miniatura|Fotografia de la mateixa escena però des d'un altre angle presa per Victor Jorgensen. El Dia V-J a Times Square (també coneguda com a V-Day i The Kiss) és una famosa fotografia d'Alfred Eisenstaedt que retrata un petó entre un mariner i una jove el 14 d'agost de 1945 a Times Square, Nova York. La imatge mostra un mariner de la Marina dels Estats Units (U.S. Navy) besant una dona desconeguda —una auxiliar dental— en plena celebració del Dia de la Victòria sobre el Japó (V-J Day), que marcava el final de la Segona Guerra Mundial. Eisenstaedt, fotògraf de la revista Life, va capturar aquest moment espontani mentre la multitud celebrava, després de l'anunci oficial del president dels Estats Units, Harry S. Truman, sobre la rendició del Japó.
La fotografia per d'Alfred Eisenstaedt Eisenstaedt va veure que un mariner passejava per Times Square agafant i besant totes les dones que trobava, sense importar la seva edat o aparença. Ell corria amb la seva càmera, mirant enrere, buscant una imatge que el convencés però cap de les fotos que feia li agradava. Fins que de sobte, va veure que el mariner agafava una dona vestida de blanc. En aquell moment va girar-se i va fer la foto exacta quan el mariner li estava fent un petó.
Aquest contrast clar entre l'uniforme fosc del mariner i el vestit blanc de la infermera és el que, segons Eisenstaedt, aporta la força visual especial a la imatge. També explica que va fer només quatre fotos en qüestió de segons i que només una tenia la composició adequada perquè equilibrava bé els elements. Aquesta composició, segons Eisenstaedt, havia de ressaltar la figura del mariner i la dona de forma harmònica, no massa gran ni massa petita d'un costat o d'un altre.
La seva fotografia es va convertir en una icona cultural a l'instant, i Eisenstaedt, establint el seu dret d'autor, en va controlar estrictament l'ús, permetent només un nombre limitat de reproduccions en les quals s'establien com podia ser utilitzada.
Debat cultural i social arrel del petó robat Originalment, la imatge representava la celebració col·lectiva i la alegria de la fi de la guerra el 1945: el mariner personificava el retorn dels soldats que tornaven a casa, la infermera simbolitzava les persones que els donaven la benvinguda, i Times Square era la representació del lloc segur i acollidor a on tornaven. Aquesta era la lectura habitual de la fotografia, que reflectia l'optimisme i l'esperança del moment.
Tanmateix, a partir dels anys 2010, molts bloguers i crítics han reinterpretat la imatge com una documentació d'un acte de manera problemàtica, concebuda ara en el marc de la normalització de l'assalt sexual. La dona i l'home no es coneixien prèviament, i segons la pròpia Greta Zimmer Friedman (la dona de la imatge, que va declarar que el petó no havia estat consentit sinó imposat) i altres analistes, el mariner estava begut i el petó es va produir sense consens. De fet, en les fotografies complementàries de la sèrie feta per Eisenstaedt s'hi pot veure la dona intentant rebatre la iniciativa amb el seu braç. Aquest fet ha fet que el moment es percebi ara com una mostra de la cultura de subjugació masclista que predominava aleshores, una cultura que normalitzava aquests actes i on les dones sovint eren subordinades als homes.
Aquest canvi en la percepció ha provocat controvèrsies importants a nivell públic i institucional. Per exemple, a una reunió pública l'any 2020 a Sarasota (Florida) es va plantejar la necessitat de retirar una escultura basada en aquesta fotografia ("Unconditional Surrender"), argumentant que transmetia un missatge de subjugació. Posteriorment, es va proposar una senyal interpretativa que contextualitzés el caràcter no consensuat del petó, però aquesta proposta va ser rebutjada per un vot dividit. Aquest debat reflecteix el conflicte actual sobre com interpretar símbols culturals del passat que avui es veuen sota una nova llum.
A més, aquesta imatge ha inspirat també interpretacions humorístiques i crítiques, com grafits i representacions que canvien els rols de manera irònica per posar de manifest la qüestió del consentiment i el poder.
En la cultura popular, aquesta fotografia ha aparegut en pel·lícules, programes de televisió, videojocs i esdeveniments commemoratius, sovint amb diferents lectures, des de la nostàlgia i l'alegria fins a la crítica social.
La fotografia de Victor Jorgensen El fotoperiodista de la Marina dels Estats Units, Victor Jorgensen, va fer una altra fotografia de la mateixa escena del petó icònic a Times Square durant el dia de la victòria sobre Japó, que es va publicar l'endemà al diari The New York Times amb el títol "Kissing the War Goodbye". Aquesta imatge mostra menys del paisatge de Times Square al fons, de manera que la ubicació exacta de la foto cal identificar-la a partir d'altres detalls, ja que no mostra la vista característica de la intersecció complexa. La fotografia de Jorgensen és més fosca i mostra pocs detalls dels protagonistes, incloent que no es veuen les seves cames i peus.
A diferència de la fotografia d'Alfred Eisenstaedt, molt coneguda i protegida pels drets d'autor, la imatge de Jorgensen està en domini públic perquè va ser feta per un empleat del govern federal en l'exercici de les seves funcions oficials. Tot i que la seva fotografia pot ser menys atractiva des del punt de vista artístic, mostra clarament la localització exacta on es va produir el petó, just davant de l'edifici Chemical Bank and Trust, amb el cartell de la farmàcia Walgreens visible a la façana.
A més, la dona que apareix a l'esquerra de la fotografia de Jorgensen ha estat identificada com Kay Hughes Dorius, originària de Utah.
Indentitat dels protagonistes Els protagonistes de la fotografia de "V-J Day in Times Square" van ser identificats anys després perquè quan es va fer la foto no es van registrar els seus noms, i durant un temps moltes persones van afirmar ser els que apareixien. Només Alfred Eisenstaedt, el fotògraf, podia identificar-los mitjançant l'anàlisi de les seves característiques físiques.
La dona ha estat confirmada com Greta Zimmer Friedman, que en aquell moment treballava a Nova York com a assistent dental, tot i que comunament s'ha dit que era infermera. Ella va escriure a Eisenstaedt a finals dels anys 70 assegurant que era la dona de la foto. El dia que es va fer la fotografia, Greta havia sentit a la ràdio que la Segona Guerra Mundial havia acabat i va anar a Times Square a celebrar-ho amb la multitud. Quan va sortir del metro, un mariner desconegut la va agafar del braç i la va besar.
L'home, identificat anys més tard el 2007, va ser George Mendonsa, un mariner que aquell dia estava de permís i va unir-se a la celebració de la fi de la guerra. Mendonsa va morir el 2014 als 86 anys, i Greta Friedman va morir el 2010 als 91 anys, per causes relacionades amb un càncer de fetge.
Referències
Categoria:Obres del 1945