Al començament del segle XX, i gràcies a l'afany de don Ramón Menéndez Pidal, va veure la llum la primera edició crítica de la capital obra d'Alfonso X Estoria de España, publicada en dos volums sota el títol de Primera Crònica General que va manar compondre Alfonso el Sabio i es continua sota Sancho IV el 1289 (Madrid, 1906). D'ella, es farien amb el temps dues reimpressions (el 1955 i el 1977), amb materials complementaris afegits.
Però què és en realitat la Primera Crònica General?
Avui sabem que el text editat per Menéndez Pidal es correspon amb els còdexs E1 i E2, ( E1, manuscrit I-I-2 i E2, manuscrit X-I-4) de la biblioteca de Sant Llorenç de l'Escorial, és a dir: una combinació de la coneguda com a Versió primitiva (fins a Pelayo) amb la Versió de la tardana Crònica particular de sant Ferran (CPSF). Conclou doncs amb el regnat de Ferran III. La CPSF va ser composta a la fi del regnat de Ferran IV (1295-1312), inspirada en la Vida de Sant Lluís de Joinville (1309). És una glorificació de les virtuts guerreres de Ferran III a qui se'l qualifica per primera vegada en una font escrita amb sant i aporta informació sobre el setge i conquesta de Sevilla.
El seu tom I, l'edició del qual es presenta, consta de gairebé 800 pàgines. Ha estat digitalitzat per la Biblioteca Digital de Castella i Lleó.
Referències
Categoria:Llibres d'història