Ankh-Kheperure Neferneferuaten fou l'onzena faraona de la Dinastia XVIII (període de l'Imperi Nou). Es creu que és una de les poques dones de la història de l'antic Egipte que ocupà el càrrec de faraona (només s'han registrat cinc faraones). La seua identitat no es coneix pas amb certesa hui.

El seu regnat se situa entre els anys 1338 i 1336 abans de la nostra era.Selon Málek, Grimal, Shaw, von Beckerath. Autres avis de spécialistes: 1355 (Redford), 1351 à 1348 (Hornung, Parker), 1346 à 1343 (Dodson), 1342 à 1340 (Aldred, Kitchen), 1336 à 1334 (Wente), 1336 à 1332 (Murnane, Krauss), 1324 à (Helck).

Genealogia (si Ankh-Kheperure fos Meritaton) Regnat alt=Stèle représentant Akhenaton et Smenkharê|esquerra|miniatura|L'Estela de Berlín 17813 representa Semenkhare (o una faraona que es pot identificar amb Ankh-Kheperure) acaronant Akhenaton (Museu Egipci de Berlín, Neues Museum, Berlín). Però la identitat i el sexe de les dues figures representades ací són objecte de debat El que hui és pràcticament cert, i reconegut per la majoria d'egiptòlegs, és que una reina va succeir Akhenaton enmig d'una agitació política i militar general a Egipte, a causa de l'ofensiva hitita. Hi ha, però, un debat considerable entre els especialistes sobre la identitat d'aquesta reina. La hipòtesi més acceptada és que fou Meritaton. Aquesta reina seria la filla gran d'Akhenaton, amb qui es casà després de la mort de Nefertiti, i així s'hauria convertit en Gran esposa reial, després corregent, i finalment reina, amb només quinze anys.

Segons una altra hipòtesi, seria la mateixa Nefertiti, a qui Akhenaton, cinc anys abans de la seua mort, hauria elevat al rang de cofaraona, i que hauria ascendit al tron després de la seua mort, fins a l'ascens del seu fillastre, Tutankamon..

Siga qui siga, al començament del regnat d'Ankh-Kheperure (any II), hi hagué un rei anomenat Semenkhare. Amb ell també hi ha opinions diferents entre els especialistes.

Segons alguns relats, un príncep anomenat Zannanza es va casar amb la reina i va regnar amb ella amb el nom de Semenkhare. Zannanza era un dels fills de l'emperador hitita Subiluliuma I. Els arxius descoberts a la capital hitita, Hattusa, esmenten una reina egípcia que, després de la mort del marit, apel·là a l'emperador Subiluliuma, suplicant-li que li enviàs un dels seus fills per casar-s'hi. Aquesta unió (si va existir) tenia com a objectiu apaivagar el conflicte amb els hitites, en què els egipcis estaven segurs de perdre. Una minoria, però, d'especialistes argumenten que no hi ha certesa que fos Meritaton qui fes aquesta petició a l'emperador hitita. Segons Carl Nicholas Reeves, hi fou Nefertiti. Altres suggereixen que fou Ankhesenamon, la jove esposa de Tutankamon, qui, després de la seua mort, es negà a casar-se amb un egipci. Una altra hipòtesi és que Semenkhare (el seu nom de naixement) era fill d'Akhenaton. Es diu que va compartir una corregència de dos anys amb ell abans de succeir-lo. Com a prova, una estela trobada a Al-Amarna representa Semenkhare amb la corona del Baix Egipte i Akhenaton duent la doble corona. miniatura|Inscripció de Howard Carter, amb els cartutxos d'Akhenaton (columna esquerra), Ankh-Kheperure (columna central) i Meritaton (columna dreta) Si el rei Semenkhare realment va regnar, només podria haver estat durant un curt període de temps, uns quants mesos a tot estirar, a Al-Amarna. L'única escena que el representa està inconclusa, prova de la seua brevetat. Per a Marc Gabolde, Semenkhare és simplement un "rei fantasma", açò és, el príncep hitita Zannanza, assassinat de camí a Egipte. Després de desaparéixer, Ankh-Kheperure/Meritaton pren (o reprén) el poder i abandona l'atenisme establert per Akhenaton en favor de l'antic sacerdoci d'Amon. L'any III, la reina restableix Tebes com a capital. Mor aquell mateix any al voltant dels disset anys, i la causa n'és desconeguda. Segons alguns especialistes, Meritaton tenia una filla, Meritaton Taixerit.

Títol El seu "nom de reina" consta del seu nom de coronació, que és Ânkh(t)KhéperourêLa t és la marca de femení. i que es pot traduir com a 'les manifestacions de Ra són vives', i el seu nom de "Filla de Ra", que és Neferneferuaton, que es pot traduir com a 'bella és la perfecció d'Aton'. Aquest segon sobrenom també seria el " nom de naixement" de Nefertiti.

Segons una hipòtesi de l'any 2019 de l'egiptòloga Valérie Angenot de la Universitat de Quebec, que es basa en una llarga anàlisi iconogràfica de representacions, no es tractaria d'una sola, "sinó dues reines que haurien succeït Akhenaton. Dues de les sis filles del faraó, Meritaton i Neferneferuaton Tasherit, haurien estat coronades conjuntament per governar Egipte, [... perquè] a la mort de son pare Akhenaton, Tutankamon, de quatre a cinc anys, era massa jove per governar".

En qualsevol cas, el període de successió d'Akhenaton fou una època turbulenta en què Egipte afrontà una crisi en uns quants fronts. Primer, una crisi religiosa, a causa de la reforma quasi monoteista d'Akhenaton, considerada herètica pel clergat tebà d'Amon, que abans havia tingut el domini religiós, i que recuperaria ràpidament després de la mort del rei. Una crisi dinàstica hi sorgí perquè la parella reial Akhenaton i Nefertiti només tenien filles i, per tant, cap hereu masculí obvi (Tutankaton, el futur Tutankamon, era molt jove quan va morir el faraó), però també perquè els prínceps o princeses de sang (Meketaton, per exemple, una altra filla d'Akhenaton i Nefertiti) i tots els possibles governants de l'època (Meritaton, Semenkhare i, més tard, el mateix Tutankamon) moriren joves o després de regnats prou curts. També hi hagué una crisi politicomilitar a causa de la pressió del poderós imperi rival hitita.

Notes i referències

Categoria:Faraons de la dinastia XVIII