Louise de Kiriline Lawrence (nascuda Flach; 30 de gener de 1894 – 27 d'abril de 1992) va ser una naturalista, escriptora i infermera. Va ser col·laboradora freqüent de la revista Audubon de la National Audubon Society.
Primers anys Louise de Kiriline Lawrence va néixer com a Louise Flach el 30 de gener de 1894, a Svensksund, Vikbolandet, Suècia, filla de Hillevid Neergaard i Sixten Flach. El seu pare, Sixten, era un naturalista format. Va ajudar a establir el santuari d'ocells a Stora Karlsö, una illa a l'oest de Gotland. La vida primerenca de Louise va ser de riquesa i connexions socials. La seva padrina i homònima va ser la Princesa Lluïsa de Dinamarca. A l'edat de 18 anys, va ser presentada a la cort a Gustau V de Suècia. Entre els visitants de la finca Flach s'incloïen naturalistes suecs coneguts, entre ells Bruno Liljefors.
Carrera professional De Kiriline Lawrence es va formar com a infermera i va ser contractada per la Creu Roja Danesa durant la Primera Guerra Mundial (PM). Un dels seus pacients en un hospital de campament a Dinamarca va ser un oficial rus, el tinent Gleb Nikoleyevich Kirilin; es van casar el 1918. Ell va tornar a Rússia per lluitar amb l'Exèrcit Blanc a la Guerra Civil Russa, i ella el va seguir allà el 1919. Després de diverses setmanes, la parella va ser capturada per l'Exèrcit Roig i separada. Louise, després del seu alliberament, va visitar Gleb a Moscou. El juny de 1919, Gleb i altres oficials van ser traslladats i Louise va perdre el contacte amb ell. Gleb Kirilin va desaparèixer a Sibèria on, segons els relats, va ser executat. Mantenint l'esperança que Gleb fos trobat, Louise va treballar com a infermera a Rússia durant diversos anys mentre el buscava, incloent feines amb l'European Student Relief. El 1927, de Kiriline Lawrence va emigrar al Canadà i va continuar treballant com a infermera, unint-se al servei d'avançada de la Creu Roja Canadenca. Estacionada al nord rural d'Ontario, es va fer coneguda com la infermera de les cinc bessones Dionne durant el primer any de les seves vides. Per la seva feina amb les quíntuples, va rebre una Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935.
Es va retirar de la infermeria el 1935, i va viure en una cabana al nord d'Ontario. Va conèixer Leonard Lawrence, un fuster, i s'hi va casar el 1939. En aquest moment ja havia començat una nova carrera com a ornitòloga i escriptora de natura.
Percy A. Taverner la va animar a anellar ocells; Doris Huestis Speirs i Margaret Morse Nice també van servir com a mentores de de Kiriline Lawrence. Des del 1948, va mantenir una correspondència de 15 anys amb Alexander Skutch, amb qui compartia interessos en la història natural, l'observació de camp i l'escriptura accessible al públic en general. W. Earl Godfrey del Museu Canadenc de la Natura també va ser un mentor primerenc. La parella va mantenir correspondència des del 1947 fins almenys el 1959, intercanviant informació, observacions i espècimens. Godfrey va reconèixer les contribucions de de Kiriline Lawrence a la seva guia de camp, The Birds of Canada (1966).
És reconeguda pel seu estudi del vireó d'ulls vermells, que va identificar que l'ocell cantor era capaç de produir 22.197 crides diferents en un sol dia. Va publicar prop de vint articles científics a The Auk, The Wilson Journal of Ornithology i The Canadian Field-Naturalist i més de 40 articles per a Audubon i altres revistes populars. De Kiriline Lawrence va dur a terme la major part del seu treball científic a la seva propietat, situada als afores de North Bay, Ontario. Treballant des de l'estació d'anellament d'ocells més septentrional d'Ontario, de Kiriline Lawrence va fer contribucions significatives al coneixement dels límits septentrionals de moltes espècies nord-americanes, principalment el trencapinyes, Loxia curvirostra. Les seves observacions i recol·leccions constitueixen els primers registres de nius per a aquesta espècie, així com un registre primerenc de la subespècie L. c. bendirei per a Ontario.
Louise de Kiriline Lawrence va morir el 27 d'abril de 1992, a North Bay, Ontario.
Llegat i reconeixement El 1954, de Kiriline Lawrence es va convertir en la primera dona canadenca a ser nomenada Membre Electiu de la American Ornithologists' Union. Va rebre un Doctorat Honoris Causa en Dret (LL.D.) per la Laurentian University el 1970. El 2014, el Nipissing Naturalists Club va establir un Festival Anual de la Natura Louise de Kiriline Lawrence. El 2016, el Club, en associació amb Ontario Heritage Trust, va col·locar una placa en honor a Louise de Kiriline Lawrence, al Districte de Nipissing. La Universitat Laurentian atorga cinc beques anuals anomenades en honor de Kiriline Lawrence.
Obres
Illustrated by Thoreau MacDonald. Reissued by Natural Heritage Books, 1988, .
Illustrated by Glen Loates. Reissued by McGraw-Hill Ryerson, 1968 and by Natural Heritage Books, 1987, . Reissued by Natural Heritage Books, 1986, . Published in Toronto by McGraw-Hill Ryerson, 1977. Reissued by Natural Heritage Books, 1987, . * Illustrated by Aletha Karstad. Reissued by Natural Heritage Books, 1989, .
Premis La Burroughs Medal, 1969, per The Lovely and the Wild El Premi Especial Sir Charles G. D. Roberts, 1969, per The Lovely and the Wild Premi d'Escriptura a l'Aire Lliure Francis H. Kortright, 1980, per To Whom the Wilderness Speaks Premi Doris Huestis Speirs, per contribucions destacades a l'ornitologia canadenca al llarg de la vida, de la Society of Canadian Ornithologists, 1991
Arxius Hi ha un fons documental Louise de Kiriline Lawrence a Library and Archives Canada. El número de referència arxivística és R4063.
Referències
Categoria:Infermers europeus Categoria:Naturalistes europeus Categoria:Morts el 1992 Categoria:Persones del Comtat d'Östergötland Categoria:Infermers americans Categoria:Canadencs Categoria:Nascuts el 1894