La Simfonia núm. 6, Epíleg, va ser composta per Guia Kantxeli el 1986. Dedicada a l'Orquestra Filharmònica Txeca, es va estrenar l'11 de desembre de 1986 a Praga, interpretada per aquesta orquestra dirigida per Václav Neumann.
La versió revisada que es va donar a conèixer el 24 de març de 1992 a Berlín, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín sota la batuta d’Olaf Henzold, incorporava una sèrie de retallades pensades per agilitzar el discurs, un procediment similar al que s’havia emprat en la seva segona simfonia. La versió nova dura uns deu minuts menys, és més àgil i contrastada, però pot dificultar el reconeixement temàtic en una primera escolta; l’original és més repetitiva però més clara.
La simfonia alterna seccions bel·licoses i pacífiques, culminant en un adagio líric, passatges agressius, moments nostàlgics i un allegro amb influències de Stravinski que porta a un clímax; el final és dolorós i serè. L’obra, plena de temes i cites, trenca l’esquema clàssic i funciona com una recapitulació.
És l’última simfonia del compositor. A partir d’aquí escriurà obres orquestrals amb títols descriptius, fora de les formes tradicionals: una evolució que fa pensar en la possible transformació —o desaparició— de la simfonia com a gènere.
Referències
Categoria:Simfonies de Guia Kantxeli Categoria:Composicions musicals del 1986 Categoria:Simfonies de la dècada del 1980