisca.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1992101Lus e Sent SauvaireSamianigoEst1995182Lus e Sent SauvaireSamianigoEst

Activitats Esquí El coll de Solor està inclòs a l'estació d'esquí nòrdic anomenada Val d'Azun, la qual compta amb 100 km de pistes abalisades entre aquest coll i el proper coll de Coraduc (1.367 m). A l'entorn immediat del coll es troba un itinerari fàcil d'esquí de fons de 3 km de longitud anomenat Les sapins, així com el punt d'inici o final d'un altre de nivell mitjà, de 10,9 km i denominat la belle blue. A més, és el punt d'inici d'un recorregut de 9 km amb raquetes que permet accedir al veí coll de Soum (1.539 m), sota del qual es troba el llac de Soum, i rodejar pel nord el Cap d'Aout.

Excursionisme L'estació d'esquí de Val d'Azun ofereix diversos itineraris de senderisme a l'estiu, quatre dels quals, de diferents dificultats, parteixen del coll de Solor. A més, també hi ha tres recorreguts de trail running amb inici al coll.

D'altra banda, el coll de Solor és punt de pas del sender de gran recorregut GR 101, també anomenat Camí de l'oest de Bigorra (en francès Chemin de l’Ouest de Bigorre), el qual uneix Mauborguet, al nord de Tarba, amb el proper coll de Saucède (1.525 m), punt d'enllaç amb el GR 10. Aquest darrer sender de gran recorregut segueix longitudinalment els Pirineus pel seu vessant nord.

BTT miniatura|Punt de seguiment de la migració de rapinyaires diürns al coll de Solor La mateixa estació d'esquí de Val d'Azun també ofereix diferents itineraris senyalitzats per a recórrer en bicicleta tot terreny (BTT), tres dels quals tenen el seu inici al coll de Solor.

Ornitologia El coll de Solor és un punt d'observació d'aus migratòries. Cada estiu des del 2010, de mitjan juliol a mitjan setembre, membres de l'associació Oiseaux Cols libres compten el ocells migradors que passen a través del coll, així com els rapinyaires locals, com el trencalòs. Aquest coll és un punt de pas important en la migració postnupcial dels rapinyaires diürns, fet que queda palès amb les 25 espècies detectades i els prop de 100.000 individus comptats cada any, la majoria dels quals milans negres.

Referències

Categoria:Geografia dels Alts Pirineus Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus