L’ermita de Sant Dimes a la muntanya de Monserrat, al terme de Monistrol de Montserrat, Bages, és a la regió de Sant Salvador o Tebaida. Està edificada sobre el cingle que domina el monestir, al final de l'escala dreta que surt del jardí. Compta amb un afegit modern que està en semiús. Està integrada en l’espai de clausura del monestir.

Al segle XV era anomenada l'ermita del Castell. Al segle XV s'enrrocà el castell existent (1474) i l'ermita canvià l’advocació. L’ermita primitiva, es va construir amb les pedres i carreus procedents del castell enrunat i s'amplià successivament fins a adquirir la seva forma definitiva al segle XVII. Inicialment era un conjunt format per una capella i un edifici annex on hi havia dues estances a més d'una llar de foc.

La capella, dedicada a Sant Dimes, era presidida per un retaule. Més endavant s'hi va construir l'oratori de Sant Bartomeu (), documentat l'any 1612 i posteriorment el de Sant Josep (s. XVIII) documentat el 1697, tots dos a l'exterior de l'ermita. A la part més alta s’hi aixecà un calvari. Era la primera ermitra que visitaven els pelegrins que arribaven al monestir.

És en un lloc enlairat des d'on es gaudeix d'una bona panoràmica i vistes cap a altres ermites pròximes.

Estat S'observen les restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació i passos i restes del castell . Hi ha una part més moderna afegida que té un ús esporadic.

Història Alguns autors afirmen, que al , hi hagué una capella dedicada a Nostra Senyora de Montserrat. Una crònica de l'època (Jeroni Münzer, 1494) detalla que per una escala s’accedia primer a la capella de la Mare de Déu i, tot seguit, girant a l’esquerra, s'anava a l’ermita de la Santa Creu.Olivar, A. (1985) Jeroni Münzer a Montserrat, Butlletí del Santuari nº 12, maig-abril, p. 29 Altres cròniques, com les de l’abat Pedro de Burgos (segle XVI) diuen que l'ermita rebia el nom de "el Castell" perquè era en el lloc d'un castell aleshores anomenat Montsiat. El pare Gregorio Argaiz () explica que l'ermita era anomenada Castell i també l'existència del calvari.

Va ser destruïda el 1812 durant la Guerra del Francès i refeta al cap de quatre anys per l'abat Simó de Guardiola. S'abandonà el 1821.

A l’any 1858, les cròniques apunten que només se'n conservaven la cisterna, un arc, una escala excavada a la roca i dues capelles. El 4 de novembre de 1893 s’hi celebrà la primera missa amb l’assistència de bona part de la comunitat. Amb tot, no fou habitada per cap ermità i caigué en l'abandonament propgressiu.

L’any 1970, el germà Martí M. Sas, monjo del monestir, inicià una nova restauració. Posteriorment l’ermita s'ha restaurat de nou i és ocupada puntualment per monjos que hi fan curtes estades.

Ermitans Bartomeu Garriga, més tard escollit abat (1559), que construí l'ermita, lloc on es retirà durant vuit anys fins a la seva mort. Maur Gaspar Picanyol, hi visqué durant la Guerra del Francès, des de 1804 fins al 1811. Fou assassinat per les tropes napoleòniques. Jaume Sambola, fins al 1822. Al cap de poc temps l’ermita es va abandonar.Zaragoza, E. (1993) Els ermitans de Montserrat , Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 100

Creences i llegendes L'oratori de Sant Josep tingué moltes visites. Es diu que la imatge del sant sostenia un barret amb la mà. Hi hagué la creença que si una dona soltera encertava el barret amb una moneda, que s'havia de llançar a través d'una reixa, trobaria marit aquell mateix any. Tant va ser així que l'ermita era popularment anomenada de Sant Josep (Francisco Zamora, 1789).

Ernest Zaragoza Pascual explica en el seu llibre que, a la vora de l’ermita, hi havia dues coves, una de les quals era coneguda, des de l’any 1713, com la cova del Dimoni. Segons la llegenda, aquest fou el lloc on el Diable termptà Fra Garí.

S'explica que al , una banda de lladres s'apoderà del lloc per extorquir els monjos del monestir i que quan els monjos no complien les demandes dels lladres, els feien caure un munt de pedres sobre les teulades del monestir com a represàlia. Això durà fins que els monjos més joves assaltaren el castell i foragitaren els lladres.

Accés Des del monestir cal pujar per les Escales dels Pobres i arribar gairebé a l'ermita de Santa Anna. Des de l'ermita de Santa Anna cal prendre unes escales que porten a un camí en bon estat que arriba a l'ermita i al pla de la Trinitat. L’ermita de Sant Dimes és aproximadament a una hora i quart de camí del monestir.

Referències

Enllaços externs El silenci de la muntanya, Un estudi sobre la vida ermitana a Montserrat

Categoria:Ermites de Monistrol de Montserrat Categoria:Edificis de Montserrat