Minar-e Chakri (també escrit Minar-i Chakri o Minar-i Chakari) és una columna i jaciment arqueològic situats a pocs quilòmetres de Kabul, a l'Afganistan. Difícil de datar amb precisió, el jaciment és molt famós, i contenia un monument budista icònic.

L'edifici va patir una destrucció deliberada com a element del patrimoni no musulmà pels talibans i durant els combats de la Guerra russoafganesa. Els darrers vestigis que en quedaven desaparegueren el març del 1998 "probablement durant un terratrèmol". Segons Gérard Fussman, la pèrdua del patrimoni budista de l'Afganistan arribà al punt àlgid amb la destrucció dels Budes de Bamian el 2001.

Ubicació i geologia del jaciment El jaciment arqueològic tenia vista a la vall, en una muntanya anomenada Monaray Ghar (la muntanya de la torre), i al seu vessant nord. Era visible des de lluny, fins i tot des de l'aeroport de Kabul.Gérard Fussman, Monuments bouddhiques de la région de Caboul, II, 1, p. 63.

Història Història antiga i medieval Estava situat en una carretera molt transitada.Gérard Fussman, Monuments bouddhiques de la région de Caboul, II, 1, p. 66.

El caràcter budista de l'edifici ha estat negat en alguns estudis, però no planteja cap dubte a Gérard Fussman, que assenyala l'abundància d'edificis budistes a l'àrea, stupes i monestirs.Gérard Fussman, Monuments bouddhiques de la région de Caboul, II, 1, p. 65. La columna té, com a monument, una "funció proclamatòria".

La preocupació perquè es veja recolza aquesta identificació.Gérard Fussman, Monuments bouddhiques de la région de Caboul, II, 1, p. 65-66. La construcció del Minar-e Chakri respon al desig de "sacralitzar el paisatge ocupant-ne les altures".

Redescobriment i estudis La representació més antiga data del segle XIX.Gérard Fussman, Monuments bouddhiques de la région de Caboul, II, 1, p. 64.

Destrucció Només en restava un tros a la fi de la primera dècada del 2000.

Descripció miniatura|250x250px|esquerra|Minar-i-Chakri, c.1879 La columna feia més de 27 m d'alçada, amb una base d'uns 4 m d'altura i estava inclinada cap al sud.

No se sap si la base era quadrada o circular, perquè les restes permetrien ambdues reconstruccions. Una base "en forma de campana" feia 2 metres i es deia que era comparable als elements de Persèpolis.

El fust de la columna feia 12 metres amb un diàmetre d'uns 5,80 metres, i 4,50 metres a la part superior, que tenia una corona de 3 metres.

Segons Foucher, la part superior de la columna era semblant a les columnes que es troben als relleus de Gandhara; i els especialistes destacaren aquesta analogia a la dècada dels 1870.

La columna era de maçoneria i no tenia decoració.

La part superior de la columna contenia una roda o un altre element que simbolitzava la bona fortuna, o una stupa, una hipòtesi que prefereix Gérard Fussman per la seua resistència al vent i pel simbolisme d'aquesta forma arquitectònica.Gérard Fussman, Monuments bouddhiques de la région de Caboul, II, 1, p. 66-67.

Notes i referències

Categoria:Jaciments arqueològics de l'Afganistan Categoria:Art budista