José Antonio Abreu Anselmi (Valera, Trujillo, Veneçuela, 7 de maig de 1939 - Caracas, Veneçuela, 24 de març de 2018) fou un músic, pianista, organista, clavecinista, compositor, director d'orquestra, economista, polític, activista, educador i professor universitari veneçolà.
Abreu fou el fundador de la Orquestra Simfònica Simón Bolívar i el 1975 posà en marxa la Orquesta Nacional Sinfónica Juvenil de Venezuela (NSYO) i el que seria el seu projecte més destacat, la Fundació de l'Estat per al Sistema Nacional de les Orquestres Juvenils i Infantils de Veneçuela (FESNOJIV), més coneguda com "El Sistema", un programa d'educació musical a Veneçuela, originalment anomenat 'Acción Social para la Música', que tenia com a objectiu combatre la pobresa a través de l'ensenyament de la música, aconseguint que les possibilitats d'estudiar música clàssica fossin assequibles a tota la població. Aquesta iniciativa ha estat reproduïda a diversos llocs del món
Després de passar els seus primers anys al municipi de Monte Carmelo a l'Estat de Trujillo, els seus estudis musicals el portaren a Barquisimeto, a l'Estat Lara. Posteriorment, amb 19 anys, es traslladà a la ciutat de Caracas per a formar-se a l'Acadèmia de Declamació Musical, i finalment, el 1957, ingressà a l'Escola Superior de Música José Ángel Lamas, on aconseguí els títols de Professor Executant, Mestre Compositor i Director Orquestral en 1964. Des de l'any 1959 va ser solista de l'Orquestra Simfònica de Veneçuela. Al mateix temps, va estudiar Economia a la Universitat Catòlica Andrés Bello (UCAB), en la qual es va graduar com a Economista Summa cum laude el 1961. Completà la seva formació amb alguns treballs de postgrau a la Universitat de Michigan, sense abandonar la seva passió musical.
El seu interès per la política i la seva preocupació pels menys afavorits, va sorgir durant la seva època d'estudiant a la UCAB, mentre duia a terme diversos treballs comunitaris als barris populars de Catia, a l'oest de Caracas, al costat del seu pare José María Vélaz, fundador de l'organització educativa Fe i Alegría en 1955. També rebé la influència d'Arturo Uslar Pietri, amb qui compartí idees polítiques i econòmiques. La seva primera ocupació va ser a la Divisió de Política Econòmica de la Cancelleria veneçolana. Mentre treballava a la Cancelleria, va ser director convidat de l'Orquestra Simfònica de Veneçuela. Més endavant, el 1958, va exercir com a diputat a la Cambra de Diputats de l'antic Congrés de Veneçuela.
A les dècades de 1960 i 1970 es va exercir com a professor d'Economia i Dret a diverses universitats veneçolanes, entre les quals, la Universitat Simón Bolívar (USB) i la la Universitat Catòlica Andrés Bello (UCAB).
Després, des del 1989 fins al 1995 va ocupar diversos càrrecs polítics, com els de Ministre de la Cultura, Vicepresident i Director del Consell Nacional de la Cultura (CONAC).
Reconeixements Premi Nacional de Música Simfònica, pels seus mèrits com a compositor (1967) Premi Internacional de Música de la UNESCO a "El Sistema" (1993) Ambaixador especial per al desenvolupament d'una Xarxa mundial d'orquestres i cors juvenils i infantils (1995) Ambaixador de Bona Voluntat la Unesco (1998) Premi Right Livelihood (2001) Doctor honoris causa pel Conservatori de Música de Nova Anglaterra, Boston (2002) Doctor honoris causa per la Universitat Nacional Experimental Francisco de Miranda (2003) Doctor honoris causa per la Universitat Catòlica Andrés Bello (2004) Premi World Culture Open Creative Arts (2004) Orde del Sol Naixent (2007) Premi de la Fundació don Juan de Borbón (2007) Premi Glenn Gould del Canadà (2008) Membre honorari de la Royal Philharmonic Society (2008) Premi Internacional Puccini d'Italia (2008) Membre honorari de la Sociedad de la Beethoven-Haus d'Alemanya (2008) Premi Príncep d'Astúries de les Arts (2008) Premi Crystal del Fòrum Econòmic Mundial (2009) Premi TED (2009) Premi de Música Polar, atorgat per la Reial Acadèmia Sueca de Música (2009) Premi Erasmus (2010) Premi de la Pau de Seül (2010) Creu d'Honor Austríaca per a las Ciències i les Arts del Govern d'Àustria (2011) Doctor honoris causa per l'Institut d'Educació de la Universitat de Londres (2012) Doctor honoris causa per la Universidad de Carleton en reconeixement pels seus erveis a l'educació musical i el canvi social (2012) Premi Europeu Trebbia (2013) Doctor honoris causa per la Universitat Harvard, EEUU (2013) Doctor honoris causa pel Cleveland Institute of Music, Ohio, EEUU (2013) Ordre Nacional de la Creu del Sud, atorgada per Brasil (2013) Gran Ordre del Ministeri de Cultura de la República de Colòmbia (2013) Doctor honoris causa per la Universitatde de Lille, França (2014) Doctor honoris causa per la Universitat de Notre Dame amb la distinció de Servei Públic en Llatinoamèrica (2014) Reconeixement amb la menció Lletras per part de la Escola de Música de Longy del Bard College de Nova York (2014) Doctor honoris causa per la Universitat Frédéric Chopin (2015)
Referències
Categoria:Músics veneçolans Categoria:Organistes americans Categoria:Compositors veneçolans Categoria:Economistes veneçolans Categoria:Activistes veneçolans Categoria:Morts a Caracas Categoria:Professors de la Universitat Simón Bolívar Categoria:Alumnes de la Universitat de Michigan Categoria:Oficials de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Premis Príncep d'Astúries de les Arts Categoria:Receptors amb l'orde del Sol Naixent de 1a classe Categoria:Guanyadors del Premi Erasmus Categoria:Alumnes de la Universitat Catòlica Andrés Bello Categoria:Compositors del segle XXI Categoria:Polítics veneçolans del segle XX Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Notre Dame Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Oficial de l'orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Nascuts el 1939