és una política italiana, feminista, pacifista, sindicalista i escriptora.
Biografia Filla de l'expresident de la Cambra de Diputats, Pietro Ingrao i de la també política Laura Lombardo Radice, és llicenciada en literatura estrangera i traductora i intèrpret qualificada. De molt jove es va iniciar en el moviment estudiantil del 1968 i en el moviment feminista del la dècada de 1970. Com a funcionària de la Confederació General Italiana del Treball (CGIL), del 1973 al 1980, va impulsar els primers grups de coordinació femenina dins del sindicat. Aquelles experiències li van servir d'inspiració per a la seva novel·la del 2009 Dita di dama, que va guanyar el Premi Alessandro Tassoni el 2010 i que des del 2017 ha estat posada en escena repetidament per Laura Pozone i Massimiliano Loizzi.
Des del 1980 al 1983, Ingrao va col·laborar amb la RAI en l'edició i direcció dels programes de ràdio Noi Voi Loro Donna i Ora D. Posteriorment, va participar en els moviments pacifistes European Nuclear Disarmament, 10 March (dels quals va ser una de les fundadores), 1990: Time for Peace i com a portaveu de l'Associació per la Pau. Aquell mateix any, va ser una dels sis pacifistes italians en missió de pau a Bagdad per a l'alliberament —que va concloure positivament— de 70 hostatges italians; també va contribuir a les primeres iniciatives conjuntes entre pacifistes israelians i palestins, i al moviment contra la guerra a l'Iraq. Més tard, va recollir aquestes experiències al llibre Salaam Shalom - Diari de Jerusalem, Bagdad i altres conflictes.
El 1992 va ser elegida a la Cambra de Diputats, on va romandre fins al 1994. Candidata de nou per a la circumscripció uninominal de Roma Val Melaina, va ser derrotada pel candidat de centredreta Fabrizio Sacerdoti. Va participar activament en el moviment per la pau als Balcans i va ser una de les promotores de la Taula de Coordinació per a la gestió de l'ajuda a les poblacions de l'antiga Iugoslàvia. Del 1997 al 2001 va ser consultora internacional del Departament per a la Igualtat d'Oportunitats i membre del Comitè Interministerial de Drets Humans.
El 2003, després de la mort de la seva mare, Laura Lombardo Radice, en va recopilar els escrits i va relatar-ne la història personal al llibre Soltanto una vita. El 2008, va publicar la novel·la Il resto è silenzio, ambientada a Bòsnia i Hercegovina a la dècada de 1990. El 2014, es va publicar el seu primer llibre infantil, Habiba la Magica, seguit el 2018 pel recull de cançons infantils Mal di paura. Posteriorment, ha participat principalment en escoles i com a dinamitzadora cultural.
Obres principals
Il resto è silenzio (Baldini Castoldi Dalai, 2005)
Chiara Ingrao, Habiba la magica, Coccole Books, 2014 Chiara Ingrao, 'Mal di paura', Edizioni corsare, 2018. Migrante per sempre (Baldini + Castoldi, 2019). La vita è un profumo: canto a due voci, amb Blessing i Giovanna Calciati (Milano: Baldini + Castoldi, 2025).
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Roma La Sapienza Categoria:Pacifistes italians Categoria:Feministes italians Categoria:Traductors de Roma Categoria:Escriptors de Roma Categoria:Sindicalistes italians Categoria:Polítics de Roma Categoria:Polítics italians del segle XXI Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Escriptors italians del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1949