Historia Naturalis Brasiliae (en català: Història Natural del Brasil), escrit originàriament en llatí, és el primer llibre mèdic occidental que tracta del Brasil, publicat el 1648, d'autoria del neerlandés Willem Piso (també anomenat Willem Pies i Guilherme Piso), qui aprofita també observacions fetes pels alemanys George Marcgrave i H. Gralitzio, i del belga Johannes de Laet. L'obra consta d'un sol volum, i el títol complet, amb subtítol, és: Historia naturalis Brasiliae auspicio et beneficio illustrissimi Ioannis Mauritii, comitis Nassau, illius provinciae et maris summi praefecti adornata, in qua non tantum plantae et animalia, sed et indigenarum morbi, ingenia et mores describuntur et iconibus supra quingentas illustrantur . Va ser editat, com consta al frontispici, a Lugdun. Batavorum:Nota: "Lugdun[um] Batavorum" és el nom llatí de la ciutat holandesa de Leiden. Apud Franciscum Hackium; et Amstelodami:Nota: "Amstelodami" és el nom en llatí per a Amsterdam. Apud Lud. Elzevirium - nom llatí de l'editora, encara existent, Elsevier. Tot i que tracta en tot moment del Brasil, els autors es refereixen a la franja litoral del nord-est que ocupava la colònia de Nova Holanda sota comandament de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals. L'obra fou dedicada al comte Joan Maurici de Nassau-Siegen.História Natural do Brasil - edição brasileira:
Sobre el treball de Piso, va dir el metge brasiler Juliano Moreira: "Aquesta obra, evidentment magistral, reexaminada amb interés, palesa en cada qüestió excel·lències noves i, per això, encara és hui una de les glòries de la literatura mèdica holandesa. A Piso, devem una descripció exacta i detinguda de les endèmies llavors regnants al Brasil, i dels mitjans de tractar-les. Va observar el pian, el tètanus, paràlisis diverses, la disenteria, l'hemeralopia o el maculo. Va descriure la ipecacuana i la seua qualitat emetocatàrtica, que ja utilitzaven els aborígens, molt abans que el cèlebre metge Adrien Helvétius, avi del notable filòsof francés Claude-Adrien Helvétius, hagués rebut de Lluís XIV, mil lluïsos d'or, títols i honraries, per haver descobert exactament aquelles mateixes virtuts terapèutiques. Del 1688, data el Tractat d'Helvétius titulat Reméde contre le cours du ventre."Citat per Afonso d'E. Taunay, "Escorço biográfico", In: História Natural do Brasil, op. cit., pàg. 214.
L'obra va ser traduïda al portugués en dues edicions separades per la Companyia Editora Nacional -ambdues amb prefaci d'Afonso d'Escragnolle Taunay el 1942 i el 1948. Va romandre el primer llibre, en la part de Georg Marcgrave de l'obra, amb traducció feta per José Procópio de Magalhães, i la segona, traduïda per Alexandre Correia, dedicada a l'estudi de Guilherme Piso; aquesta dedicada al cinquantenari del Museu Paulista, i coincidint amb el tercer centenari de la primera publicació.Afonso de E. Taunay, op. cit. Prefácio, caput.
Al Brasil esquerra|miniatura|Paisatge del Brasil neerlandés, per Frans Post Guilherme Piso, fill d'un músic, que va estudiar però no va acabar medicina a Leiden (la seua ciutat natal) i després a Caen, on es va graduar als 22 anys. Es traslladà a Amsterdam el 1633. No va formar part de la missió de Nassau al Brasil, com va observar Juliano Moreira: les actes de la Companyia de les Índies Orientals del 1636 no esmenten el seu nom; el metge Willem Van Milaenen vingué amb Nassau, però va morir poc després d'arribar. Moreira també informa que, "en una carta datada del 25 d'agost del 1637, el consell administratiu de Pernambuco sol·licità que se'ls enviàs un altre metge hàbil i experimentat al més aviat possible". Va ser només després d'això que Piso deixa Holanda, en una data que no es pot especificar: tenia 26 o 27 anys.Afonso E. de Taunay, Escorço Biográfico in: PISO, op. cit., p. 213-214. miniatura|El comte Joan Maurici de Nassau, que va portar la primera missió científica a Amèrica La pretensió de l'holandés era dur a terme el coneixement tècnic de la colònia neerlandesa a l'Amèrica del Sud. Sobre això Juliano Moreira diu: "...no sols de lucres pecuniaris per a la Companyia de les Índies Occidentals meditava el comte Joan Maurici. A tan magnànim governador, deu el Brasil la vinguda a les seues plagues septentrionals, d'una plèiade d'hòmens del més evident valor." Així, Piso es va veure dirigint la primera missió exclusivament científica dels colons europeus a Amèrica. Possiblement vingué amb el botànic Marcgraf i l'astrònom Henrique Chalitz (que va morir durant el viatge, als 30 anys). De la seua permanència al Brasil neerlandés, replega Piso les informacions per a De Medicina Brasiliensi, la primera part de la Historia Naturalis, i Marcgraf, el material del seu Historiæ Rerum Naturalium Brasiliæ, segona part de l'obra.Taunay, op. cit. pàg. 214.
El nom de Piso romandria associat al de Marcgraf, així com el de Martius al de Spix. Va tornar a Holanda el 1645 al costat de Nassau, de qui va continuar sent amic, tot i que unes versions antigues diuen que el metge particular del comte se'n desentengué encara al Brasil (a exemple de fra Manuel del Salvador, en l'obra Valeroso Lucideno). De tornada a la seua terra, es tornà a matricular en el curs mèdic de Leiden, per assabentar-se de les novetats científiques ocorregudes durant la seua estada brasilera. Marcgraf va morir a Angola, el 1644, abans de la publicació de l'obra.
Al Brasil, succeeix la dissensió entre Piso i Marcgraf. Aquest es va unir directament a Nassau, el 1641, i es feu un subordinat d'aquell. El botànic, llavors, passa a registrar les seues anotacions amb un sistema de criptografia particular, la clau del qual degué deixar sota la guàrdia de Nassau; alguns biògrafs associen aquest sistema justament amb la preocupació que Piso utilitzàs indegudament la seua producció intel·lectual, perquè Piso "encara era pitjor zoòleg que botànic", com va dir Gudger.Afonso de E. Taunay, op. cit., pàg. 217.
La disputa, després de la mort de Marcgraf, donà dues edicions de l'obra, i acusacions de plagi a Piso.
Primeres edicions: disputes L'obra va tenir una primera edició, en què no va prendre part Guilherme Piso, i fou dirigida per João de Laet. Piso va promoure'n, deu anys després, una segona edició, amb nou títol, però que era un treball inferior al primer.
La disputa entre Marcgraf i Piso encara resta sense esclarir. En enciclopèdies posteriors, com la Rees's Cyclopaedia del 1819, consignava que no era clar qui n'era el superior i qui el subordinat.
Segons Alfredo de Carvalho, (en domini públic):
"Piso, sobrecarregat de treball, confià l'empresa de posar en ordre els originals de Marcgraf a João de Laet. Aquest, per la seua banda, lliurà els papers relatius a astronomia i a geodèsia a Golius. Però, a l'organització i classificació dels manuscrits s'oposava gairebé invencible la dificultat del xifratge creat per Marcgraf, previsorament en una època de gran pillatge de treball intel·lectual. Amb molt d'esforç, pogué l'editor descobrir la clau del sistema criptogràfic i traduir les notes del cautelós savi; havent-hi, però, escriptures en petits fulls de paper, sense numeració, no fou menys penós el treball de coordinar-les, i ho va fer, i havent-hi també Piso subministrat el seu contingent, va poder finalment, el 1648, aparéixer el llibre, en volum "in-folio". Per bé que en el títol figuren els noms de Piso, Marcgraf i Laet, ja ho va notar Driesen (el biògraf de Maurício de Nassau) que en fou Marcgraf sempre considerat el principal autor i sota el seu nom se cita el llibre. El 1658, Piso, acusant Laet de precipitació i deixadesa, va promoure una segona edició de l'obra que, no obstant això, en el contingut i en la forma, difereix de la primera al punt de ser considerat un llibre nou. Totes dues publicacions conclouen, tanmateix, la suma, completa i fidedigna, dels productes naturals del Brasil, i la seua importància científica va créixer amb el fet de, en els 160 anys següents, no haver-hi aparegut cap altre treball similar. Igualment comprenen gairebé la totalitat dels estudis de Marcgraf fins hui coneguts."CARVALHO, Alfredo de. citat per Taunay, op. cit., pàg. 216-217.
Edició de João de Laet Informa Taunay que el príncep Joan Maurici de Nassau va enviar a João (o Johannes) de Laet els originals tant de Piso com de Marcgraf. Abans just de la seua partida, va confiar Nassau a Laet i a Alberto Conrado Burg la seua intenció a dur al Brasil una missió de fins científics.
Carvalho hi afig que "sembla dubtós, per diferents motius, que Piso hi prengués molta part en la preparació de l'edició de la Història natural del Brasil, el 1648. Diu Lichtenstein que, en l'absència d'ell, Piso va acompanyar Laet en la impressió de tota l'obra. Hi haja o no col·laborat en tal treball, es va descontentar Piso, i acusà João de Laet de fer una obra apressada i descurada."
De Laet també va rebre manuscrits de Marcgraf que eren al seu bagul, a més dels remesos per Nassau. Sobre això, digué: "Havent-me estat lliurats així, imperfectes i desordenats, els seus comentaris, per l'il·lustre comte Joan Maurici (amb l'ajut, favor i despeses del qual, això havia fet), de manera immediata va sorgir una considerable dificultat, perquè l'autor, tement que algú li reivindicàs els treballs, si per casualitat alguna cosa li succeís abans de poder donar-los a la llum pública, en va escriure gran part, i el que era de més importància, amb certs senyals per ell inventats, que primer haurien de ser interpretats i transcrits, d'acord amb un alfabet deixat en secret (...)"
Malgrat l'acusació de descurança feta per Piso, Françozo accentua que la participació de De Laet va anar més enllà del material enviat. Era director de la Companyia de les Índies Occidentals, i havia publicat el 1625 el llibre Niuewe Werelt ofte beschrijvinghe van West-Indien (El Nou Món o descripció de les Índies Occidentals). El seu relat en la part de l'obra de Marcgraf diu que va manar de produir dibuixos per a il·lustrar les descripcions sense aquests, a partir d'exemplars secs continguts en l'aplec del botànic i, també, a partir d'exemplars que havia manat de tenir per a tal fi.
La "segona edició" de Piso miniatura|300x300px|Exemplar de l'edició D'India Utriusque.... Insatisfet, com es va dir, de l'edició duta a terme per De Laet, Piso en preparà una de segona, deu anys després.
El 1658 publica, així, el seu De India utriusque re naturali et medica per tal de millorar l'obra anterior, annexant-hi el Tractatus Topographicus de Marcgraf i amb col·laboració de Jacobus Bontius, de qui era amic dels anys d'estudi a la facultat. Combinà el treball de l'Historia Naturalis Brasiliae amb les seues anotacions de les herbes medicinals, i va afegir-hi capítols sobre una correcta Mantissa aromatica que li van valer l'epítet de "supersticiós", una reedició de l'obra de l'oncle de la seua esposa, sobre la qual Juliano Moreira fou taxatiu: "Ben dispensable, d'altra banda, seria la reedició de tal llibre..."Afonso de E. Taunay, op. cit., pàg. 217.
Referències
Categoria:Brasil neerlandès Categoria:Ciència als Països Baixos Categoria:Manuals de medicina Categoria:Ciència al Brasil Categoria:Llibres en llatí Categoria:Llibres del segle XVII