Sequoiadendron tchucoticum és una espècie extinta d'arbre de la família de les cupressàcies (Cupressaceae) i del gènere Sequoiadendron. Coneguda a partir de fòssils del Cretaci superior de la conca del riu Enmivaam, al centre de Txukotka, a Rússia.
Descripció La nova espècie és similar a S. chaneyi descrita del Neogen de l'oest de Nevada (Estats Units) (Axelrod, 1956) en la morfologia general dels brots vegetatius i la disposició, mida i forma de les fulles escamoses. Tanmateix, la nova espècie difereix de S. chaneyi en l'alt polimorfisme dels brots i la presència de diversos tipus de fulles. A més, en les espècies nord-americanes, l'estructura epidèrmica no s'ha examinat, cosa que complica les comparacions. Els brots de S. tchucoticum són més similars als brots de S. giganteum, l'únic membre existent del gènere Sequoiadendron.
Sequoiadendron tchucoticum té brots polimòrfics amb ramificació helicoïdal i tres tipus de fulles principals: escamoses, subulades i falcades. Les fulles són amfistomàtiques, els estomes amficíclics estan majoritàriament disposats obliquament; les cèl·lules epidèrmiques ordinàries són rectangulars, sovint amb parets terminals obliques, i la seva relació longitud-amplada arriba a 15:1. Els brots de la nova espècie predominen entre les coníferes del conjunt Ust'-Emuneret. L'edat dels dipòsits que envolten el conjunt és debatuda; segons les últimes dades, s'estima com a Santonià-Campanià inferior.
Existència Aquesta espècie es va trobar fossilitzada el 1984 a la formació Emuneret, al curs superior del riu Enmivaam i la desembocadura del riu Emuneretveem, al centre de Txukotka; i el material va ser examinat per E.L. Lebedev i E.I. Kostina (Institut Geològic, Acadèmia de Ciències de Rússia). La col·lecció conté impressions de brots amb fil·lotaxi densa i fins a quatre ordres de ramificació.
Referències
Categoria:Sequoies Categoria:Plantes extintes