Claude de Vin des Œillets, coneguda com a Mademoiselle des Œillets, nascuda a la Provença cap al 1637 - París el 18 (o 12) de maig, 1687, dama d'honor de Madame de Montespan, va ser una de les amants del rei Lluís XIV; el seu nom s'esmenta a l'Afer dels Verins, i va ser deshonrada (desterrada) de la cort.

Biografia Claude de Vin era filla d'una parella d'actors de teatre, Nicolas de Vin i Alix Faviot, més coneguts pel seu nom artístic, els Des Œillets.

Des de molt jove, Claude de Vin va experimentar la vida nòmada dels seus pares, que eren actors itinerants.

No obstant això, Nicolas de Vin va morir força jove, tot i que la data precisa no es coneix del tot. Alix Faviot, coneguda com Des Œillets (1620-1670), va anar a París, on es va establir i va gaudir d'una carrera ràpida i distingida, sobretot a l'Hôtel de Bourgogne.

Alix Faviot va ser considerada, de fet, una de les millors actrius tràgiques de la dècada de 1660. Així, va interpretar els papers femenins principals en diverses tragèdies de Pierre Corneille (Sertorius, Sophonisbe on va interpretar el paper principal, Othon), de Jean Racine (el paper d'Axiane a Alexandre le Grand el 1665; el paper d'Hermione a Andromaque el 1667, amb el paper principal interpretat per Mademoiselle Du Parc; el paper d'Agrippine a Britannicus el 1669), o de Thomas Corneille (el paper d'Arsinoë a Antíocus). Jean Donneau de Visé, a les seves Nouvelles nouvelles, va escriure d'ella que va ser "una de les primeres actrius del món".Jean-Christian Petifils, L'affaire des poisons : crimes et sorcellerie au temps du Roi-Soleil, Paris, Perrin, 2010, 381 p. (ISBN 978-2-262-02386-7)

El 1670, Alix Faviot va emmalaltir greument. Afectada per un abscés pulmonar, va abandonar l'escenari i va ser substituïda per Marie Champmeslé, una amiga íntima de Jean Racine. Tractada per dos metges, els senyors Baralis i Brayer, Alix Faviot no va poder ser salvada i va morir a la tardor de 1670.Jean-Christian Petifils, L'affaire des poisons : crimes et sorcellerie au temps du Roi-Soleil, Paris, Perrin, 2010, 381 p. (ISBN 978-2-262-02386-7)

Claude de Vin, per la seva banda, ocupava un càrrec domèstic del qual obtenia uns ingressos substancials. Així, ja el 1664, va poder prestar la suma de 1.600 lliures a la duquessa de Brissac.Jean-Christian Petifils, L'affaire des poisons : crimes et sorcellerie au temps du Roi-Soleil, Paris, Perrin, 2010, 381 p. (ISBN 978-2-262-02386-7)

Cap al 1668, sota el patrocini del duc de Mortemart,Jean-Christian Petifils, L'affaire des poisons : crimes et sorcellerie au temps du Roi-Soleil, Paris, Perrin, 2010, 381 p. (ISBN 978-2-262-02386-7) de la família Rochechouart de Mortemart, una branca menor de la Casa de Rochechouart, Claude de Vin va entrar al servei de la marquesa de Montespan, nascuda Françoise (Athénaïs) de Rochechouart de Mortemart.

Aproximadament de la mateixa edat que Claude de Vin, Madame de Montespan, a instàncies de la seva mare, es va apropar a la reina de França, Maria Teresa d'Àustria, esposa del rei Lluís XIV. La marquesa de Montespan finalment es va convertir en dama d'honor de la reina, gràcies en particular al suport actiu del seu germà, Louis-Victor de Rochechouart de Mortemart, comte de Vivonne, fill del duc de Mortemart. De fet, el comte de Vivonne havia estat un dels patges d'honor del Delfí, el futur Lluís XIV.

Cap a finals de 1666, després d'haver acomiadat la deshonrada Louise de La Vallière, Madame de Montespan es va apropar molt a Lluís XIV, i el seu estatus d'amant reial es va fer públic el gener de 1667.

Havent entrat al servei de la marquesa uns mesos més tard, Claude de Vin també va acabar fent una relació propera amb el monarca.Jean-Christian Petifils, L'affaire des poisons : crimes et sorcellerie au temps du Roi-Soleil, Paris, Perrin, 2010, 381 p. (ISBN 978-2-262-02386-7) Primi Visconti, un cavaller i escriptor piemontès, cronista de la cort de Versalles, que va veure Claude de Vin, conegut com Des Œillets, el 1675, va escriure:La senyoreta des Œillets, la fidel dama d'honor de Madame de Montespan, va ser acusada després de l'Afer dels Verins d'haver participat en Misses Negres en lloc de la seva amant i d'haver buscat, sota les seves ordres, pocions afrodisíaques destinades a restaurar i preservar l'amor del rei pel seu favorit. Protegida pel rei i per Colbert, no estava per altra banda preocupada, però aquestes acusacions van contribuir a distanciar el rei de la marquesa de Montespan.

Va passar els seus últims dies a la seva casa del carrer Montmartre de París, on va portar una vida aïllada a partir de 1678, gaudint d'un cert luxe amb criats i carruatges. També era propietària del Château de Suisnes, prop de Brie-Comte-Robert, que li servia de residència de camp.

Va tenir una filla amb Lluís XIV cap al 1676: Louise de Maisonblanche, que va ser criada amb la màxima cura a la Casa Reial de Saint-Louis a Saint-Cyr-l'École i amb la seva mare. Es va casar amb Bertrand Prez de La Queue i va morir el 1718. Lluís XIV no va reconèixer aquesta filla.

Referències

Bibliografia Jean Lemoine, Les Des Œillets. Une grande comédienne. Une maîtresse de Louis XIV, París, Librairie Académique Perrin, 1938 Maurice Rat, La royale Montespan, chap. X, La Desoeillets, París, Plon, 1959 Anne-Marie Desplat-Duc, Le secret de Louise.

Categoria:Concubines Categoria:Nobles de França Categoria:Morts a París