El XX Cos d'Exèrcit (italià: XX Corpo d'armata) va ser una gran unitat militar del Regio Esercito italià de la Primera i Segona Guerra Mundial, durant la qual va participar en la campanya del Nord d'Àfrica.
Història Orígens El XX Cos d'Exèrcit es va constituir a la zona operativa del Friül l'1 de març de 1916 i es va dissoldre el 5 de gener de 1917. Des del 23 de maig de 1916 va estar sota el comandament del tinent general Luca Montuori i va operar al sector de l'altiplà de Sette Comuni fins al 1917. Durant aquests mesos va participar, entre altres coses, a la batalla del Monte Piana i a la batalla del Monte Ortigara.
Segona Guerra Mundial El Comandament del XX Cos d'Exèrcit es va reconstituir a Trípoli el 9 de maig de 1937 amb les característiques d'una gran unitat transportable, que inicialment incloïa les divisions "Sirte" i "Sabratha" i posteriorment també la "Pavia".
A l'inici de la Segona Guerra Mundial, la gran unitat , comandada pel general Ferdinando Cona (cap de l'estat major, coronel Roberto Matricardi), estava sota el comandament del Cinquè Exèrcit i incloïa a les seves files les divisions "Sirte", "Brescia" i "Pavia", desplegades al llarg de la frontera entre Líbia i Tunísia, per bloquejar la ruta costanera Sabratha-Trípoli. El 16 de desembre de 1940, durant la primera ofensiva britànica, el XX Cos de l'Exèrcit es va traslladar ràpidament a Cirenaica, on va organitzar les defenses per protegir la ruta de comunicació Derna-Bengasi i les dues carreteres que conduïen des de l'altiplà de Gebel el-Achdar fins a Agedabia.
El 23 de gener de 1941, durant l'Operació Compàs, grans formacions blindades britàniques van irrompre al sector del XX Cos, que es va veure obligat a retirar-se, primer a Bengasi i des d'allà, per evitar l'encerclament, cap a Agedabia. Malgrat les grans pèrdues patides, el XX Cos va aconseguir frenar l'avanç enemic a la zona al nord d'Agedabia on, malgrat una resistència desesperada que va durar diversos dies, va ser aniquilat el 6 de febrer.
Dissolt a causa dels esdeveniments bèl·lics el 7 de febrer, el mateix mes es va transformar primer en el Comandament del Campament Atrinxerat de Trípoli, sota el comandament del general del Cos d'Exèrcit Carlo Spatocco i posteriorment en el Comandament de Tripolitània (XX Cos d'Exèrcit) sota el comandament interí del general de brigada Mario Soldarelli i posteriorment del general del Cos d'Exèrcit Carlo Vecchiarelli.
El 16 de març va reprendre la seva funció com a XX Cos d'Exèrcit, sota el comandament del general Enrico Armando (comandant de la zona de Trípoli), incloent-hi les divisions "Savona" i "Sabratha" i les tropes de cobertura de la Guàrdia Fronterera. Constituït com a Cos de Maniobra (CAM), el 8 d'agost es va desplegar al sud de Tobruk, a la zona entre Bir Hakeim i Bir el Gobi. El 15 d'agost es va transformar en el Comandament de Tripolitània (XX Cos d'Exèrcit) amb tasques territorials.
El 18 de novembre, amb l'inici de la segona ofensiva britànica, el front del XX Cos va ser atacat per unitats blindades massives, però la ràpida reacció de totes les unitats va obligar l'enemic a desistir. Després de diverses vicissituds al novembre, algunes contramaniobres decisives realitzades a mitjana i llarga distància a Sidi Rezegh van provocar l'aïllament d'una columna enemiga consistent que es dirigia cap a Tobruk i, al sector de Sollum, la interrupció temporal de la ruta de comunicació utilitzada per l'enemic per mantenir la pressió sobre Bardia, que encara resistia. A finals de mes, el XX Cos va tornar a la zona de Tobruk, on va lluitar fins al 10 de desembre, encaixat entre les unitats enemigues de la muralla fortificada i les que atacaven des del sud-est. El 16 de desembre, després d'haver-se retirat i desplegat al llarg de la línia Mechili-Tmimi-Derna, els dies següents es va veure obligat a una nova retirada cap a l'oest fins a arribar a Agedabia.
A principis de gener de 1942, el XX Cos, desplegat al nord d'Ajdabia, va resistir repetits atacs violents, permetent a les unitats del XXI Cos retirar-se sense oposició a Marsa El Brega-Marada, reprimint els darrers atacs britànics al llarg d'aquesta línia. El 20 de gener, el Comandament de Tripolitània (XX Cos) es va dividir en el Comandament de Tripolitània i el Comandament del XX Cos, que es va dissoldre el 31 de gener i es va fusionar amb el Comandament de la Plaça de Trípoli, prenent el nom de Comandament de Defensa de Tripolitània. En la mateixa data, el Comandament del Cos de Maniobres, constituït el 10 de setembre de 1941, format amb les divisions "Ariete" i "Trieste", que a partir del 10 de març de 1942 va prendre el nom de Comandament del XX Cos d'Exèrcit, amb diverses divisions que després es van alternar sota el seu comandament.
El XX Cos va recuperar la iniciativa el 21 de gener i, després d'un ràpid atac al flanc enemic cap a Bir Bilal, va ocupar Ghemines i Bengasi. Posteriorment, impulsant-se més a l'est, el 15 de febrer es va desplegar al sud del Golf de Bomba i, el 25 de febrer, va participar amb altres forces de l'Eix en una maniobra d'envoltament que, després d'una batalla acalorada, va veure l'eliminació de les forces enemigues barricades a Bir Hacheim. Del 16 al 21 de juny va participar en els combats per la captura de Tobruk, que després es va moure cap a la frontera egípcia, estacionant-se al sud de Sidi el Barrani i després a Mersa Matruh. El 30 de juny, després de destruir una columna enemiga que es retirava de Marsa Matruh, el XX Cos es va desplegar al sud d'el Alamein a la línia el Qattara. El 30 d'agost, després d'haver neutralitzat fortes reaccions enemigues, el Cos d'Exèrcit va reprendre el seu avanç, però després d'èxits inicials es va veure obligat a patir una forta contraofensiva enemiga
Entre finals d'octubre i principis de novembre de 1942, amb el XX Cos d'Exèrcit, sota el comandament interí del general de divisió Giuseppe De Stefanis, amb els comandants d'artilleria i enginyeria respectivament els generals de brigada Michelangelo Nicolini i Guido Saltini, posteriorment substituïts pel general de brigada (artilleria) Alberto Roda i el coronel d'enginyers Gottardo Zoppis, va participar a la batalla d'El Alamein , allistant a les seves files la 132a Divisió Cuirassada "Ariete" sota el comandament del general de divisió Francesco Antonio Arena, la 133a Divisió Cuirassada "Littorio" sota el comandament del general de divisió Gervasio Bitossi i la 101a Divisió Motoritzada "Trieste" sota el comandament del general Francesco La Ferla. El 15 de novembre, un cop acabada la batalla, el XX Cos d'Exèrcit es va veure obligat a retirar-se a Marsa Matruh, després d'haver patit grans pèrdues. Les unitats dependents, que per la seva petita mida van prendre el nom de Grup de Combat del XX Cos d'Exèrcit, van rebre l'ordre de desenganxar-se i desplegar-se en posicions més adequades, arribant a Agedabia el 18 de novembre i a Buerat el 15 de desembre, on van resistir tenaçment fins a finals de mes.
Després de la derrota a El Alamein i la invasió aliada del nord-oest d'Àfrica, l'OKW va augmentar encara més la seva presència al nord d'Àfrica creant el LXXXX Cos a Tunísia el 19 de novembre de 1942 i, posteriorment, amb les unitats italianes enviades a Tunísia, creant el 8 de desembre un nou quarter general, el 5. Panzerarmee, que incorporava les unitats alemanyes del Cos d'Exèrcit LXXXX, la plantilla del qual encara no s'havia completat, i les unitats italianes presents al nord de Tunísia.
A finals de 1942, el XX Cos s'havia reduït a una brigada; incloïa el Comandament "Ariete", el regiment "Monferrato" (blindats de cavalleria recentment arribat) amb les restes del "Nizza", la 2a Companyia Bersaglieri del 12è regiment, el 66è Regiment d'Infanteria "Trieste" i algunes peces d'artilleria. El XX es va convertir llavors en una Agrupació que, del nom del seu comandant, va prendre el nom del seu general, Gaetano Cantaluppi.
A Agheila, la força italiana constava de 26 batallons d'infanteria, 42 tancs M, 15 canons autopropulsats i 19 vehicles blindats. El 24 de novembre, Rommel va arribar a El Agheila, on s'estaven formant algunes divisions italianes que es van unir a la retirada: la divisió "La Spezia", la cuirassada "Centauro" i la "Giovani Fascisti".
El gener de 1943, encara sota la pressió enemiga, el Cos d'Exèrcit, sota el comandament del general de divisió Taddeo Orlando, va avançar cap a la frontera entre Líbia i Tunísia i, després d'haver abandonat Líbia el 4 de febrer, va prendre posició a la línia fortificada de Mareth.
El 23 de febrer de 1943, l'Exèrcit Panzer Germanoitalià (Deutsch-Italienische Panzerarmee), format l'1 d'octubre de 1942 sota el comandament del Generaloberst Georg Stumme i a partir del 25 d'octubre de 1942 sota el comandament del Mariscal de Camp Erwin Rommel, que per a la defensa de Tunísia podia disposar de l'Afrikakorps, la 164a Divisió Lleugera alemanya, la Brigada Paracaigudista Ramcke i els XX i XXI Cossos d'Exèrcit italians, va ser rebatejat com a 1r Exèrcit Italià i posat sota el comandament del general italià Giovanni Messe, mentre que Rommel va ser posat al comandament del nou Grup d'Exèrcits Àfrica (Heeresgruppe Afrika) creat per controlar tant el 1r Exèrcit Italià com el 5è Panzerarmee alemany.
Dins del 1r Exèrcit de Messe, juntament amb el XXI Cos d'Exèrcit, el XX Cos d'Exèrcit va participar en totes les fases de la Campanya de Tunísia, incloent-hi a les seves files la 136a Divisió d'Infanteria "Giovani Fascisti", la 101a Divisió Motoritzada "Trieste", la 90a Divisió d'Infanteria Lleugera alemanya i el CCLXXXV Batalló de Paracaigudistes "Folgore" format pels supervivents de la "Folgore" d'El Alamein.
Rommel es va enfrontar a les tropes americanes a la batalla del pas de Kasserine, aconseguint alguns èxits inicials notables i infligint grans pèrdues a les forces enemigues inexpertes. Tanmateix, finalment es va veure obligat a retirar-se a les seves posicions inicials a causa de la clara inferioritat general en homes i equipament. Enfrontat una vegada més a les forces britàniques, a l'antiga frontera defensiva francesa de la Línia Mareth, Rommel només va poder retardar l'inevitable. Rommel, després de caure malalt, va abandonar Àfrica i va lliurar el comandament el 9 de març de 1943 al Generaloberst (coronel general ) von Arnim.
A principis de 1943 , algunes unitats de la Divisió "Centauro" van ser enviades al nord d'Àfrica per donar suport a les forces italianes presents. La Divisió no va arribar a Tunísia com a unitat orgànica, atès que algunes de les seves unitats mai van ser transferides i que les unitats transferides, a mesura que arribaven a sòl africà, eren enviades immediatament al front adjuntes a altres grans unitats, tant italianes com alemanyes. La majoria dels tancs dels batallons XIV i XVII del 31è Regiment de Tancs operaven sota el comandament del Grup Cantaluppi , que ja havia absorbit les restes de l'Ariete i de la Littorio. Després d'una sèrie d'adquisicions i pèrdues d'unitats, no ben aclarides a causa de les dificultats de documentació en aquells moments força caòtics, a principis de 1943 el Grup "Cantaluppi", juntament amb unitats del 5è Regiment Bersaglieri i del 31è Regiment de Tancs arribats de Grècia , van passar a formar la Divisió "Centauro", sota el comandament del general de divisió Carlo Calvi di Bergolo, que en aquells primers mesos de l'any va ser la protagonista de les primeres i úniques victòries del regió Esercito sobre l'estatunidenc, a les batalles del Pas de Kasserine i El Guettar.