Gaspar Fernández (Guatemala, c. 1563/1571 - Puebla, 18 de setembre, 1629), va ser un compositor i organista, segons el musicòleg Omar Morales Abril, de Nova Espanya, de la regió que actualment correspon a Guatemala,Morales Abril, O. (2013). Gaspar Fernandez: su vida y obras como testimonio de la cultura musical novohispana a principios del siglo XVII. Enseñanza y ejercicio de la música en México. Arturo Camacho Becerra (ed.). México DF, CIESAS, El Colegio de Jalisco y Universidad de Guadalajara, 71-125. actiu com a mestre de capella a les catedrals de Guatemala i Puebla.Tello, Aurelio (1999). Diccionario de la música española e hispanoamericana 5. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 24-27. ISBN 84-8048-305-9. Consultado el 15 de noviembre de 2022.
Biografia Tradicionalment s'ha acceptat que el Gaspar Fernández al servei de les catedrals de Guatemala i Puebla fos el cantant Gaspar Fernández documentat a Évora (Portugal) a la dècada de 1590. catedrals de Guatemala i Puebla.Morales Abril, O. (2013). Gaspar Fernandez: su vida y obras como testimonio de la cultura musical novohispana a principios del siglo XVII. Enseñanza y ejercicio de la música en México. Arturo Camacho Becerra (ed.). México DF, CIESAS, El Colegio de Jalisco y Universidad de Guadalajara, 71-125. El principal argument utilitzat per situar Gaspar Fernández "de Évora" a Guatemala va ser una atribució errònia en el contracte d'organista per a la catedral de Guatemala el 16 de juliol de 1599. El document en qüestió indica que el dit organista contractat el juliol de 1599 va ser Fra Gaspar Martínez (abreujat Mynez) i no Gaspar Fernández, tal com es pot llegir a l'acta 2, cap. 16v, 16 de juliol de 1599 (es pot consultar aMorales Abril, O. (2013). Gaspar Fernandez: su vida y obras como testimonio de la cultura musical novohispana a principios del siglo XVII. Enseñanza y ejercicio de la música en México. Arturo Camacho Becerra (ed.). México DF, CIESAS, El Colegio de Jalisco y Universidad de Guadalajara, 71-125.). A més, la documentació existent a la catedral de Guatemala situa Gaspar Fernández al servei de la catedral almenys des de 1596, mentre que el cantor Gaspar Fernández "de Évora" estava al servei de la catedral d'Évora (Portugal) l'any 1599, testimoniat per una ajuda costanera concedida el 13 de setembre de 1999.[11999] són persones diferents i que el cantant Gaspar Fernández "de Évora" no és la persona que va exercir de mestre de capella a Guatemala i Puebla.
Gaspar Fernández, a més de professor de capella, organista i compositor, va ser copista. En aquesta faceta, Gaspar Fernández va recopilar alguns dels llibres de polifonia que han arribat fins als nostres dies, reflectint així l'ús de la música polifònica en la litúrgia catòlica de la catedral, concretament diversos llibres de cors manuscrits, copiats l'any 1602 que es conserven a la catedral de Guatemala. L'any 1603 el mestre de capella, Pedro Bermúdez, va abandonar la catedral de Santiago de Guatemala per acceptar la invitació del capítol eclesiàstic de Puebla de los Ángeles per servir-ne com a mestre de capella. Gaspar Fernández es va convertir en el successor de Bermúdez a Guatemala, passant a exercir de mestre de capella a la citada catedral. Tanmateix, quan Bermúdez va morir el 1605, el capítol de Puebla va aconseguir interessar a Fernández, que va abandonar Guatemala i va assumir novament la seva successió. Aquí va romandre la resta de la seva vida, morint l'any 1629. El malagueny Juan Gutiérrez de Padilla el va succeir com a mestre de capella.
Obra Durant la compilació de llibres de cant a l'orgue a Guatemala, Fernández va compondre un Magnificat del cinquè to que calia per completar els dels altres set tons o modes eclesiàstics. A més, va proporcionar els vuit Benedicamus Domino desapareguts, un per a cadascun dels tons. També va compondre alguns fabordons sense text, i un himne de vespres per a la festa dels Àngels Custodis. Durant la seva estada a Puebla, la música autògrafa de Fernández difereix radicalment de la que apareix a Guatemala, ja que es conserven majoritàriament composicions de nadales per a matinals, en llengües vernacles.
A l'Arxiu Musical de la Catedral d'Oaxaca s'ha trobat avui un manuscrit anomenat Cancionero Musical de Gaspar Fernández amb més de 300 cançons religioses populars, compostes entre els anys 1609 i 1616, majoritàriament en castellà i minoritàriament en nàhuatl i portuguès (només 12). Fernández també indica composicions en biscaí, negre o indi, segons en què estiguin escrits els textos. Molts són designats com a negre, negrito, guineo o negrilla, i són un exemple de la importància que va tenir la cultura africana a Amèrica a principis del segle XVII. Les nadales que esmenten personatges populars de l'època es cantarien en actuacions a l'interior del temple o en pastoreles de tipus popular a les quals es vincula el desenvolupament de la nadala com a forma polifònica en la Història de la Música.
Referències
Bibliografia Gaspar Fernández, "8 Benedicamus Domino" y "Custodes hominum", en Música Coral de Guatemala, vol. I, ed. Dieter Lehnhoff. Guatemala: Editorial Cultura, 2005, p. 13-23, 26-28. Dieter Lehnhoff, Creación musical en Guatemala. Guatemala: Universidad Rafael Landívar y Fundación G&T Continental, 2005, p. 47-49. ISBN 99922-704-7-0 Archivado el 29 de septiembre de 2007 en Wayback Machine. Dieter Lehnhoff, ed., El Magnificat de Gaspar Fernández. Guatemala: Universidad Rafael Landívar, Instituto de Musicología, 2002. ISBN 99922-67-32-1 Aurelio Tello, "Fernández, Gaspar". Diccionario de la Música Española e Iberoamericana, 10 vols., ed. Emilio Casares Rodicio. Vol. 5. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 2002. Aurelio Tello, ed., Archivo Musical de la Catedral de Oaxaca: Antología de obras. México, D.F.: CENIDIM, 1990. ISBN 968-29-2550-9 Morales Abril, O. (2013). Gaspar Fernández: su vida y obras como testimonio de la cultura musical novohispana a principios del siglo XVII. Enseñanza y ejercicio de la música en México. Arturo Camacho Becerra (ed.). México DF, CIESAS, El Colegio de Jalisco y Universidad de Guadalajara, 71-125.
Enllaços externs 6 Peces per a l'entrada del virrei Don Diego Fernández de Córdoba a Puebla
Categoria:Nascuts el 1566 Categoria:Compositors portuguesos del Renaixement Categoria:Mestres de capella portuguesos Categoria:Organistes portuguesos Categoria:Organistes americans Categoria:Compositors americans Categoria:Artistes guatemalencs Categoria:Morts a Puebla de Zaragoza Categoria:Morts el 1629 Categoria:Compositors nascuts al segle XVI Categoria:Compositors morts al segle XVII