Quatre rapsòdies, op. 11, va ser compost per Ernő Dohnányi entre 1902 i 1903. Es va estrenar el 29 de novembre de 1904 a Viena, amb el mateix Dohnányi com a intèrpret al piano. La va dedicar al virtuós del piano István Thomán.
Les quatre rapsòdies corresponen als quatre moviments:
Allegro non troppo, ma agitato (sol menor) Adagio capriccioso (fa♯ menor) Vivace (do major) Andante lugubre (mi♭ menor)
El quart moviment es basa en la melodia del Dies irae.
Origen i context A la tardor de 1901, Dohnányi es va instal·lar a Viena, ciutat on va escriure les Quatre rapsòdies. Segons explicaria més endavant a la seva tercera esposa i biògrafa, Ilona von Dohnányi, aquesta obra «es pot considerar com una sonata en quatre moviments: la primera Rapsòdia és el primer moviment, perquè té una forma més senzilla; la segona Rapsòdia substitueix el moviment lent; el tercer correspon a un scherzo d'una sonata; l'última Rapsòdia, una elaboració del cant gregorià Dies irae, inclou els temes de les tres Rapsòdies anteriors. No he anomenat l'obra 'sonata', perquè la seva estructura és una mica més fluixa i cada peça es pot interpretar per separat».
Anàlisi musical Tot i que alguns auditors hi han volgut percebre un cert aire hongarès —sobretot a la Rapsòdia en fa sostingut menor—, Dohnányi rebutjava aquesta lectura. Segons ell, els diferents moviments no havien de ser interpretats com a peces d’inspiració nacional ni com a evocacions folklòriques concretes, «no són rapsòdies en el sentit de les Rapsòdies hongareses de Liszt, en què s'elaboren cançons populars hongareses. Els meus temes són tots originals, i quan la gent descobreix que el seu estil és hongarès, és perquè soc hongarès».
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1903 Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1900 Categoria:Composicions per a piano sol Categoria:Rapsòdies