miniatura miniatura ('campana de mitjanit') és una tradició pròpia del budisme japonès que se celebra anualment en el moment del pas del Cap d'Any a l'Any Nou. La campana (el bonshō) es toca a mitjanit el 31 de desembre.

És l'activitat que corona les celebracions de l'Ōmisoka i dóna el sus a l'Any nou japonès, essent executat fent sonar les campanes dels temples budistes.

La majoria dels temples toquen la campana 108 vegades. Aquest ritual té lloc principalment al Japó, però també a Corea del Sud i als temples budistes japonesos d'arreu del món.

En el Joya no kane es toquen 108 campanades. El nombre 108 és considerat sagrat en el budisme i cada campanada fa que els qui l'escoltin eliminin del seu cor els 108 defectes humans, entre els quals el desig, la possessió, la ira i l'enveja. També s'associa amb la remoció del shikuhakku («quatre i vuit formes de sofrença»).

Joya no Kane japonès El costum de fer sonar la campana del temple 108 vegades en els temples zen es va originar en els temples zen de la dinastia Song a la Xina. El costum es va introduir als temples zen japonesos durant el període Kamakura (1185-1333), i en aquella època les campanes dels temples tocaven 108 vegades al matí i al vespre cada dia. En el període Muromachi (1333-1573), fer sonar la campana del temple 108 vegades en els temples zen esdevingué un esdeveniment exclusiu d'aquests temples, que es feia solament la nit de Cap d'Any i es va establir com a "Joya no kane". Aquesta tocada de campanes a mitjanit durant la nit de Cap d'Any servia per allunyar la mala sort de la direcció nord-est.

Joya no Kane va ser un tema d'haiku en el període Edo, però no va ser fins a la dècada del 1930 que es va adoptar com a kigo (paraula d'estació d'haiku) i es va convertir en un tema d'haiku més comú.

Segons Hirayama Noboru de la Universitat de Kanagawa, el costum de Joya no Kane va ser en gran part oblidat a l' era Meiji, però es va escampar novament per tot el Japó ak principi de l'era Showa per les emissions de ràdio. El 1927, dos anys després de l'obertura de la primera emissora de ràdio al Japó, JOAK, la predecessora de NHK, va començar a emetre un programa de ràdio "Joya no Kane". Durant els primera dos anys, una campana budista instal·lada a l'estudi sonava el dia de Cap d'Any, però el 1929 el programa es va emetre en directe des d'un temple. La primera emissió en directe va ser feta en el temple Senso-ji. Aquest programa va menar a la difusió de Joya no Kane no sols als temples zen, sinó també als temples de diverses sectes budistes de tot el Japó. Els registres de Chion-in, el temple principal de la secta Jodo-shu (la predecessora de Jodo Shinshu), mostren que la primera aparició de Joya no Kane data del 1928 o del 1929, després de l'emissió de ràdio inicial. El 1955, el programa va ser rebatejat com a "Yuku Toshi Kuru Toshi" ('Any que passa, any que ve') i va començar a emetre's per televisió, on continua fins avui.

El 1941, el Japó va entrar oficialment a la Segona Guerra Mundial. El 25 de desembre, l'exèrcit japonès va guanyar la batalla de Hong Kong. Aquell any, en comptes d'emetre Joya no Kane, la NHK va emetre un enregistrament d'un tret de canons durant l'atac. A mesura que la posició del Japó a la guerra es deteriorava, molts temples es van veure obligats a lliurar llurs campanes perquè fossin desmantellades i foses, la qual cosa deixà aquests temples sense la capacitat de fer Joya no Kane. Alguns d'aquests temples van substituir les seves campanes per un tambor taiko.

De la fi de la dècada del 2010 ençà, a causa de les tendències d'envelliment entre els monjos i els planys dels veïns per la pol·lució acústica, alguns temples han optat per deixar de tocar les campanes a mitjanit la nit de Cap d'Any. Algunes persones argumenten que no es tracta d'una qüestió de pol·lució acústica, mentre que unes altres sostenen que, a causa de la seva popularització a l'era de la ràdio, no és una tradició tan necessària que s'hagi de dur a terme a mitjanit. El Ryukoku-ji a Namerikawa va decidir de fer Joya no Kane a les 14:00 a partir del 2021, tenint en compte la disminució de pelegrins a causa de l'envelliment de la població del Japó i el perill de neu i gel als esglaons per arribar a la campana.

Origen del nombre 108 Joya no Kane consisteix en 108 tocs de campana a la major part dels temples. Alguns temples, especialment aquells que permeten als laics de participar en el toc de campana, poden superar els 108 tocs, sigui amb múltiples de 108 o simplement arribant a 200 o més.

Hi ha diverses explicacions possibles per als orígens del nombre 108, però no hi ha una única resposta correcta:

Nombre de pecats mundans

En el budisme, hi ha 108 pecats coneguts com a kleshas o bonnou (煩悩) en japonès. Aquests 108 deriven dels sis sensos corporaks (Āyatana): vista, oïda, odoració, gust, cos i ment. Cada sens corporal té tres variacions: agradable, desagradable i neutre. Aquestes 18 variacions tenen dos tipus més: pur i impur. Per aquests 36, hi ha tres vides per dividir: la vida passada, la vida present i la vida següent, per a un total de 108 kleshas.

Quatre i vuit tipus de patiment

Una classificació de dukkha identifica quatre tipus de sofriment: naixement, vellesa, malaltia i mort. Després, s'hi afegeixen quatre tipus de sofriment més: la separació dels éssers estimats, trobar-se amb persones desagradables, no obtenir el que es cerca i la dolor dels cinc skandhas. Tant el 4 com el 8 es multipliquen per 9 i se sumen per obtenir 108. Aquesta explicació es testimonia en múltiples fonts, per bé que l'origen del 9 no s'explica.

Divisions de l'any

En el calendari japonès tradicional , hi ha 12 mesos, 24 termes solars i 72 microestacions (3 per terme solar). Quan es totalitzen cada un d'aquests tres, el total és de 108.

Sectes

Joya no Kane va començar originalment com una pràctica budista zen. Tanmateix, durant el període Showa, es va escampar per tot el Japó gràcies a emissions de ràdio.

Etiqueta

Abans de tocar la campana, els participants col·loquen les mans en gassho, mirant cap a la campana.

Pel que fa a la programació, alguns temples cobreixen els dos anys, mentre que altres sola comencen a sonar després de la mitjanit. Els temples que obren abans de la mitjanit solen fer-ho a les 23:00 o més tard. En els temples que fan 108 tocs de campana, alguns toquen la campana 107 vegades durant els anys antics i guarden els tocs restants per a l'any nou. Els temples que solament comencen a sonar després de la mitjanit inclouen Zojo-ji, Senso-ji i Narita-san Shinsho-ji.

Fora del Japó Corea

També se celebra en certa manera a Corea del Sud, on la tradició va començar a Bosingak. En lloc de repetir-la 108 vegades, toquen la campana 33 vegades, originària de Trāyastriṃśa. S'ha emès per ràdio des del 1929 i per televisió del 1956 ençà.

Durant la dinastia Joseon, quan les portes al voltant de Seül es tancaven cada nit, la campana de Bosingak sonava 28 vegades i després 33 vegades al matí quan les portes es tornaven a obrir. En aquell moment, aquesta pràctica es duia a terme sense cap relació amb el budisme o el Joya no Kane. El toc nocturn de les campanes es va suspendre el 1895 com a part de les Reformes Gabo. Després que el Japó ocupà Corea, un temple japonès a Namsan va introduir el Joya no Kane. El toc de campanes a Bosingak es va recuperar el 1953 en forma de Joya no Kane, però utilitzant un patró de 33 tocs en lloc dels 108 japonesos. L'assistència a aquest esdeveniment anual és tan alta que els trens del metro de Seül no s'aturen a l'estació de Jonggak en aquell moment per evitar accidents.

Estats Units . Alguns temples budistes japonesos dels Estats Units, com el temple budista Jodo Shinshu Seattle Betsuin, també festiven Joya no Kane. Molts d'aquests temples fan sonar les campanes durant el dia de cap d'any o durant un altre dia, o les dues coses alhora, per facilitar la presència de membres de la sangha.

Referències

Enllaços externs Desembre al Japó. Nipponia

Categoria:Cultura del Japó Categoria:Budisme