, també coneguda com Blue Fight: The Breaking Down of Young Blue Warriors, és una pel·lícula d'acció japonesa del 2025 escrita per Shin Kibayashi i dirigida per Takashi Miike. La pel·lícula està basada en "Street Legend", l'autobiografia de Mikuru Asakura. La pel·lícula es va estrenar a Occident amb el títol de Blazing Fists. Ha estat subtitulada al català.Blazing Fists al web del festival de Sitges
Argument Ryōma Akai és enviat a un centre de detenció juvenil. Allà coneix Ikuto Yagura, un jove perillós que el salva d'un atac d'un company resident. Els dos es converteixen en millors amics. L'artista marcial mixt Mikuru Asakura visita el centre i explica als joves sobre un torneig d'arts marcials mixtes que organitza anomenat Breaking Down. En ser alliberats, Ryōma i Ikuto expliquen a les seves mares el seu pla per participar al torneig. L'Ikuto també visita el seu pare, que es troba en un centre de detenció per a adults lluitant contra l'acusació injusta d'assassinar un empleat que en realitat es va suïcidar.
Els dos accepten feina com a maquinistes. En Ryōma es preocupa pel retorn de la banda de motociclistes Krishna, que inclou en Midō, un assassí perillós. Mentrestant, en Jun Kishōmaru i la seva banda de l'institut amenacen l'Ikuto. El propietari d'un cafè, un antic yakuza del mateix grup que el pare d'en Jun, l'anima a portar els seus impulsos de lluita al Gimnàs de Lluita Hinotaka, dirigit per en Takayuki Hino. Ryōma i Ikuto també hi van a entrenar, on Ryōma veu la Yukina Tamaki, una influencer del seu antic institut. Jun i la seva banda entren al gimnàs i amenacen els dos amics, però el Sr. Hino els anima a lluitar al ring. Ryōma reconeix Kosuke, membre de la banda de Jun, com un home que li va exigir 500.000 iens i el va fer robar un home a punta de ganivet, el delicte pel qual en Ikuto va ser acusat i enviat al centre de detenció juvenil. En Ryōma decideix enfrontar-se a en Kosuke al ring i és tombat, però en Ikuto l'anima a aixecar-se, després de la qual cosa Ryōma deixa inconscient Kosuke. Després d'això, Ikuto utilitza la tàctica de la rode-a-dope per derrotar Jun al ring.
Ryōma i Ikuto fan l'audició per a Breaking Down, però només Ikuto és acceptat. Jun es reconcilia amb la Yukina, que diu que oficialment no s'han separat, cosa que li dóna esperança. Són assetjats per membres de la banda Krishna, cosa que fa que Jun s'enfronti a una baralla en la qual és tombat per un bat de beisbol i segrestat. Kosuke diu a Yukina i a la seva amiga Nami que no denunciïn l'incident perquè la baralla de Jun faria que l'enviessin a un centre de detenció juvenil. Midō castiga el membre de la banda que va segrestar Jun. Kosuke suplica ajuda a Ryōma i Ikuto. Se suposa que Ikuto ha de participar al torneig Breaking Down, però la seva consciència no li permet abandonar algú que necessita ajuda. Kosuke, Ryōma i Ikuto entren a l'amagatall de la banda, on s'enfronten inesperadament a més de 60 membres de la banda. Els tres són derrotats, però llavors la resta de la banda de Jun apareix per igualar les probabilitats. Midō s'uneix a la lluita i trenca el braç dret d'Ikuto, després Ikuto contraataca i deixa Midō inconscient. Després que els dos amics i la banda de Jun marxin, Midō s'aixeca i revela que va fingir que el van noquejar perquè Ikuto li recordava a si mateix de jove.
Al torneig, Ikuto no pot lluitar i demana que Ryōma ocupi el seu lloc. El Sr. Asakura hi està d'acord, i Ryōma lluita contra Joey, el fill del fiscal que està empresonant el pare d'Ikuto per un assassinat que no va cometre. Abans del combat, Ryōma admet a Ikuto que va ser ell qui va cometre el robatori pel qual va ser enviat a un centre de menors. Ikuto diu que ja ho sabia pels ulls de Ryōma.
Durant els crèdits, es mostra una roda de premsa que anuncia el guanyador del torneig. Es mostren les mares de Ryōma i Ikuto celebrant-ho. Ryōma i Ikuto caminen junts pel carrer amb bosses de berenars i begudes comprades en una botiga de queviures.
Repartiment
Gackt com Midō Shizuka Danhi Kinoshita com Ikuto Yagura Kaname Yoshizawa com a Ryōma Akai Mikuru Asakura com ell mateix Wataru Ichinose com a Toshikazu Hakamada Nobuaki Kaneko com a Yujiro Osako Karuma com Abe Kenta, també conegut com Abeken Konatsu Kato com a Yukina Tamaki Chikashi Kuon com a Jun Kishōmaru On Nakano com a Kosuke Isaka Shōki Nakayama com a Take Shūzō Ōhira com a Jōi "Joey" Sadoshima Mariko Shinoda com a Haruka Yagura Katsunori Takahashi com a Daisuke Yagura Miku Tanaka com a Nanami Hayakawa Susumu Terajima com a Takayuki Hino Anna Tsuchiya com a Kaoruko Akai Kyōsuke Yabe com a instructor Harada Sēya com a Shikemoku Riki Sanada com a Ginji Takafumi Horie Akihiro Nishino Hiroyuki Miyasako Yuta Misaki Yuta Kajiwara Junji Ukita Tsutomu Takahashi Kazuki Namioka Takayuki Yamada com a home amb vestit d'ós (cameo sense acreditar)
Producció En una entrevista amb Sara Merican de Deadline.com, Miike va parlar del seu enfocament per fer la pel·lícula, així com de la seva reacció a la seva acollida. Miike va declarar: "Sóc conscient que m'estic fent gran i sovint penso en quantes pel·lícules més puc fer a la meva vida. Fer una pel·lícula, tot i que no és exactament com ser un atleta, encara és una feina molt intensa físicament. [...] Les meves pel·lícules han estat conegudes per la seva violència, però Blazing Fists és força diferent. Potser alguns públics esperaran més violència, així que tenia una mica de por de decebre la gent. Tanmateix, al final de la projecció de la pel·lícula, semblava que la gent gaudia molt de la pel·lícula, i això em va omplir el cor d'una sensació càlida".
Pel que fa a la indústria cinematogràfica japonesa, Miike va dir: "La indústria cinematogràfica japonesa és una societat força insular, en part perquè, fins i tot en comparació amb Corea del Sud, la població japonesa és 2,5 vegades més gran que la de Corea, cosa que també significa que tenim un públic nacional molt més gran. La indústria cinematogràfica japonesa i els seus cineastes només es van centrar en el públic japonès perquè ja n'hi havia prou. Però ara, a mesura que la població està disminuint, juntament amb les noves tecnologies i els serveis d'Internet com Netflix, s'acosta una mena de nova onada. La indústria cinematogràfica japonesa s'ha hagut de preguntar: 'Què podem fer?' Hem de fer alguna cosa més i no podem seguir fent les coses de la mateixa manera, si no, no podem sobreviure. És per això que hi ha un grup amb orientació internacional i una nova onada que s'acosta". Miike va advertir contra el fet de complaure els gustos internacionals, afirmant: "La gent que pensa en quin tipus de pel·lícules o espectacles podrien ser populars a nivell mundial i després treballa a partir d'aquí, aquest tipus de pel·lícula mai té èxit. L'important és pensar en què pots fer realment i què vols per al públic, d'una manera espiritual, abans de pensar en quant públic pots portar-hi".
Estrenada La pel·lícula es va estrenar al Japó el 31 de gener de 2025.
Recepció La crítica a desdeabajo.com diu: "Miike és d'alguna manera més controlada i desanimada a la Terra, però tot i així ofereix una gran història que en parts és una història d'una banda juvenil, una història de redempció i un drama esportiu. Aconsegueix tenir no dos, sinó tres personatges principals i proporciona una història de fons atractiva per a tots ells, que ens fa animar-los, fins i tot quan al principi ens van fer creure que havíem de no agradar-ne un. Com era d'esperar, hi ha diverses escenes de lluita, tant al ring com als carrers, i les seqüències són ferotges, tenses i, quan cal, simplement entretingudes. [...] Recomano molt "Blazing Fists". Veureu un Takashi Miike més contingut que en altres pel·lícules, però no us preocupeu, totes les coses bones que espereu d'ell hi són!"
El crític A. W. Kautzer de The Movie Isle va escriure: "La pel·lícula de Miike gaudeix del plaer de subvertir les vostres expectatives com a membre del públic. Les pel·lícules esportives on hi ha una competició en joc tenen trames específiques que han d'acabar de manera binària (guanyar o perdre). Aquesta naturalesa binària de vegades pot fer que les pel·lícules esportives siguin les més formulistes de totes les pel·lícules de gènere. Les millors són les aquelles que tracen el camí menys esperat mentre honoren els tòpics (no els clixés) del gènere. [...] Blazing Fists és una de les poques pel·lícules d'esports que acaba amb una nota tan agradable al públic, de peus a terra i aplaudiments però ambigua. En aquell moment, en una imatge congelada, no cal saber res més del que sabem nosaltres. Tots dos herois han demostrat el seu valor no sols com a lluitadors i guerrers, sinó com a homes dignes el codi d'honor dels quals és un exemple per als altres que els envolten. Blazing Fists pot semblar al principi un ànec lleig en la carrera de Miike. Quan un veu la quantitat de coses descaradament subversives fetes en aquesta pel·lícula combinades tan guanyadorament amb una fórmula comercial... s'entén com aquest pot ser un dels millors exemples del que Miike fa millor que ningú."
El lloc web joshatthemovies.com va donar a la pel·lícula 2,5 de 5 estrelles. La crítica diu: "Els riscos emocionals al principi mostren una veritable promesa, cosa que és una decepció tenint en compte l'espurneig de l'impuls. Malgrat un començament contundent, "Blazing Fists" s'enfonsa sota el pes de tòpics familiars i arcs de personatges precipitats. La segona meitat es converteix en una sèrie d'escenes de lluita reciclades i farciment melodramàtic. La recompensa promesa mai arriba a bon port, ni tan sols una caminada a càmera lenta sota la pluja amb una melodia japonesa enganxosa pot compensar completament les deficiències. Tot i així, tant Kaname Yoshizawa com Danhi Kinoshita són excel·lents i, com a peça de personatge, hi ha alguns moments dignes de menció. Fins i tot si no funciona del tot, veure Miike encara experimentant tan tard en la seva carrera a través del to i l'estil continua sent digne de veure".
El crític Sean Boelman de fandomwire.com va escriure: "La presumpció darrere de Blazing Fists —evitar la pel·lícula biogràfica tradicional en favor d'una història on Asakura s'interpreta a si mateix— seria intrigant si no fos pel fet que el resultat és tan convencional (si no més) que l'alternativa. [...] En definitiva, sembla que Kibayashi estava molt més interessat en explorar la història del thriller de bandes/coming-of-age que els aspectes de MMA de la història. Això és evident des del clímax real de la pel·lícula: una baralla al carrer que compta amb la impressionant coreografia de lluita i el treball de càmera cinètic i l'edició que els fans esperen d'un local de Miike. Aquesta seqüència de 15 minuts és fantàstica i gairebé redimeix la pel·lícula fins que el final deixa els espectadors amb un gust de boca inqüestionablement agre."
El crític Rory O'Connor de The Film Stage va donar a la pel·lícula una qualificació de B-, escrivint: "Malgrat aquesta vergonya narrativa i la tossuda capacitat de Miike per mantenir cada plat girant, l'impuls no sempre es manté al ritme desitjat. En el seu millor moment, però, Blazing Fists passa volant amb flaixos de surrealisme i poca o cap ironia. Preneu l'escena en què el pare d'Ikutu, parlant a través del plexiglàs de la sala de visites de la seva presó, li diu al seu fill que continuarà lluitant i que vol que ell (en cas que ho hàgiu oblidat, un aspirant a lluitador) també continuï lluitant. Mossegaré".