Un fermall de llibre és un element de cuir o metall que s'uneix a les cobertes dels llibres medievals i moderns primerencs, que s'utilitza per protegir el llibre de la penetració de la pols i la llum.
Els fermalls de llibre permeten treure el llibre del prestatge si el llom, com era habitual a l'edat mitjana i en parts de l'època moderna, mira cap enrere. A més a més, els es podien utilitzar per protegir un llibre de l'accés no autoritzat mitjançant cadenats o panys amb clau, ja fos col·locats a la coberta del llibre o utilitzats com a cadenat.
Història miniatura|Llibre amb fermall de palanca:Còdex Guardaboscos III, Quadern de Leonardo da Vinci en la seva enquadernació original (c. 1493–1496, Museu Victoria i Albert, Londres)Les enquadernacions medievals tenien lloms rígids, és a dir, que el bloc de text i el material d'enquadernació estaven fermament units en aquest punt. Malgrat el pes de les cobertes de fusta, era inevitable que l'enquadernació i les pàgines, encara majoritàriament cobertes de pergamí, desenvolupessin tensió, fent que el llibre s'obrís de bat a bat quan s'emmagatzemava horitzontalment. Fins i tot quan el pergamí va ser substituït per paper per a les pàgines, la necessitat de fermalls va continuar, ja que les cobertes de fusta lleugerament deformades i la tensió dels materials de coberta sempre afavorien l'obertura del llibre. Per tant, els fermalls de llibre es van desenvolupar com a conseqüència lògica de la necessitat de generar una contrapressió corresponent a través de la seva força de tracció. Fins al segle XVI, els fermalls van seguir sent un component essencial de molts llibres. A Itàlia i França, les enquadernacions sense fermalls ja s'estaven desenvolupant en aquesta època, i el seu disseny general representava una expressió particular de la burgesia educada. Mentre que dos fermalls a la vora frontal eren molt estesos a l'Europa Central, a Itàlia o a les regions influenciades per les tècniques d'enquadernació italianes, s'afegia un tancament addicional tant a la vora superior com a la inferior.
Tipus Es distingeixen set tipus diferents de construcció de fermalls de llibre:
Corretges llargues de cuir que s'enrotllen al voltant del llibre i s'hi fixen. Com a variació del primer disseny: fermalls de corretja llarga units a solapes de pergamí o cuir superposades (comuns en volums de fotocopiadores o arxivadors). Corretges de cuir o pergamí que tanquen el llibre sobre si mateix embolicant-lo i nuant-lo. Corretges de cuir o pergamí que s'enrotllen al voltant de botons situats a la coberta frontal o posterior (especialment comunes en els copets). Sivelles de corretja de cuir trenat (Grècia, Espanya i Itàlia) Sivelles de cuir amb guarnicions metàl·liques o frontisses de cuir. Tancaments metàl·lics amb frontisses metàl·liques. Pany amb cadenat
Referències
Bibliografia Eike Barbara Dürrfeld: Die Erforschung der Buchschließen und Buchbeschläge. Eine wissenschaftsgeschichtliche Analyse seit 1877. Dissertation, Mainz 2002, online (PDF; 12,8 MB) . Agnes Bettina Hokyong Scholla: Libri sine asseribus. Zur Einbandtechnik, Form und Inhalt mittelalterlicher Koperte des 8. bis 14. Jahrhunderts. Dissertation, Leiden 2001. J. Vezin: Buchschließen. In: Severin Corsten (Hrsg.): Lexikon des gesamten Buchwesens. Band 1: A – Buch. Hiersemann, Stuttgart 1987, ISBN 3-7772-8721-0, S. 633. Hellmuth Helwig: Einführung in die Einbandkunde. Hiersemann, Stuttgart 1970, ISBN 3-7772-7008-3. S. 35f. Roland Hartmann: Verschließbare Einbände des 15. und 16. Jahrhunderts, in: Festschrift Otto Schäfer zum 75. Geburtstag am 29. Juni 1987, hg. von Manfred von Arnim, Stuttgart 1987, S. 427–436.
Categoria:Serralleria Categoria:Fixadors