"El mitjà és la metàfora" és una frase del crític de la cultura i teòric de la comunicació Neil Postman al seu llibre Divertint-nos fins la mort (en anglès, Amusing ourselves to death), publicat al 1985. La frase en si és una evolució de la famosa frase del teòric de la comunicació Marshall McLuhan "el mitjà és el missatge" (en anglès, the medium is the message).
Al llibre, Postman defensa que la predicció d'Aldous Huxley amb la novel·la distòpica Un món feliç (A brave new world) s'ha avançat d'una manera molt més precisa a l'estructura política i cultural de finals del que la de George Orwell amb la novel·la 1984. La principal diferència entre les dos distopies presentades, en paraules del mateix Postman, radica en que "Mentre Orwell adverteix que ens veurem afectats per una opressió imposada externament, Huxley va predir que la gent arribaria a adorar la seva opressió i a estimar les tecnologies que desfan les seves capacitats per pensar." El principal argument que proposa Postman sobre aquesta tesi s'exposa al primer capítol del llibre: El mitjà és el missatge.
Significat Postman comença explicant que al llarg de la història dels Estats Units, diferents ciutats han simbolitzat l'esperit i la cultura estatunidenca. Al segle XVIII va ser Boston com a símbol revolucionari, al segle XIX Nova York com a ciutat policultural i amb una gran població immigrant i a principis del Chicago per la seva indústria. Segons Postman, la ciutat que millor simbolitza la cultura i la societat de finals del és Las Vegas com a símbol de l'entreteniment, ja que la societat ha anat evolucionant cap a una cultura on el discurs públic té l'objectiu d'entretenir i no d'informar.
Postman argumenta que la causa d'aquest fet és l'impacte que tenen els mitjans de comunicació en la forma en que pensem. El mitjà no només altera el missatge, com deia McLuhan, sinó que també altera la manera en la que veiem el món. La demostració que aporta Postman és una explicació del llibre Tècnica i civilització (Technics and Civilization) de Lewis Mumford. Amb la introducció del rellotge a la vida pública al segle XIV, la percepció humana del temps canvia: aquest passa de ser quelcom infinit, inquantificable i natural, a ser un concepte quantificable i subordinat a la voluntat humana. D'aquesta manera, els mitjans no només limiten el missatge que es pot comunicar a través d'aquests, sinó que també té un missatge ocult sobre la manera en la que veiem el món. Així, si tot el que consumim és entreteniment, tot allò en què pensem acaba sent entreteniment.
Referències
Categoria:Frases en anglès