El coll de Maria Blanca (en francès col de Marie Blanque) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la regió històrica del Bearn i actualment al departament francès dels Pirineus Atlàntics, regió de Nova Aquitània. Té una alçada de 1.035 m i es troba a la comuna de Vilhèras. Hi passa la carretera departamental D 294, la qual comunica Escot, a l'oest, amb Vièla, a l'est. Aquest coll uneix la vall d'Aspa amb la vall d'Aussau i està situat entre el pic d'Escurets (1.440 m), al nord, i el pic de l'Ourlène (1.813 m), al sud. Les aigües del seu vessant oest s'escolen a través del riu Barescou, el qual és un afluent per la dreta de la gave d'Aspa, mentre que les del seu vessant est van a parar a la gave d'Aussau. Aquests dos rius es troben a Auloron e Senta Maria, punt a partir del qual formen la gave d'Auloron.

Toponímia El nom del coll prové del nom donat en bearnès pels pastors locals a l'aufrany, Maria Blanca. Es tracta d'una espècie de voltor amb el plomatge majoritàriament blanc i que a vegades vola prop dels ramats.

Altres fonts afirmen que el nom del coll prové de Maria Asserquet (1765–1849), coneguda com a Maria Blanca, considerada la darrera aurostaira de la vall d'Aspa, és a dir, la persona encarregada de recitar els cants fúnebres durant els enterraments. Tot i això, el nom de coll de Maria Blanca ja apareix en diversos mapes abans del naixement d'aquest personatge, com és el cas del mapa de Cassini. .

Detalls de l'ascensió miniatura|esquerra|Punt culminant del coll de Maria Blanca L'ascensió pel vessant est, d'11,3 km de longitud, i que inclou el coll del Porteigt, comença al nord de la localitat de Vièla, té un pendent mitjà del 5,4 % i supera un desnivell de 613 m, amb un tram de pendent màxim de l'11,7 %. La primera meitat de l'ascensió, fins al coll del Porteigt, és la més difícil, amb pendents d'entre el 7 % i el 9 %, excepte els darrers 500 m abans d'aquest, els quals són gairebé plans (1 %). Un cop superat aquest coll s'entra al pla de Benou i després d'un curt tram de descens, els següents 1.000 m, entre els quilòmetres 6 i 7, continuen sent molt còmodes (1 %), seguits de 2 km al 5 % fins al quilòmetre 9, des d'on el pendent es mantindrà entre l'1 % i el 2 % fins al cim.

L'ascensió pel vessant oest és clarament més dura i comença a Escot, té una longitud de 9,2 km en què se superen 702 m de desnivell amb un pendent mitjà del 7,6 % i un tram de pendent màxim del 15,8 %. Els primers 500 m d'aquest vessant són completament plans, seguits de 4 km amb pendents moderats, d'entre el 3 % i el 6 %. A partir del quilòmetre 5 i fins al coll, el pendent no baixa del 9 %, i és particularment costerut entre els quilòmetres 6 i 8,5, on es troben un tram de 500 m al 13 %, dos sectors de 500 m al 12 % i els restants dos trams, de 500 m cadascun, a l'11 %. En els darrers 700 m, el pendent se suavitza al 9 % o 10 %.

Ciclisme miniatura|El corredor australià Jai Hindley ascendint el coll de Maria Blanca durant la cinquena etapa del Tour de França de 2023 Tour de França El coll de Maria Blanca s'ha superat en setze ocasions al Tour de França, la gran majoria d'elles pel vessant oest i classificat com de primera categoria.

La primera vegada en què aquest coll es va incloure al Tour de França fou en l'edició de 1978, en una etapa amb inici a la costa del mar Cantàbric, a Biarritz, i final a Pau, en què el coll de Maria Blanca era la principal dificultat muntanyosa de la jornada. En aquella ocasió, el belga Michel Pollentier fou el primer al cim.

Entre els anys 1986 i 1996, el coll de Maria Blanca es va superar en vuit ocasions, amb dos passatges en dues etapes consecutives en l'edició de 1987. L'any 1995, l'etapa es va neutralitzar a causa de la mort en la jornada anterior de l'italià Fabio Casartelli després de caure durant el descens del coll de Portèth d'Aspèth. Com a homenatge, tots els ciclistes van rodar agrupats, amb els seus companys d'equip del Motorola en primera posició. Més endavant, a partir de l'any 2000, el coll es va incloure cinc vegades més fins al 2010, moment a partir del qual es va produir una pausa de 10 anys com a punt de pas del Tour de França.

L'any 2020, el coll de Maria Blanca era el darrer pas de muntanya d'una jornada amb final uns 15 km després del pas del coll, a Laruntz. El primer al cim fou el suís Marc Hirschi, que s'escapà en solitari a la primera dificultat muntanyosa del dia, el coll d'Izarbe, a uns 85 km de l'arribada, però el vencedor final de l'etapa fou l'eslovè Tadej Pogačar, que s'imposaria a l'esprint a un petit grup de corredors que atrapà Hirschi prop del darrer quilòmetre. Aquesta seria la seva primera victòria d'etapa al Tour de França.

Tres anys més tard, el 2023, es va disputar una etapa molt semblant a la de 2020, amb el coll de Maria Blanca situat just abans del final a Laruntz. L'australià Jai Hindley es va escapar durant l'ascensió d'aquest coll, on fou el primer en coronar, per acabar guanyant l'etapa després d'una escapada de 20 km en solitari i situar-se primer a la classificació general. En el grup de favorits, el danès Jonas Vingegaard va llençar un atac uns 1.500 m abans del cim, el qual el va permetre marxar en solitari i enllaçar amb un grup d'escapats durant el descens, aconseguint, d'aquesta manera, distanciar en poc més d'un minut el seu principal rival per a la victòria final de la cursa, l'eslovè Tadej Pogačar.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1978102BiarritzPauOest1986121BaionaPauOest1987131BaionaPauOest1987141PauLuz-ArdidenOest198991PauCautarés-CambasqueOest1990171LordaPauEst199221Sant SebastiàPauOest1995162TarbaPauetapa neutralitzadaEst1996172Argelèrs de GasòstPamplonaEst2000101DacsHautacamOest2005161MorencsPauOest2006101KanboPauOest2007161OrtèsGoreta-Coll d'AubiscaOest2010171BaionaColl del TormaletOest202091PauLaruntzOest202351PauLaruntzOest

Volta a Espanya El coll de Maria Blanca s'ha inclòs en una ocasió a la Volta a Espanya.

En l'edició de 2016, el coll de Maria Blanca era la penúltima dificultat muntanyosa d'una etapa amb inici a Navarra i final al coll d'Aubisca. El primer al cim fou el francès Kenny Elissonde, tot i que el vencedor final de l'etapa fou el neerlandès Robert Gesink, el qual s'imposà a un petit grup d'escapats.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant2016141UrdazubiColl d'AubiscaOest

Referències

Categoria:Geografia del Bearn Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus