Tao Hongjing (456–536), de nom de cortesia Tongming, fou un alquimista, astrònom, cal·lígraf, general, músic, metge i farmacòleg xinés del període de les Dinasties del Nord i del Sud. És més conegut com a fundador de l'escola Shangqing (Suprema Claredat) del taoisme i com a compilador i editor de les escriptures bàsiques de Shangqing.
Biografia Hi ha una varietat de fonts sobre la vida de Tao Hongjing, des dels seus propis escrits fins a biografies en les Vint-i-quatre Històries. El sinòleg britànic Lionel Giles va dir que la “versatilitat de Tao era impressionant: erudit, filòsof, calígrafo, músic, alquimista, farmacòleg, astrònom; pot ser considerat l'equivalent xinès de Leonardo da Vinci”.
Vida secular Tao Hongjing nasqué a Moling (秣陵, actual districte de Jiangning, Nanquín, Jiangsu), a prop de la capital Jiankang, en el període de les Dinasties del Nord i del Sud. Son pare, Tao Zhenbao (), i l'avi patern, Tao Long (), eren erudits, cal·lígrafs i especialistes en fitoteràpia. Sa mare, senyora Hao (), i l'avi matern, eren devots del budisme.
Tao era un lector prodigiós i, una vegada despertat el seu interés per un assumpte, no parava fins a aprendre tot el que pogués. Segons les biografies oficials, va llegir l'hagiografia daoista Shenxian zhuan ('Biografies dels Transcendents Divins') als deu anys d'edat, i va decidir fer-se un yǐnshì (隱士, 'reclús; eremita').
Tao Hongjing ocupà càrrecs en la cort amb les dinasties Liu Song (420–479), Qi del Sud (479–502) i Liang (502–587). Quan tenia a prop de vint-i-cinc anys, Xiao Daocheng (), futur emperador Gao (r. 479–482), fundador de la dinastia Qi del Sud, el nomenà tutor dels prínceps imperials Xiao Ye (蕭曅, 467–494) i Xiao Gao (蕭暠, 468–491). Després de la mort de son pare el 481, renuncià al càrrec per a observar el període de dol filial de tres anys. El successor de Gao, però, l'emperador Wu de Qi del Sud (r. 482–493), el nomenà el 482 tutor del seu fill, el príncep Xiao Jian (蕭鏗, 477–494), i el designà general de la Guàrdia Esquerra del Palau el 483. La mare de Tao va morir el 484, i ell tornà a renunciar al càrrec.
Durant el període de dol per la seua mare, del 484 al 486, Tao estudia amb el mestre taoista Sun Youyue (孫遊岳, 399–489), deixeble de Lu Xiujing (陸修靜, 406–477), promotor de les escriptures i rituals de l'Escola Lingbao. Tao va rebre entrenament en entonació d'escriptures i dibuix de talismans. Sun li va mostrar alguns manuscrits de les "revelacions Shangqing [o Maoshan]" originaris, que van fascinar Tao. Segons la tradició, aquestes revelacions foren dictades a Yang Xi (330–c. 386), quan aquest era a Maoshan entre els anys 364 i 370, i hi ha repetides visions espirituals de divinitats taoistes del Cel de l'Alta Claredat (Shangqing 上清). Tao feu la primera visita a Maoshan (Muntanya Mao, 茅山), a l'oest de Jintan. La muntanya era primigèniament anomenada Gouqushan 句曲山, nom d'una "cova-cel" taoista del llac Tai, a Jiangsu. El 490, Tao viatja cap a l'est, fins i tot a Zhejiang, per a començar a recollir els manuscrits revelatoris originaris.
Reclusió a Maoshan miniatura| Tao Hongjing escoltant els pins, 1442 (Període Muromachi), Museu Prefectural de Yamanashi El 492, als 36 anys, Tao renuncià al lloc oficial en la cort i es retirà per a dedicar-se a l'erudició i a l'experimentació alquímica a Maoshan. L'emperador Wu patrocinà la construcció d'una ermita de palla de tres pisos anomenat Huayang guan (華陽館, 'Abadia del Yang Florescent'). A partir del 497, l'emperador Ming de Qi del Sud encarregà a Tao que fabricàs espases per a la família imperial i li subministrava mensualment cinc lliures del bolet fu-ling i mel blanca perquè experimentàs amb dietètica taoista. Tao va concloure la compilació dels manuscrits de Shangqing i els va editar en el compendi Zhen'gao (真誥, 'Declaracions dels perfets'), al voltant del 499. També va viatjar per muntanyes famoses en recerca de plantes medicinals i elixirs.
Tao Hongjing i Xiao Yan 蕭衍 (464–549), fundador de la Dinastia Liang (502–587), eren vells amics. En la fi de la Dinastia Qi, Tao presentà a Xiao un text que confirmava que era el successor legítim dels Qi. Quan Xiao Yan va ascendir al tron com a emperador Wu de Liang (r. 502–549), tractà Tao amb gran respecte.
Entre els anys 508 i 512, Tao viatja pel sud-est, en les actuals províncies de Fujian, Zhejiang i Fuzhou, per a continuar realitzant experiències alquímiques a les muntanyes. Durant els seus viatges, va conéixer el visionari Zhou Ziliang 周子良 (497–516), que esdevingué el seu deixeble. Durant 18 mesos, Zhou registrà les seues visions espirituals d'algunes de les mateixes divinitats de Maoshan vistes per Yang Xi, però aquestes li informaren que el seu destí era esdevenir immortal; llavors ell va cometre un suïcidi ritual amb un elixir verinós compost de bolets i cinabri. Tao va trobar els manuscrits de Zhou amagats en una cova de Maoshan i els va editar en el Zhoushi mingtong ji (周氏冥通記, 'Registre de les comunicacions amb l'Invisible del mestre Zhou'), que va presentar a Xiao Yan el 517.
Poc se sap sobre les dues darreres dècades de la vida de Tao. Les seues úniques obres literàries d'aquest període són dues inscripcions en esteles: l'una dedicada a Xu Mai (許邁, 300–348, patró de Yang Xi), datada del 518, i l'altra a Ge Xuan, del 522. Del 520 fins a la seua mort, al 536, a Maoshan, Tao va dedicar gran part del temps a la temptativa de preparar elixirs alquímics.
Noms Com altres lletrats oficials xinesos, Tao tenia diversos noms. El seu cognom Tao (陶, lit. "ceràmica") és relativament comú i el seu nom combina hóng (弘, "grandiós; vast") i jǐng (景, "vista; paisatge"). Tao va triar Tongming (通明, "Claredat Lluminosa") com a nom de cortesia i Huayang Yinju (華陽隱居, "Reclús del Yang Florescent", en referència al nom de la seua abadia de Maoshan) com a pseudònim. Els seus contemporanis l'anomenaven Shanzhong zaixiang (山中宰相, "Gran canceller de les Muntanyes"). Va rebre els noms pòstums Zhenbai (貞白, "Integritat") o Zhenbai Xiansheng (貞白先生, "Mestre Integritat") i Huayang Zhenren (華陽真人, "Home veritable del Yang Florescent"). Xiao Yan li va concedir el títol pòstum Zhongsan Dafu (中散大夫, "Gran Mestre d'Oci al Palau"). Durant la Dinastia Tang, Tao fou pòstumament fet el nové patriarca de la família Shangqing.
Obres literàries miniatura|Xunshan zhi (尋山志, 'Rapsòdia sobre explorar les muntanyes'), que Tao Hongming escrigué als quinze anys; edició de la Dinastia Ming (1573–1620) La carrera literària de Tao comença als quinze anys, amb el seu fu de 471, Xunshan zhi (尋山志, 'Rapsòdia sobre explorar les muntanyes'). De jove, també va escriure assaigs, comentaris, i comença a fer un compendi de mil volums de coneixement, el Xueyuan (學園, 'Jardí de l'aprenent').
Tao fou un escriptor prolífic i coneixia àmpliament els clàssics xinesos, la història, literatura, numerologia, astrologia, geografia i medicina tradicional xinesa. Compilà unes cinquanta obres, com ara Gujin zhoujun ji (古今州郡記, 'Notes sobre províncies antigues i modernes') i Lunyu jizhu (論語集注, 'Comentaris recollits sobre el Lunyu').
En la poesia de les Sis Dinasties, el poema més conegut de Tao l'escrigué en resposta a la pregunta de Xiao Yan: "Hi ha cap cosa en les muntanyes?". Hi expressa la seua intenció de recloure's i no deixar les muntanyes.Em pregunta "hi ha res a les muntanyes?" Hi ha molts núvols blancs dalt del cim. Sols jo puc admirar-los i prear-los, Però, no se't poden agafar i oferir, meu senyor.Tr. . La col·lecció Siku quanshu inclou tres obres de Tao Hongjing: Zhen'gao (真誥, 'Declaracions dels perfectes'), Gujin daojian lu (古今刀劍錄, 'Registre d'espases antigues i recents') i Zhenling weiye tu (真靈位業圖, 'Quadre de les patents i funcions dels immortals perfectes'), la primera obra taoista sobre teogonia.
El Daozang (Cànon Taoista) inclou moltes obres de Tao, com ara el Zhen'gao, Huayang Tao Yinju Ji (華陽陶隱居集, 'Escrits del reclús Tao de Yang Florescent'), i Yangxing Yanming Lu (養性延命錄, 'Extractes sobre nodrir la naturalesa espiritual i perllongar la vida corporal').
Religió Tao va ser educat en les tradicions daoistes associades al Daode jing, Zhuangzi i als escrits de Ge Hong sobre la recerca de la immortalitat. Al voltant del 486, s'inicià en l'Escola Lingbao de taoisme del seu mestre Sun Youyue. Ell defensava la síntesi de les tres doctrines (confucianisme, taoisme i budisme) i s'inicià en el budisme a Ningbo. El seu retir a Maoshan tenia dos salons, l'un taoista i l'altre budista, i Tao alternava diàriament els seus rituals de culte.
Budisme Tao va mantenir el seu interés pel budisme i hi feu vots formals el 513. Tanluan (475–542), fundador del budisme de la Terra Pura a la Xina, havia estudiat taoisme i plantes medicinals amb Tao. Alguns elements arquitectònics del túmul de Tao, descoberts a Maoshan durant la Revolució Cultural, tenen una inscripció que l'anomena "deixeble del Buda i de l'Altíssim Senyor Lao[zi]".
Taoisme
Tao fou, en la pràctica, el fundador de l'escola Shangqing o Maoshan (Maoshan zong 茅山宗). A partir del 483, s'interessa per les revelacions Shangqing concedides a Yang Xi més d'un segle abans i decideix recollir-ne els manuscrits autògrafs originals, utilitzant la cal·ligrafia com un dels criteris d'autenticitat. Comença a reunir els manuscrits de daoistes residents a Maoshan el 488, i les seues principals adquisicions daten d'aquest any fins al 490, quan viatja a Zhejiang. En retirar-se a Maoshan, el 492, pretenia editar els manuscrits, inspirant-se en el Zhenji jing (真跡經, 'Escriptura sobre els traços dels perfectes'), de Gu Huan (顧歡, 425?–488?), obra hui perduda, però que Tao considerava insatisfactòria com a relat de les revelacions de Yang Xi. El 498–99, amb suport imperial, Tao compila i anotar íntegrament els manuscrits. En resulten dues obres principals: l'esotèric Dengzhen yinjue (登真隱訣, 'Instruccions ocultes per a l'ascens a la perfecció'), c. 493, i el Zhen'gao ('Declaracions dels perfectes'), c. 499, destinat al gran públic. Tao també recull un catàleg complet dels textos Shangqing, hui perdut. A més, les revelacions el van inspirar a compondre un comentari a un dels textos rebuts per Yang Xi, el Jianjing (劍經, 'Escriptura de l'espasa'), inclòs en el Taiping Yulan. Més tard, el 517, Tao edita el Zhoushi mingtong ji (周氏冥通記, 'Registres de les comunicacions amb l'invisible del Sr. Zhou') amb base en autògrafs de les revelacions concedides al seu deixeble Zhou Ziliang, que es va suïcidar el 516 després de successives visions dels perfectes.
Ciència miniatura|Manuscrit de Dunhuang del prefaci del Bencao jizhu (本草集注, Comentaris reunits sobre el Shennong Ben Cao Jing) de Tao Hongjing, datat del 718 El sinòleg Roger Greatrex descriu Ge Hong i Tao Hongjing com a "primers científics" que feren múltiples observacions de fenòmens naturals, intentant conciliar-les amb la teoria dels Cinc Elements. En termes moderns, Tao experimenta amb protociència en comptes del mètode científic. La seua metodologia i resultats tenen rellevància en la història de la ciència xinesa. El seu comentari farmacològic usa el terme yàn (驗, 'examinar, provar, verificar') per a denotar l'eficàcia mèdica de les substàncies.
Farmacologia El pare i l'avi de Tao eren especialistes en drogues herbàcies, i ell compartí aquest interés per la farmacopea i la medicina. Per tant, després de compilar el Zhen'gao al voltant del 499, acaba una obra major de farmacologia: el Bencao jing jizhu (本草經集注, 'Comentaris reunits al Compendi de matèria mèdica'''), una reedició crítica del Shennong Bencao Jing de la Dinastia Han, atribuït a Shennong, el llegendari inventor de l'agricultura i la farmacologia. Tot i que el comentari originari de Tao no ens haja arribat sencer, és àmpliament citat en matèries mèdiques posteriors, i alguns fragments es descobriren en els Manuscrits de Dunhuang.