miniatura| Roba funerària de la xiqueta d'Egtved miniatura| Representació popular de dones antediluvianes de James Tissot S'ha dedicat una certa quantitat de recerques sobre prehistòria al paper de les dones en aquella societat. Es creu que les tasques tradicionalment adjudicades a les dones formaren una important divisió sexual del treball en relació amb la criança dels fills, la recol·lecció i altres ocupacions quotidianes. Altres recerques més recents, però, indiquen que les dones també exercien un paper actiu en la caça i altres activitats físiques.

L'estudi de les dones prehistòriques és de particular interés per a l'arqueologia feminista i l'arqueologia de gènere, que vol desafiar els androcentrismes de l'arqueologia convencional.

Antropologia Matriarcat i matrilinealitat Un important punt de controvèrsia en tota l'antropologia des de començament del segle XIX fou la diferència en l'estatus social entre les dones prehistòriques i contemporànies. Els primers pensadors socialistes com Lewis Henry Morgan, Friedrich Engels o August Bebel van equiparar obertament la matrilinealitat amb el comunisme primitiu, i la patrilinealitat amb l'individualisme, l'opressió i la propietat privada. Aquestes escoles solien argumentar que, per manca d'una línia definitiva d'ascendència paterna sense una monoandria socialment imposada, les societats prehistòriques practicaven la maternitat matrifocal i comunitària. (Wikisource).

Idees semblants sorgirien durant la segona onada de teoria feminista amb l'augment de l'estudi de la residència matrilocal i la religió matriarcal, com la teoria de Marija Gimbutas d'una "Vella Europa" matrista i igualitària que més tard fou conquistada pels protoindoeuropeos patriarcals i expansionistes. Tals interpretacions continuen sent molt controvertides fins a hui a causa de percepcions de biaix polític o manca d'evidència material, però han estat defensades per figures notables com l'antropòleg Chris Knight, que, en canvi, va criticar els intents funcionalistes ad hoc de minimitzar les tradicions matrilineals òbvies en les societats tribals contemporànies.

Dona recol·lectora versus dona caçadora A partir de la dècada dels 1970, la perspectiva científica dominant sobre els rols de gènere en les societats caçadores-recol·lectores fou la d'un model denominat "home caçador, dona recol·lectora". Encunyat pels antropòlegs Richard Borshay Lee i Irven DeVore el 1968, es basava en evidència que ara es considera incompleta, que els recol·lectors contemporanis mostraven una clara divisió del treball entre dones i hòmens. Evidència més recent recopilada per estudioses com Sarah Lacy i Cara Ocobock, ha trobat una manca de preferències concloents per als rols de gènere entre les societats modernes de caçadors-recol·lectors. Les recerques arqueològiques més recents realitzades per l'antropòleg i arqueòleg Steven Kuhn indiquen que la divisió sexual del treball no existia abans del paleolític superior (fa entre 50.000 i 10.000 anys) i es va desenvolupar relativament recentment en la història de la humanitat.

Lacy i Ocobock, en concret, destaquen el paper de l'estrogen en les possibles contribucions de les dones a la supervivència quotidiana en les societats prehistòriques. Contràriament a la creença popular, la testosterona només afecta significativament l'evolució de les fibres musculars tipus 2 en comparança amb l'estrogen, que afecta sobretot el desenvolupament de les fibres tipus 1. Els músculs tipus 2 milloren les activitats de "potència" a curt termini, com l'aixecament de pesos o el llançament de llances; els músculs tipus 1, però, milloren les activitats "maratonianes" a llarg termini basades en la resistència física. Aquesta eficiència energètica major entre les dones és més sorprenent per la implicació que la caça persistent, una tècnica que sembla haver constituït un dels principals avantatges evolutius dels homínids sobre les seues preses, que d'una altra manera serien molt més mòbils, hauria estat més fàcil de realitzar per a les dones que per als hòmens.

Cultura material miniatura| La Venus de Willendorf, c. 23.000 ae

Art prehistòric L'època del paleolític superior es caracteritza per una gran quantitat de representacions artístiques de dones, que se solen agrupar amb el terme de figuretes de Venus prehistòriques com algunes de les primeres obres de la cultura humana. Les figures de Venus es caracteritzen pels trets sexuals exagerats, comunament preses com a símbols de fertilitat i sexualitat, i inclouen la representació més antiga coneguda d'un ésser humà; coneguda com la Venus de Hohle Fels, l'antropòleg Nicholas Conard la descriu com "sobre el sexe, la reproducció... [és] una descripció extremament poderosa de l'essència de ser dona". Altres figures notables són les Venus de Willendorf, Dolní Věstonice i Moravany, totes centrades en els malucs, les sines i l'estómac. Els exemples se centren generalment a Europa, habitada en aquest moment per cultures de Cromagnon relativament avançades, tot i que el terme s'ha aplicat en llocs tan llunyans com Sibèria. Algunes motius semblants d'èpoques posteriors inclouen el Pótnia Theron, que es troba a l'antic Mediterrani i l'Orient Pròxim.

Algunes arqueòlogues feministes, com ara Kaylea Vandewettering o Leroy McDermott, han criticat la mirada masculina implicada en la denominació i categorització de les Venus, el nom de les quals té l'origen en la primera figureta trobada, la Venus Impúdica, anomenada per les visions europees contemporànies sobre el sexe com una associació percebuda amb la sexualitat i fertilitat atribuïdes a la Venus romana, malgrat que les cultures paleolítiques havien precedit les religions grecoromanes mil·lennis i mai no s'arribà a un consens materialment fonamentat sobre el significat de les figuretes entre els investigadors.

McCoid i McDermott suggeriren que, a causa de la manera en què es representen aquestes figuretes, amb les sines grans i la manca de peus i rostres, aquestes estàtues degueren ser fetes per dones que miraven els seus cossos. Afirmen que les dones durant aquest període no haurien tingut accés a espills per a mantenir proporcions precises o representar els rostres o caps de les figuretes. La teoria continua sent difícil de provar o refutar, i Michael S. Bisson suggerí que se n'hi podrien haver utilitzat alternatives, com els tolls, com a espills.

Pràctiques funeràries miniatura| Dibuix de tatuatge reconstruït a partir del braç de la princesa d'Ukok, c. 500-400 ae Lacy i Ocobock van afirmar que els llocs d'enterrament del paleolític superior no demostraven cap diferència entre el dipòsit funerari o el tracte pòstum atorgat als hòmens en comparança amb les dones, la qual cosa indica, a més a més, una manca de "jerarquies socials basades en el sexe".

El registre arqueològic més general ha trobat molts exemples notables de tombes luxoses i pràctiques funeràries per a dones, inclosos casos com el de la noia d'Egtved i la princesa d'Ukok. Les excavacions han revelat una gran quantitat de dipòsit funerari ben conservat, inclosos punxons, medicines, cosmètics, rets per al cabell i articles decoratius.

Genètica Els investigadors també observaren que el receptor d'estrogen dels humans és entre 1.200 milions i 600 milions d'anys més antic que el receptor d'androgen equivalent, i això indica que segurament va tenir un paper evolutiu important en l'evolució dels avantpassats de la humanitat.

S'ha descobert que la barreja genètica entre els neandertals i els humans anatòmicament moderns mostra una clara diferència entre sexes, i la manca total d'ADN mitocondrial neandertal indica que els llinatges híbrids supervivents s'originaren específicament a partir d'acoblaments entre un homo Neanderthalensis i una dona sapiens.

Referències

Categoria:Prehistòria Categoria:Història de la dona