miniatura|Prova de control actiu de vibracions a l'Institut Fraunhofer de Durabilitat Estructural. El Fraunhofer-Gesellschaft, també conegut com a Institut Fraunhofer, és un organisme de recerca alemany. Deu el seu nom al físic Joseph von Fraunhofer. Agrupa 58 instituts arreu d'Alemanya, cadascun, especialitzat en diferents camps de la ciència aplicada. Es finança parcialment per l'Estat (govern federal i els lands propietaris de l'organisme) i les dues terceres parts són autofinançades, ja sigui a partir de contractes de projectes esponsoritzats pel govern com per la indústria. Té un pressupost anual d'uns mil dos-cents milions d'euros.
El nom oficial és Fraunhofer-Gesellschaft zur Förderung der angewandten Forschung e.V. (de l'alemany: «Societat Fraunhofer pel desenvolupament en la recerca aplicada»).
Aquest organisme és conegut principalment per haver coinventat, juntament amb Thomson el codec de compressió MP3.
El model Fraunhofer L'anomenat model Fraunhofer existeix des de 1973 i ha portat el creixement continuat de la societat durant tots aquests anys. Aquest model és el que li permet que dues terceres parts del pressupost siguin autofinançades.
Donat el pressupost tan gran de què gaudeix, depenen molt de l'èxit dels seus projectes i aquesta responsabilitat afecta tant la societat completa com els instituts separadament. D'aquesta manera es dirigeix l'estratègia de la societat per mantenir-la líder en la recerca aplicada i estimula un estil flexible autònom i empresarial a les prioritats de recerca de la societat.
Els instituts La societat opera en 58 instituts. Són els instituts Fraunhofer per: Algorismes i Informàtica científica - SCAI Tecnologies de la informació Aplicades - FIT Òptica aplicada i Enginyeria de la precisió - IOF Recerca en Polímers Aplicada - IAP Física de l'estat sòlid Aplicada - IAF Enginyeria Biomèdica - IBMT Física de la Construcció - IBP Tecnologies i Sistemes de la Ceràmica - IKTS Tecnologia Química - ICT Sistemes de Comunicació - ESK Arquitectura de Computadors i Tecnologia de Programari - FIRST Recerca en Gràfics per Ordinador - IGD Tecnologia en Mitjans Digitals - IDMT Tecnologia en Electró i Plasma - FEP e-Government - Fraunhofer eGovernment Center Tecnologia Mediambiental, en Seguretat i Energia - UMSICHT Enginyeria en Programari Experimental - IESE Operativa en Fàbrica i Automatisme - IFF Dinàmica d'Alta Velocitat, Ernst-Mach-Institut - EMI Enginyeria Industrial - IAO Matemàtica Industrial - ITWM Informació i processament de dades - IITB Centre d'Informació pel planning Regional i la Construcció d'edificis - IRB Circuits integrats - IIS Sistemes Integrats i Tecnologia de Dispositius - IISB Publicació Integrada i Sistemes de la Informació - IPSI Anàlisi Intel·ligent i Sistemes d'Informació - IAIS Enginyeria Interficial i Biotecnologia - IGB Tecnologia Laser - ILT Eines per Màquines i Tecnologia de Formes - IWU Enginyeria de processos de producció industrial i Recerca de Materials Aplicada - IFAM Enginyeria de processos de Producció industrial i Automatismes - IPA Tecnologia en Materials i Bigues - IWS Flux de Material i Logística - IML Mecànica de Materials - IWM Circuits Microelectrònics i Sistemes - IMS Biologia Molecular Ecologia Aplicada- IME Telecomunicacions, Heinrich-Hertz-Institut - HHI Testeig No Destructiu - IZFP Sistemes Oberts de Comunicació - FOKUS Centre de Patents per la Recerca Alemanya - PST Microsistemes Fotònics - IPMS Tècniques de Mesura Física - IPM Enginyeria de Processos i Empaquetat - IVV Sistemes de producció i Enginyeria del Disseny - IPK Tecnologia de la Producció - IPT Fiabilitat i Microintegració - IZM Tecnologia de la Informació Segura - SIT Recerca en Silicats - ISC Tecnologia del Silici - ISIT Programari i Tecnologia de sistemes - ISST Sistemes d'Energia Solar - ISE Durabilitat estructural - LBF Sistemes i Recerca de la Innovació - ISI Anàlisi de tendències tecnològiques - INT Grup de desenvolupament de la Technologia - TEG Enginyeria de superfícies i Llàmines primes - IST Toxicologia i Medicina Experimental - ITEM Transport i Sistemes d'Infrastructura - IVI Recerca en la fusta, Wilhelm-Klauditz-Institut - WKI
Institut pels circuits integrats (IIS) L'Institut pels circuits integrats (Institut Integrierte Schaltungen o IIS) persegueix la recerca aplicada i un desenvolupament segons les empreses industrials i els establiments públics. Sota la direcció de Heinz Gerhäuser, l'institut desenvolupa sistemes i aparells microelectrònics així com el programari i els circuits integrats que li són necessaris. L'IIS fou fundat el 1985. La seu principal de l'institut és a Nuremberg, encara que d'altres instituts són creats a Fürth i a Dresden. Avui dia el de Nuremberg és el més gran de tots els IIS.
Els científics recerquen dintre els sectors de la microelectrònica, tractament de la informació, la telecomunicació, la tècnica (multimèdia), la radiodifusió numèrica i àudio, la tècnica de cinema numèric, la navegació per satèl·lit, la tècnica mèdica, la logística i l'automatització en l'enginyeria industrial. En els sistemes de comunicació sense fils, en particular els sistemes de radiodifusió numèrics, es desenvolupen fins a prototips de pneumàtics. La codificació dels senyals de vídeo i àudio així com la seva normalització internacional, juguen un rol important.
Presidents Walther Gerlach (1949–1951) Wilhelm Roelen (1951–1955) Hermann von Siemens (1955–1964) Franz Kollmann (1964–1968) Christian Otto Mohr (1968–1973) Heinz Keller (1973–1982) Max Syrbe (1982–1993) Hans-Jürgen Warnecke (1993–2002) Hans-Jörg Bullinger (2002 -)
Referències
Enllaços externs
Web oficial Web oficial pels EUA
Categoria:Ciències aplicades Categoria:Organitzacions d'Alemanya