La cova de la Verna és un recinte natural subterrani situat a la localitat basca d'Urdatx, al territori de Zuberoa (actualment, regió d'Aquitània, França) i forma part de l'Avenc de Sant Martí. Va ser descoberta el 1953 i es va obrir al públic el 2010.
Dimensions A data de 2017, es tracta de la major cavitat visitable del món. Les seves dimensions són 194 metres d'altura, 245 metres d'ample, 5 hectàrees de superfície i 3,6 milions de metres cúbics de volum. Això la converteix en la major cova de l'Estat francès, sent la quarta més gran a Europa per darrere de la Torca del Carlista (la vall de Karrantza, a Biscaia), la cova Gigantilor (Romania) i la cova de l'Eclipsi (pertanyent al mateix Avenc de Sant Martí). Aquestes dimensions van permetre que, l'any 2003, un globus aerostàtic tripulat per quatre persones efectués un vol dins de la cova.
Toponímia La denominació de cova de la Verna té el seu origen en el nom del grup que pertanyien diversos dels seus descobridors. Els espeleòlegs Daniel i Pierre Eppely, Michel Letrône, Louis i Georges Ballandraux, que formaven part del grup escolta anomenat «Clan de la Verna», i venien participant de les exploracions a l'Avenc de Sant Martí des de l'any 1952 (en el qual van intervenir en l'intent fallit de rescat de Marcel Loubens).
Geomorfologia L'Avenc de Sant Martí té el seu origen en la dissolució dels materials calcaris comesos pels corrents d'aigua. El corrent denominat Sant Vincenç ha assolit les capes d'esquist impermeable que subjeuen a la pedra calcària soluble, i llisca sobre elles fins que la naturalesa dels materials canvia a l'altura de la cova. Aquest canvi en els materials va produir el seu enfonsament (entre 194.000 i 211.000 anys abans de l'època actual), la qual cosa va originar una depressió d'uns 100 metres d'altura, pels quals cau l'aigua en cascada. A la paret contralateral es distingeix encara el conducte original (Galeria Aranzadi). Després de filtrar-se entre els blocs que cobreixen el fons de la cova, el riu Sant Vicenç reapareix 1.500 metres més a baix a la denominada surgència de Bèntia (Urdatx).
La grandària de la cova és tan gran que supera la discordança hercínica. En el fons apareixen, gairebé verticalment, materials calcaris del Devonià, i sobre ells pelites del Carbonífer. A la discordança de l'orogènia hercínica, apareixen calcàries del Santonià. Sobre totes elles, abunden les roques del Quaternari.
Història Entre 1950 i 1956, el hidrogeòleg Fernand Ravier va investigar el règim d'aigües del Massís de Larra-Belagua per encàrrec de l'empresa hidroelèctrica Électricité de France (EDF). Ravier va deduir el curs dels rius subterranis que havien de travessar el massís, i els va denominar amb els noms dels seus fills: Sant Vincenç i Sant Jordi. Sota la direcció de Max Cosyns, els espeleòlegs van orientar les seves prospeccions segons les recerques de Ravier. Va ser així com Georges Lépineux, el 1950, va descobrir l'Avenc de Sant Martí, primera entrada del Sistema de pedra de Sant Martí-Gouffre des Partages. La denominada pels seus companys «Avenc Lépineux» va ser descendida per primera vegada el 1951, constatant-se una profunditat de -340 metres que la va convertir en el major pou vertical del món. El 1952 es van prosseguir les exploracions, aconseguint-se la cota de -550 metres; No obstant això, l'expedició es va interrompre per la mort accidental de Marcel Loubens.
L'exploració va prosseguir el 1953. Els grups d'espeleòlegs es van alternar per a continuar explorant riu avall el curs del corrent Sant Vincenç. El 13 d'agost, Georges Lépineux, Jimmy Théodor, Daniel Eppely, Michel Letrône i Georges Ballandraux van trobar la cova; en el seu fons es va mesurar una profunditat de -734 metres respecte a la superfície, la qual cosa va significar en aquell temps el rècord mundial de profunditat. alt=Cascada de la Verna.|miniatura|Cascada de la Verna. Jacques Labeyrie va considerar que el salt d'aigua de la cova podia ser aprofitat hidroelèctricament; va ser Norbert Casteret qui li ho va proposar a EDF. L'empresa es va mostrar interessada, i aquest va ser el motiu pel qual es van iniciar els treballs de perforació del túnel el 1956. No obstant això, la topografia de 1953 (feta amb brúixola i cinta mètrica) es va revelar inexacta, i no van trobar la Verna sinó una altra cavitat diferent (Arphidia); els treballs de perforació es van suspendre.
El 1960 es va planificar una nova topografia des de l'Avenc Lépineux fins a la Verna amb materials de precisió (teodolits). En el marc de les Cinquenes Jornades de la Unió d'Espeleòlegs Bascos van col·laborar espeleòlegs francesos i espanyols amb el suport de l'Exèrcit dels seus respectius estats. Durant aquesta expedició, els membres de la Societat de Ciències Aranzadi van estudiar la geologia de la Verna, deduint que a 100 metres d'altura havia d'existir una continuació del primitiu curs del riu (la Galeria Aranzadi, que seria descoberta el 1961). Amb la nova topografia es van reprendre els treballs de perforació del túnel, que va aconseguir la Verna al desembre d'aquell mateix any.
Durant set anys, l'EDF va registrar el dèbit del riu Sant Vincenç, i el 1967 van arribar a la conclusió que no era suficient; faltaven molts anys abans que la tecnologia fes rendibles les microcentrals hidroelèctriques. Així, el projecte es va abandonar i durant molts anys el túnel es va emprar únicament per a l'exploració espeleològica.
L'any 2000, l'empresa elèctrica SHEM va reprendre el projecte d'explotació hidroelèctrica de la Verna, va construir la instal·lació actual (que aprofita 1 metre cúbic d'aigua per a alimentar la central elèctrica d'Urdatx) i va reparar el túnel i la seva ruta d'accés. Els drets que l'empresa abona als municipis implicats van permetre els treballs de condicionament de la cova (900.000 €) i la seva obertura al públic des de l'any 2010, sota responsabilitat del Comitè d'Espeleologia dels Pirineus Atlàntics.
Actualment prossegueix l'exploració espeleològica de l'Avenc de Sant Martí, incloses diverses incògnites a la mateixa cova de la Verna.
Biologia Els habitants endèmics de la cova són uns petits coleòpters de la família dels caràbids, cecs i despigmentats. L'any 1960 es van identificar 21 espècies d'animals a la Verna, entre ells alguns dels gèneres Aphoenops i Hydraphaenops. Les dues espècies més abundants són lAphoenops loubensi i lAphoenops cabidochei.
Durant els primers anys, la recerca bioespeleològica de la Verna va ser a càrrec de Michel Cabidoche, acompanyat de la seva esposa Madeleine Guillemet. A la cova van instal·lar cinc estacions, i van realitzar una presa de dades mensual durant quatre anys consecutius. Aquesta tasca va ser nova en el seu moment, atès que va ser la primera recerca bioespeleològica realitzada presencialment (fins llavors aquest tipus de seguiment es realitzava en laboratoris).
Després de l'obertura al públic el 2010, la recerca d'aquesta fauna va recaure sobre el grup del professor Arnaud Faille (Museu Nacional d'Història Natural de França).
Referències
Enllaços externs
Associació Internacional per a la Recerca Espeleològica a l'Avenc de Sant Martí (ARSIP)
Categoria:Coves de França Categoria:Geografia del País Basc del Nord Categoria:Zuberoa