Sivasmilus copei és una espècie extinta de mamífer carnívor de la família dels fèlids que visqué al subcontinent indi durant el Miocè. És conegut a partir d'un únic espècimen, una mandíbula parcial trobada a la formació de Chinji, al Siwalik Inferior (Pakistan). El fòssil fou descrit per primera vegada el 1915 i assignat al fèlid extint Sivaelurus chinjiensis, però el 1929 l'emprà el paleontòleg hongarès Miklós Kretzoi per erigir un nou gènere i una nova espècie. S. copei era un animal de mida mitjana, semblant a un gat, que pesava entre 30 i 50 kg.
Història i nom L'holotip i únic espècimen de Sivasmilus, un maxil·lar inferior parcial catalogat com a GSI-D 151, fou descobert a la localitat tipus de Chinji, a la Salt Range, al mateix lloc que l'holotip de Sivaelurus chinjiensis. Juntament amb la semblança de mida, aquest fet conduí el paleontòleg Guy Ellcock Pilgrim a assignar GSI-D 151 provisionalment a S. chinjiensis quan descrigué el fòssil el 1915.
El 1929, el paleontòleg William Diller Matthew jutjà que l'holotip de Sivaelurus era clarament fèlid, però que el fragment de mandíbula GSI-D 151 era clarament maquerodontí, basant-se en caràcters dentals. Aquell mateix any, el paleontòleg hongarès Miklós Kretzoi arribà a la mateixa conclusió en un article independent i erigí el gènere Sivasmilus i l'espècie copei per classificar-l'hi. En un article sobre els carnívors del Siwalik publicat el 1932, Pilgrim assentí a aquesta reclassificació i estigué d'acord amb la interpretació com a maquerodontí, afirmant que havia volgut evitar establir un gènere mal definit quan l'assignà a Sivaelurus.
Un estudi del 2018 observà que el fragment de mandíbula encaixava força bé amb l'holotip de Sivaelurus (un maxil·lar superior gairebé complet). Una revisió dels carnívors del Siwalik publicada el 2025 discutí l'espècie i esmentà una altra mandíbula conservada en les col·leccions del Servei Geològic del Pakistan que també podria pertànyer a Sivasmilus.
Un estudi del 2025 que descrigué els fòssils de carnívors del Siwalik repassà l'historial taxonòmic de GSI-D 151 i en comparà la vora mandibular a la de diversos maquerodontinis. Els investigadors conclogueren que GSI-D 151 no corresponia a un fèlid de grau Pseudaelurus i que devia pertànyer a un tàxon diferent, però que el mal estat de les dents impedia classificar-lo més enllà de dir que era un esmilodontini indeterminat, basant-se en els dibuixos i la descripció de l'article de Pilgrim del 1915 i un estudi del 2021.
Descripció L'holotip de Sivasmilus copei és una branca mandibular esquerra parcial, amb la dent canina i la segona, tercera i quarta premolars. En general, la mandíbula és petita i relativament esvelta, amb la cresta mentoniana moderadament desenvolupada i dos forats mentonians situats a sota de la segona i tercera premolars. La branca està trencada a partir de la quarta premolar, així que se'n desconeixen les dents posteriors. A més a més, la part anterior de la quarta premolar està trencada just per sobre de l'arrel. Diversos autors observaren que el mentó formava un angle més obtús amb la vora inferior de la branca del que era habitual en els «maquerodonts» (que en aquell moment incloïen els nimràvids i barbourofèlids).
La dent canina, relativament grossa i un xic allargada, està situada per sobre de les premolars, amb un perfil ovalat i les quilles absents o vestigials. El diastema entre la canina i la tercera premolar és relativament ampla, amb una segona premolar vestigial (caràcter primitiu) situada cap al mig. La tercera premolar era petita i de corona baixa, amb una única cúspide accessòria posterior feble i un cíngol al voltant. Mancava de cúspides accessòries anteriors i parastils. La vora anterior de la tercera premolar, en canvi, presentava un conjunt de denticles finíssims. La quarta premolar era més llarga, amb una cúspide accessòria posterior grossa i el cíngol més ample que en la tercera premolar, un metastil robust al darrere de la cúspide principal i prou espai per a un parastil davant de la cúspide principal, encara que Pilgrim no estava segur de si hi havia un parastil o no.
Kretzoi pensava que Sivasmilus era una etapa evolutiva intermèdia entre Afrosmilus africanus i Propontosmilus sivalensis [=Paramachaerodus orientalis]. En la seva revisió del 1932, Pilgrim el descrigué com una espècie petita i primitiva de maquerodontini. La revisió del 2025 el resumí com una espècie relativament petita, amb un pes estimat de 30-50 kg extrapolat d'espècies vivents relacionades.
El llibre també oferí una breu descripció d'un altre espècimen conservat pel Servei Geològic del Pakistan: un maxil·lar inferior amb una canina trencada que presenta una cresta posterior distinta, sense segona premolar, amb una tercera premolar de dues arrels i una cúspide accessòria anterior pronunciada, semblant a una navalla, a la quarta premolar. Suggerí que podia pertànyer a S. copei, però sense afirmar-ho categòricament.
Classificació El gènere Sivasmilus fou assignat per Pilgrim a la subfamília dels maquerodontins, dins de la família dels fèlids. Tanmateix, un estudi del 2021 el referí a Barbourofelinae sense cap explicació. Aquesta interpretació fou seguida per altres articles, encara que un estudi del 2023 mencionà de passada que era més semblant als maquerodontins, però que calia examinar el material conegut. La revisió del 2025 el ressituà entre els maquerodontins, mentre que l'estudi del 2025 assignà GSI-D 151 als esmilodontinis com a tàxon distint però indeterminat.
Paleoecologia Es calcula que S. copei visqué fa entre 11,4 i 14,1 milions d'anys, durant el Miocè. La presència de diverses espècies del tragúlid Dorcatherium a la mateixa localitat indica que el medi de l'època era un bosc humit i pantanós amb un sotabosc espès.
Referències
Categoria:Dents de sabre Categoria:Fèlids del Miocè Categoria:Mamífers fòssils trobats a l'Índia