, més conegut com a Henry de Ferry, fou un paleontòleg i prehistoriador francès conegut pel descobriment del jaciment paleontològic de Soultré.
Família Henry Bernard Alfred Testot-Ferry fou el fill petit de Joséphine Elizabeth Claudine Fabry i Claude Testot-Ferry (Arnay-le-Duc, 1773 - Châtillon-sur-Seine, 1856), que fou coronel de les Guerres Napoleòniques i a qui l'emperador Napoleó I li conferí el títol de baró el 1814.
Després d'una joventut ociosa típica de la joventut daurada del segle XIX, en la qual la caça constituí la principal passió, l'any 1852 Henry de Ferry seguí els consells (o més aviat la insistència) del germà gran, en Gustave, 2n baró Testot-Ferry i jutge a la localitat francesa de Mâcon, i es casà amb Louise Madeleine O'Brien (1822-1900). Ella aportà en dot al matrimoni una propietat a Prissé (Saona i Loira) que ocuparen fins que no s'instal·laren definitivament al nucli de Brussières (Saona i Loira), que es troba a tan sols un grapat de kilòmetres de la roche de Soultré.
Tingueren sis fills, d'entre els quals destaca l'Alfred (1854-1932), capità de fragata, genealogista i oficial de la legió d'honor.
Els inicis d'una passió De bon principi, Henry Testot-Ferry es dedicà a la geologia. Com a membre fundador del Comité de paléontologie française (Comitè de Paleontologia Francès), li encarregaren d'elaborar una monografia en col·laboració amb el Dr. Louis Édouard Gourdan de Fromentel sobre els polípers. Fou aleshores que en descobrí i descrigué el nou gènere que duria el seu nom: Ferrya.
Henry Testot-Ferry fou el primer que, mentre excavava el conjunt de la regió, particularment el jaciment de Charbonnières (Saona i Loira), remarcà que a la vall del Saona hi havia restes de diverses ocupacions prehistòriques.
La roca de Solutré La paleontologia passà ràpidament al davant de la geologia i el 1866 de Ferry començà a investigar un aflorament d'ossos de cavall al jaciment de Crot-du-Charnier, als peus de la roca de Soultré. Al cap de poc temps, Henry Testot-Ferry descobrí al llarg del camí que travessava Crot-du-Charnier una zona d'habitatges del Paleolític superior que contenien nombroses eines de sílex i fauna. Tot i que hi predominaven els rens, hi havia també cavalls, elefants, cérvols comuns, guineus i fins i tot tigre de les cavernes. En algunes llars s'hi han trobat més de 2.000 fulles de sílex i fins a 400 banyes de cérvol.
A diferència dels jaciments que es descobreixen en coves, resultava difícil delimitar el jaciment de Soultré i determinar-ne l'amplada, de forma que, juntament amb Adrien Arcelin, Henry Testot-Ferry efectuà sondatges. Ambdós homes decidiren, però, tamisar la terra amb les mans, de forma que els vestigis foren recollits i examinats metòdicament.
El 1868, Testot-Ferry arribà a la conclusió que existia un campament de caça als peus de la roca:
Henry Testot-Ferry descobrí també el 1867 una estatueta de cèrvid que fou el primer espècimen conegut d'art de Soultré i que exposa la cultura prehistòrica de la mateixa forma que les pintures rupestres en coves.
Una vida dedicada a la ciència En el marc de l'estudi dels jaciments prehistòrics de Soultré, Henry Testot-Ferry entrà en contacte amb la majoria de prehistoriadors de l'època per discutir i validar tot una sèrie d'hipòtesis. Mantingué també una llarga relació epistolar amb Jacques Boucher de Perthes. Édouard Lartet, Gabriel de Mortillet i Sir John Lubbock fins i tot acudiren al lloc per assistir a les excavacions.
Testot-Ferry i Adrien Arcelin presentaren les investigacions que havien dut a terme en congressos internacionals i Soultré esdevingué ràpidament un dels grans jaciments prehistòrics de França. miniatura|Acta de defunció d'Henry Testot-Ferry Henry Testot-Ferry participà en moltes societats científiques franceses i fou:
membre fundador del Comité de paléontologie française (Comité de Paleontologia Francès), a través del qual participà en l'escriptura dels últims 16 volums de Paléontologie française, un projecte que havia iniciat Alcide Dessalines d'Orbigny membre de la Société géologique de France (Societat Geològica de França) corresponent de la Société linnéenne de Normandie (Societat Linneana de Normandia) corresponent de la Société d'émulation du Doubs (Societat d'Emulació del Doubs) titular de l'Académie de Mâcon (Acadèmia de Mâcon)
Una part important de la seva col·lecció de referència (que aplegava 5.262 peces) fou llegada al Museu Nacional d'Història Natural de París i al Musée des Ursulines de Mâcon. André Testot-Ferry, net de Henry de Ferry, en vengué una altra part important al Museu Britànic de Londres el 1958.
Uns anys després de la defunció d'Henry Testot-Ferry, el 1872, al Congrés de Brussel·les el famós prehistoriador Gabriel de Mortillet decidí atribuir a les cultures prehistòriques descobertes noms formats a partir de jaciments de referència. Així doncs, donà el nom del jaciment de Soultré a una cultura prehistòrica del Paleolític Superior: el solutrià.
Publicacions Henry de Ferry i Louis Édouard Gourdan de Fromentel, Paléontologie Française (22 vol. en 3 t., cada tom amb 2 parts: text i atles), París, 1861 Henry de Ferry, Les Gisements archéologiques des bords de la Saône, Mâcon, 1868 Henry de Ferry, L'Homme préhistorique en Mâconnais, 1868 Henry de Ferry, Le Mâconnais préhistorique, París, 1870
Bibliografia
Albert Albrier, Henry de Ferry, Dijon, 1870 Annales de l'académie de Mâcon, 1869-1906 1866 : l'invention de Solutré, Catàleg del l'exposició de l'estiu de 1989 al Musée Départemental de Préhistoire de Solutré Geneviève Lagardère, Solutré, musée départemental de préhistoire, 1997
Categoria:Persones de Saona i Loira Categoria:Prehistoriadors francesos Categoria:Morts al Saona i Loira Categoria:Nascuts el 1826 Categoria:Persones del Sena i Marne