Antonio Sambola Colom (Verdú (Lleida), 1760 -?, ¿?) va ser un compositor i mestre de capella espanyol.Salisi Clos, Josep M. (2008). «Anton Font (*1626-†1690): 34 anys de mestratge musical a l'església targarina». Urtx: Revista cultural de l'Urgell (en català) (22): 181. ISSN 1130-0574. Consultat el 14 de març de 2023.

Biografia Antonio Sambola procedia d'una família de músics procedents de Cervera, a la província de Lleida. L'avi, Mateu Sambola Estalella (1792-1742), va estar actiu a Verdú com a terrisser i baixista d'una capella de música local. El seu fill, Mateu Sambola Sansó (1728-1803), també terrisser i baixista, també va participar a la capella o cobla, igual que Antonio Sambola Colom, el seu fill. Antonio hauria nascut a Verdú el 1760, encara que el musicòleg Baltasar Saldoni ho fa originari de l'Alt Aragó. Als 10 anys participava a la cobla com a infant cantor, en una època en què el grup comptava amb set músics.Salisi Clos, Josep M. (2008). «Anton Font (*1626-†1690): 34 anys de mestratge musical a l'església targarina». Urtx: Revista cultural de l'Urgell (en català) (22): 181. ISSN 1130-0574. Consultat el 14 de març de 2023.Saldoni y Remendo, Baltasar (1881). Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 4. Madrid: Imprenta de D. Antonio Perez Dubrull. p. 240, 306. Consultat el 14 de març de 2023.

El 1770, als deu anys, va ingressar com a infant de cor a la capella de música de la Catedral de Lleida, on estudiaria sota el magisteri d'Antonino Sala per set anys.Salisi Clos, Josep M. (2008). «Anton Font (*1626-†1690): 34 anys de mestratge musical a l'església targarina». Urtx: Revista cultural de l'Urgell (en català) (22): 181. ISSN 1130-0574. Consultat el 14 de març de 2023.

Amb disset anys, el 1777, va ser contractat com a cantor a la Catedral d'Albarrasí. Entre 1784 i 1792 va ocupar el càrrec de tenor amb benefici a la mateixa catedral.Salisi Clos, Josep M. (2008). «Anton Font (*1626-†1690): 34 anys de mestratge musical a l'església targarina». Urtx: Revista cultural de l'Urgell (en català) (22): 181. ISSN 1130-0574. Consultat el 14 de març de 2023. Saldoni parla que Sambola hauria entrat el 1777 com a mestre de capella a Albarracín, cosa que sembla improbable, ja que en aquella època romania en el càrrec Vicente Martínez.Saldoni y Remendo, Baltasar (1881). Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 4. Madrid: Imprenta de D. Antonio Perez Dubrull. p. 240, 306. Consultat el 14 de març de 2023.Muneta, Jesús (enero-diciembre 1983). «Apuntes para la historia de la música en la Catedral de Albarracín (Teruel): los maestros de capilla y organistas». Revista de Musicología (Sociedad Española de Musicología (SEDEM)) 6 (1/2): 345-348. JSTOR 20794906.Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos Turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 61-62. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultat el 22 de gener de 2022.

D'Albarrasí, Sambola va passar el 1792 a Fraga, a la col·legiata del qual seria mestre de capella. El fet ve confirmat per Saldoni, però aquest dóna la data de 1785. De fet no hi ha fonts segures que confirmin el seu pas per Fraga.Saldoni y Remendo, Baltasar (1881). Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 4. Madrid: Imprenta de D. Antonio Perez Dubrull. p. 240, 306. Consultat el 14 de març de 2023.Salisi Clos, Josep M. (2008). «Anton Font (*1626-†1690): 34 anys de mestratge musical a l'església targarina». Urtx: Revista cultural de l'Urgell (en català) (22): 181. ISSN 1130-0574. Consultat el 14 de març de 2023.

Aquest mateix any de 1792 Sambola es va traslladar a Lleida, a la capella de la qual de música metropolitana entraria com a tenor. Poc després va ser nomenat mestre de capella interí en suport d'Antonino Sala, que ja era molt gran, i el 1794 va aconseguir el càrrec titular, succeint a Sala i a Penafreta al lloc.Salisi Clos, Josep M. (2008). «Anton Font (*1626-†1690): 34 anys de mestratge musical a l'església targarina». Urtx: Revista cultural de l'Urgell (en català) (22): 181. ISSN 1130-0574. Consultat el 14 de març de 2023.Salisi i Clos, Josep M. (2019). «Destacat corpus musical d'autors de la catedral de Lleida a l'arxiu capitular d'Albarrasí: cent anys de documentació musical conservada». shikar. Revista del Centre d'Estudis del Segrià (en català) (6). Consultado el 30 de septiembre de 2022.

Romandria en el càrrec a Lleida onze anys, fins a 1816, quan el va abandonar sense que se sàpiga més sobre el seu destí. El 1826 encara apareix de nou a Lleida com un dels tres examinadors en les oposicions al magisteri de la catedral lleidatana, que guanyaria Magí Germà i Subirà.Salisi Clos, Josep M. (2008). «Anton Font (*1626-†1690): 34 anys de mestratge musical a l'església targarina». Urtx: Revista cultural de l'Urgell (en català) (22): 181. ISSN 1130-0574. Consultat el 14 de març de 2023.

Obra Va posar música a una poesia sobre la Batalla de Las Navas de Tolosa, que havia estat actualitzada per referir-se a la Guerra del Francès. La música va ser cantada en diverses ocasions a la casa del governador de Lleida a principis de la contesa, el 1808.Gil Novales, Alberto (2010). Diccionario biográfico de España (1808-1833). De los orígenes del liberalismo a la reacción absolutista. 3 (P/Z). Fundación Mapfre. p. 2770. ISBN 978-84-9844-236-6. Consultat el 14 de març de 2023. Es conserven de Sambola a l'arxiu de la Catedral de Lleida un Magnificat i 99 nadales, editats entre 1794 i 1808.Salisi i Clos, Josep M. (2019). «Destacat corpus musical d'autors de la catedral de Lleida a l'arxiu capitular d'Albarrasí: cent anys de documentació musical conservada». shikar. Revista del Centre d'Estudis del Segrià (en català) (6). Consultat el 30 de setembre de 2022.

Referències

Categoria:Compositors espanyols del Classicisme Categoria:Compositors espanyols del Romanticisme Categoria:Verdunins Categoria:Músics de l'Urgell Categoria:Compositors catalans del Classicisme Categoria:Compositors catalans del Romanticisme Categoria:Mestres de capella catalans Categoria:Mestres de capella espanyols Categoria:Compositors catalans nascuts al segle XVIII