El Congrés Nacional d'Hondures és un òrgan unicameral encarregat del poder legislatiu d'Hondures. Està integrat per 128 diputats elegits per quocient electoral, el seu període és de quatre anys i poden reelegir-se indefinidament. El nombre de diputats es determina per representació proporcional segons els departaments.
Història El 29 d'agost de 1824 es va instal·lar la primera Assemblea Nacional Constituent a la localitat de Cedros. El seu primer president va ser el doctor Pedro Nolasco Arriaga i el secretari va ser el llicenciat Miguel Rafael Valladares. El Congrés va decretar el 1825 la primera demarcació territorial i l'11 de desembre del mateix any, va emetre la primera constitució del país. Hondures va abolir l'esclavitud el 1825, diverses dècades abans que els Estats Units d'Amèrica i que Rússia.
Segons la Constitució de 1848, el Poder Legislatiu era bicameral, es constituïa en una cambra de diputats i una altra de senadors. Presidides ambdues per un president i secretari, els senadors s'elegien a raó d'un per Departament, i els diputats en districtes uninominals de 15.000 persones.Constitución del Estado de Honduras de 1848. Capítulos VI, VII, VIII y IX. En la Constitució d'Hondures de 1865, com en les pròximes, s'estableix que el poder legislatiu serà exercit per un Congrés de Diputats,Constitución de Honduras de 1865. Capítulos VII y VIII de tal manera que s'entén ja com a unicameral, desapareixent la figura del senador. El 1862, essent el president provisional de l'Estat Victoriano Castellanos Cortés, provisionalment la capital d'Hondures va ser la ciutat de Santa Rosa de Copán i va ser allí on es van traslladar tant el Poder Executiu com el Poder Legislatiu. En aquella localitat de l'occident d'Hondures es va emetre el Decret número 3, on es canvia el títol de la nació, "Estat d'Hondures", pel de "República d'Hondures". A continuació el primer president de la república recauria en el ciutadà capità general José María Medina.
En l'administració del comptable Julio Lozano Díaz el 1956 el Congrés Nacional d'Hondures va ser dissolt. La intenció de Lozano Díaz era la de declarar-se "cap d'Estat", fet que va concloure el 21 d'octubre d'aquell mateix any, mitjançant un cop d'estat perpetrat per alts comandaments de les Forces Armades d'Hondures, que van retornar a la ciutadania l'administració el 1957.
Seu del Congrés Nacional d'Hondures El 1953 es va començar la construcció de la seu pròpia del Congrés Nacional. L'obra estava a càrrec de l'arquitecte nacional Mario Valenzuela, així mateix l'any següent (1954) acabada l'edificació, es va fundar el local de l'actual seu del Congrés Nacional, que comprèn un edifici de set pisos, a un cost d'un milió quatre-cents mil lempires (Lps. 1 400 000.00).
Referències
Categoria:Hondures Categoria:Congressos