El Monument als Drets de Magdeburg (en ucraïnés: Пам'ятник Маґдебурзькому праву) és una escultura que commemora la concessió dels Drets de Magdeburg a Kíiv, atorgant-li el dret a l'autonomia governamental, i també el baptisme de la Rus' de Kíiv, la ubicació del qual es diu que marca. És a Podil, la ciutat baixa de Kíiv, al peu de l'antic turó Mykhailo, a la vora del Dniéper.

Arquitectura La columna es considera el primer monument construït a la ciutat de Kíiv. La va realitzar Andrei Melensky, l'arquitecte en cap de Kíiv i principal renovador del barri de Podil, al principi de la seua carrera. La base de la columna és un pavelló amb una pila baptismal, flanquejada per dues escales que duen a la columna.

La seua arquitectura neoclàssica i no figurativa li possibilità escapar de la destrucció, a diferència de la majoria d'estàtues del període imperial derruïdes entre els anys 1920 i 1930, i de molts monuments soviètics destruïts del 2014 ençà.

S'hi poden veure tres inscripcions:

"A sant Vladímir, llum de Rússia."Святому Владимиру – просветителю России. "Reconeixement del poble de Kíiv per la restauració dels antics drets d'aquesta capital per part de l'emperador de totes les Rússies Alexandre I. Any 1802, 15 de setembre."Усердием киевского гражданства за утверждение прав древния сея столицы ВСЕРОССИЙСКИМ ИМПЕРАТОРОМ АЛЕКСАНДРОМ І-м . 1802 года, сентября 15-го дня. "L'estiu del segon any del regnat de l'emperador Alexandre I, autòcrata de tota Rússia, el magistrat de Kíiv i el públic van rebre el reconeixement dels seus poders pel poder de Sa Majestat el 29 de desembre del 1801 i en reconeixement van erigir aquest monument a la font de Krechtchatyk, lloc del baptisme dels seus fills pel beneït príncep sant Vladímir l'any 989 en reconeixement de les gràcies (...)" (inacabat).В лето второе царствования БЛАГОЧЕСТИВЕЙШЕГО ГОСУДАРЯ ИМПЕРАТОРА АЛЕКСАНДРА 1 -го САМОДЕРЖЦА ВСЕРОССИЙСКОГО киевский магистрат с обществом получа государственную государственоручным ЕГО ВЕЛИЧЕСТВА 1801 года декабря 29 подписанием грамоту от усердия своего сооружили сей памятник на крещатицком источнике, месте крещения сыновей СВ. благоверного князя ВЛАДИМИРА 989 года в воспоминание дарованных сей (...) ме...

En la línia dels monuments de les ribes del Dniéper L'edifici forma part d'una sèrie de monuments que marquen la línia de pujols escarpats al llarg de les ribes del Dniéper: <i>Monument a Sant Vladimir</i>, Monument als drets de Magdeburg, <i>Arc de la Llibertat del Poble Ucraïnés</i>, Monument a la Segona Guerra Mundial i <i>Estàtua de la Pàtria</i>. Mentre que els cims dels pujols estaven ocupats per nombroses esglésies i monestirs, molts van ser-ne dinamitats per les autoritats soviètiques als anys 1920 i 1930. Hui inclouen el Monestir de Sant Ciril, l'església de Sant Andreu, l'església dels Delmes (destruïda), el Monestir de Sant Miquel de les Cúpules Daurades (destruït per donar pas a un conjunt monumental dedicat a Lenin i reconstruït), la Tomba d'Askold, el Monestir de les Coves de Kíiv i el Monestir de Sant Miquel de Vydubych.

Història L'exaltació de l'autonomia municipal El monument es va construir el 1802 per a commemorar la restauració dels drets de Magdeburg per part de l'emperador Alexandre I de Rússia com a garantia de l'autonomia municipal de la ciutat de Kíiv dins de l'Imperi Rus. Aquests drets havien estat concedits per primera vegada el 1494 pel gran duc Alexandre Jagelló de Lituània i permetien l'autonomia financera, judicial, administrativa i fins i tot militar dins dels regnes de Lituània, Polònia i Rússia, dels quals la ciutat formaria part successivament. El 20 d'octubre del 1775, l'emperadriu de Rússia Caterina II hi va posar fi (ucàs sobre la unió de Kíiv amb la Petita Rússia, О присоединении Киева к Малороссии) i va substituir els magistrats elegits per un governador general.

Els drets de Magdeburg els va restaurar el 1796 o 1797 Pau I de Rússia (1754-1801) en un document signat, però no preservat, pel seu successor Alexandre I. Foren abolits poc després, el 1834, per Nicolau I que hi va restablir totes les lleis imperials russes.

L'esdeveniment del 1801 va ser celebrat durant tres dies per la gent del poble amb il·luminacions i danses. Una processó, amb magistrats de la ciutat i el metropolità de Kíiv, Gavril Bănulescu-Bodoni, dugué el document a l'església de la Pirohoshtchta a Podil. S'organitzà una recaptació de 10.000 rubles per a la construcció d'una capella i un monument amb una font. El monument, el va dissenyar l'arquitecte de Kíiv Andrei Melensky. El pavelló de rajola sobre una font el van consagrar el 15 d'agost del 1802.

La commemoració de la cristianització dels mons ucraïnés i rus miniatura|El baptisme a Kíiv, basat en una pintura de Klavdiy Lebedev Al 1804, el metropolità Serapion Alexandrovski realitza processons fins al monument per a beneir l'aigua. El monument esdevingué un lloc popular per a bateigs. Fou on, segons les cròniques, sant Vladímir de Kíiv va batejar el poble.

Després del seu retorn triomfal a Kíiv, Vladímir insta la població a reunir-se a la vora del Dniéper per a ser batejada. Aquest baptisme massiu esdevindria el símbol de la cristianització de la Rus de Kíiv.

Vladímir comença batejant els seus dotze fills i molts boiars. Després va destruir els ídols de fusta de déus pagans que ell mateix havia erigit uns anys abans. Els trencaren i els arrossegaren darrere de cavalls i els fuetejaren; el déu Perun fou llençat al Dniéper.Chronique de Nestor, Chap. VIII, « Vladimir ».

Després d'això, Vladímir envia un missatge als habitants de Kíiv, rics i pobres, captaires i esclaus, convidant-los a venir a la vora del riu l'endemà, tret que "vulguen convertir-se en enemics del seu príncep". Així doncs, hi anà gran nombre de persones, amb els seus fills. Van baixar a l'aigua mentre els sacerdots de Cherson, que havien vingut amb la princesa Olga, pregaven.

Per commemorar aquest fet, Vladímir feu construir la primera església de pedra de la Rus de Kíev, anomenada l'església dels Delmes, en què ell i la seua dona serien soterrats. Una altra església, dedicada a sant Basili, es va construir al pujol on abans hi havia els ídols dels seus déus.

Un altre monument commemoratiu del baptisme de la Rus, el <i>monument a Sant Vladímir</i>, es va construït mig segle més tard, el 1853.

Galeria d'il·lustracions

Notes i referències

Categoria:Magdeburg Categoria:Història del cristianisme Categoria:Ucraïna Categoria:Monuments