va ser un escriptor gallec en llengua gallega i en castellà, periodista i professor, pertanyent a la Generació del 36, anomenat pels crítics el "miner de llum".Fernán-Vello, Miguel Anxo (9/4/2010). "Garcés, mineiro de luz ". Galicia Hoxe. Arxivat el o 04/05/2019. Consultat el 04/05/2019."Miguel González Garcés, o mineiro de luz". Real Academia Galega. 2016-01-12. Consultat el 2025-06-13

Carrera professional Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Santiago de Compostel·la, va obtenir el doctorat a Madrid amb les màximes qualificacions. Posteriorment es va presentar a les oposicions per al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i va obtenir la primera plaça de la seva promoció. Inicialment va ser destinat a Madrid i l'any següent va sol·licitar un trasllat a La Corunya, on va passar a dirigir la Biblioteca Pública de l'Estat durant els següents 40 anys. Alhora, va dirigir el Centre Coordinador Provincial de Biblioteques."Miguel González Garcés, poeta - AC Alexandre Bóveda". acalexandreboveda. Consultat el 2025-06-13

Com a poeta bilingüe en gallec i en castellà, entre les seves obres destaquen Poema ó meu mar, pel qual va rebre la Rosa de Ouro a la Festa da Cantiga l'any 1969; Claridade en que a tentas me persigo, que li valgué el Premio da Critica l'any 1978; i Un nome só na néboa, presentada el dia de la mort del poeta i seleccionada per al Premi Nacional de Poesia 1990."Miguel González Garcés Concello de Culleredo". www.culleredo.es. Consultat el 2025-06-

Va col·laborar en diverses publicacions literàries com Atlántida, de la qual va ser un dels impulsors, i va dirigir la revista Nordés en la seva primera etapa. La seva obra, traduïda a diverses llengües, és present a les principals antologies de poesia espanyola de les darreres dècades, així com en un estudi a The Oxford Companion to Spanish Literature.

Com a compilador, va publicar dues obres fonamentals per a la comprensió de la poesia gallega del segon terç del segle XX: Poesía gallega contemporánea, de 1974, i Poesía gallega de postguerra 1930-1975, de 1975; a més del llibre de 1979 Antoloxía, estudio, selección e traducción dos poemas en lingua galega de Luis Pimentel."Miguel González Garcés". egu.xunta.gal.

Miguel González Garcés va ser un home polifacètic, un gran admirador del Renaixement, que no va limitar la seva activitat a un sol aspecte de la cultura. Les seves extenses lectures i viatges per Europa i Àfrica li van permetre dur a terme un gran nombre de treballs periodístics, publicats principalment a La Voz de Galicia, sobre temes de diversa naturalesa, pels quals va ser guardonat amb el Premi Fernández Latorre el 1960. Durant el seu últim any va treballar en una selecció d'aquests articles, que va quedar inacabada per la seva mort el 1989."EL PREMIO". fundacionsantiagoreyfernandezlatorre.es. Consultat el 2025-06-

Una de les seves principals preocupacions va ser la transmissió de la cultura, en la qual van destacar la seva producció periodística i la docència d'Art i Literatura al Colexio Academia Galicia de La Corunya, tasca que va ser guardonada amb el títol de col·legiat il·lustre del Col·legi de Doctors i Llicenciats del Districte Universitari de Santiago. També va ser president durant més de 20 anys de l'Associació Cultural Iberoamericana, que va organitzar un gran nombre de conferències i exposicions durant les dècades del 1960 i el 1970."ACI". egu.xunta.gal.

Va pertànyer a l'Association internationale de la critique littéraire, cosa que li va aportar un gran prestigi en la literatura francesa, pel qual va ser reconegut amb el títol de Cavaller de l'Ordre de les Palmes Acadèmiques, un guardó francès atorgat per serveis eminents prestats a favor de l'educació i la difusió de la cultura francesa fora del país.Picatoste, Julio (2025-04-26). "Miguel González Garcés". Faro de Vigo (en castellà). Consultat el 2025-06-13.

Gran investigador de la seva ciutat natal, és autor d'assajos sobre diferents aspectes de la història de La Corunya, entre els quals destaquen els treballs sobre la Torre d'Hèrcules, els noms dels carrers del Casc Antic (Cidade vella) i les espècies dels jardins de la ciutat. Com a director de l'Arxiu Municipal de La Corunya, va publicar un monumental estudi històric, Historia de La Coruña, el 1987, així com María Pita, símbolo de la libertad de La Coruña, el 1989, coincidint amb el quart centenari de l'heroïna."A mostra ‘Miguel González Garcés: Vida e Obra’ recupera o labor do intelectual coruñés no centenario do seu nacemento". Noticias de Galicia. Consultado o 2025-06-13.

A la dècada dels 1950 va ser un dels defensors més ferms del criteri geogràfic, segons el qual es consideraria literatura gallega la produïda per escriptors nascuts dins de les fronteres administratives de Galícia independentment de la llengua en què s'expressin. Aquestes idees el van portar a diverses polèmiques periodístiques al diari compostel·là La Noche, especialment amb Xosé Luis Méndez Ferrín i Gonzalo Rodríguez Mourullo, ambdós defensors del criteri lingüístic, àmpliament reconegut avui dia.

L'any 1966, Xesús Ferro Couselo, Álvaro Cunqueiro i Joaquín Freire de Andrade el van proposar com a membre numerari de la Reial Acadèmia Gallega. Tanmateix, la proposta no va tenir èxit."Carta de Álvarez Blázquez a Carballo Calero e Bouza-Brey (1967) en 1967-01-17 / Proxecto Epístola". CONSELLO DA CULTURA GALEGA. Consultat el 2025-12-08.

Reconeixements Com a homenatge a la seva figura, la Diputació de La Corunya va instituir el 1991 el Premi de Poesia Miguel González Garcés.

El juny de 2025 va ser una de les propostes per al Dia de les Lletres Gallegues de 2026.Diario, Nós (2025-06-12). "Antón Tovar, Begoña Caamaño, Enrique Labarta Pose e Miguel González Garcés, candidatos ao Día das Letras 2026". Nós Diario. Consultado o 2025-06-13.

Obra en gallec Poesia Bailada dos anxos (1961). Colección Salnés, Galaxia.Bailada dos anxos a Google Books. Poema ao meu lar (1968). Poemas a Albertiño (1970). Nas faíscas do soño (1972). Galaxia. Paso soa de luz (1975). Madrid: Adonais. Claridade en que a tentas me persigo (1977). Edición do autor, A Coruña. Sede e luz (1986). Ediciós do Castro. 111 páxs. Un nome só na néboa (1987). Deputación da Coruña. 112 páxs. . Poesía galega: antoloxía (1998). Espiral Maior. 120 páxs. . Porta de aire: escolma poética (2005)., A Nosa Terra. 128 páxs. .

Obres col·lectives Antologia de la poesia gallega actual. Nordés (1978). Ediciós do Castro.

Obra en castellà Poesia Vibraciones, 1947. Isla de dos, 1953, Palma, Madrid.Una edició posterior, d'Ágora (Madrid), duia deu il·lustracions d'Urbano Lugrís González. Poema del imposible sosiego, 1954, edición do autor, A Coruña. El libro y el verso, 1958, Aturuxo, A Coruña. Alrededor del mar, 1961, Ágora, A Coruña. El cuervo en la ventana, 1967, Vigo.

Assaig Poesía gallega contempóranea, 1974, Plaza & Janés, Barcelona. Poesía gallega de postguerra (1939-1975), 1976, Ediciós do Castro.

Notes

Bibliografia Homenaxe a Miguel González Garcés. Deputación da Coruña, 1991. López Valcárcel, Xulio (2009). Miguel González Garcés. Mineiro de luz . Arxivat 09 d'abril de 2019 a Wayback Machine. Edicións Laiovento. .

Enllaços externs "Miguel González Garcés, el miner lleuger" Reial Acadèmia Gallega, 1/12/2016. "Miguel González Garcés" Gran Enciclopèdia Catalana

Categoria:Escriptors corunyesos Categoria:Poetes gallecs en gallec Categoria:Poetes gallecs en castellà Categoria:Periodistes gallecs Categoria:Professors a Espanya Categoria:Bibliotecaris espanyols Categoria:Alumnes de la Universitat de Santiago de Compostel·la Categoria:Corresponents de la Real Academia Galega Categoria:Morts el 1989 Categoria:Morts a la Corunya Categoria:Poetes espanyols del segle XX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Bibliotecaris morts al segle XX Categoria:Bibliotecaris nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1916