El comtat d'Alpont és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel II en favor de Francisco Javier Azpiroz i Xaló, militar i polític liberal, mitjançant reial decret del 10 de març de 1848 i despatx expedit el 22 de febrer de 1849, amb el vescomtat previ de Bejis. Va ser rehabilitat per Joan Carles I en 1982 i concedit a José María Allendesalazar i Travesedo.

Comtes d'Alpont TitularPeríodeCreació per Isabel IIIFrancisco Javier Azpiroz i Xaló1849-1858IIFrancisco Javier Azpiroz i Montalvo1859-1893IIIFrancisco Javier Azpiroz i Carrión1894-1946Rehabilitació per Joan Carles IIVJosé María Allendesalazar i Travesedo1982-1983VJosé María Allendesalazar i de la Cierva1986-present

Història dels comtes d'Alpont Francisco Javier Azpiroz i Jalón (València, 8 de novembre de 1797-Madrid, 14 d'octubre de 1858), I comte d'Alpont, patge del rei Carles IV en 1806, capità d'nfanteria, tinent general, capità general de Cuba, director general d'artilleria, diputat a Corts per Segovia (1836-1855), Senador vitalici (1855), ministre de Guerra (1840) i del Tribunal Suprem de Guerra i Marina (1854), conseller reial extraordinari (1857), Gentilhome de cambra amb exercici, Grans Creus de la Reial i Militar Orde de Sant Ferran, de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild i de l'Orde d'Isabel la Catòlica, cavaller de l'Orde d'Alcántara.

Es casà el 5 de gener de 1826, a Segovia, amb María del Pilar Montalvo i Mello, filla de Gregorio Montalvo —regidor perpètu d'Àvila— i la seua dona María Joaquina de Mello. El 25 de febrer de 1859 li va succeir el seu fill.

Francisco Javier Azpiroz i Montalvo (Segòvia, 27 de març de 1833-Madrid, 28 d'octubre de 1893), II comte d'Alpont, cavaller d'Alcántara (1850), mestre de Sevilla, diputat a Corts per Segòvia, senador per la mateixa província, Gentilhome de cambra amb exercici.Alós, Fernando de;, Duque de Estrada, Dolores. Los Brizuela, Condes de Fuenrubia y familias enlazadas, 2009, p. 94

Es casà el 25 d'abril de 1860, a Madrid, amb Mariana Carrión i Hollier (1839-1904).Alós, Fernando de;, Duque de Estrada, Dolores. Los Brizuela, Condes de Fuenrubia y familias enlazadas, 2009, p. 94-95 El 16 de juliol de 1894 li va succeir el seu fill:

Francisco Javier Azpiroz i Carrión (Madrid, 25 de novembre de 1873-Barcelona, 14 de desembre de 1946), III comte d'Alpont.Alós, Fernando de;, Duque de Estrada, Dolores. Los Brizuela, Condes de Fuenrubia y familias enlazadas, 2009, p. 96

Es casà el 17 de juny de 1901 amb María Ana Rolland i Maitorena.

Per decret del 30 d'abril de 1982, publicat al BOE del 15 de juny de 1982, aquest títol va ser rehabilitat a favor de:

José María Allendesalazar i Travesedo (Madrid, 19 de febrer de 1921-30 de setembre de 1983), IV comte d'Alpont, VI comte de Montefuerte, IV marquès de Casariego, III marquès de Santa Cristina, gran d'Espanya,Salazar y Acha, Jaime de (2012). Los Grandes de España (siglos XV-XXI). Ediciones Hidalguía. p. 436. . diplomàtic i Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Civil, cavaller de l'Orde de Malta.Cadenas y López, Ampelio Alonso de (2012). Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Madrid: Ediciones Hidalguía. . Pàg 895Soler Salcedo, Juan Miguel (2020). Nobleza Española. Grandezas Inmemoriales (2.ª edición). Madrid: Visión Libros. . Pàg 185

Es casà el 23 de juny de 1947, a Madrid, amb Maria Isabel de la Cierva i Osorio de Moscoso (1926-2017). El 5 de març de 1986, prèvia ordre del 30 d'abril de 1984 perquè s'expedeixi la corresponent carta de successió (BOE del 21 d'agost),«Orden de 30 de abril de 1984 por la que se manda expedir, sin perjuicio de tercero de mejor derecho, Real Carta de Sucesión en el título de Conde de Alpuente a favor de don José María Allendesalazar y de la Cierva». Boletín Oficial del Estado (200): 24107. 21 de agosto de 1984. ISSN 0212-033X. BOE-A-1984-18367. li va succeir el seu fill:

José María Allendesalazar i de la Cierva, V comte d'Alpont, VII comte de Montefuerte.

Es casà amb Macarena Travesedo.

Palau dels Comtes d'Alpont a València El Palau dels Comtes d'Alpont se situa al carrer Cavallers número 28 de la ciutat de València, formant cantonada amb el carrer Salinas. Es té molt poca informació sobre la seva construcció i destaca per ser força diferent a la resta dels palaus de l'esmentat carrer. Hi ha autors que fins i tot arriben a considerar la possibilitat que es construís com un annex al palau dels Marquesos de Mercader, amb el qual és confrontant.

El palau data del segle XVIII i és elevat sobre un antic palau gòtic. Presenta façana de maó cara vista, balcons adovellats que al seu torn té ampits de forjat i adorns barrocs.

El seu nom és perquè el palau va acabar en mans de Francisco Javier Aspiroz i Montalvo, per matrimoni amb Mariana Carrión i Hollier (el 25 d'abril de 1860) a Madrid, en ser aquest palau herència que li deixés a Mariana els seus pares, que el van heretar del seu avi, encara que John Hollier Cotton era el propietari , no residia a València.El palacio de los condes de Alpuente, sus constructores y sus moradores Federico Iborra Bernad Universidad Politécnica de Valencia

L'edifici no era utilitzat en la seva totalitat pels Comtes d'Alpuente, que estaven establerts a Madrid, sinó que el poc temps que residien a la ciutat, utilitzaven tan sols l'entresòl, estant la resta de l'edifici llogat i sent ocupat, tant per individus particulars com per associacions i fins i tot per empreses. Entre aquests llogaters destaca:

durant un temps del segle XIX fou seu de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País. hi va haver un restaurant va ser un magatzem

Després de la mort del segon Comte d'Alpuente, el Palau dels Comtes d'Alpont va ser comprat per la pudent família Oller, els quals van substituir l'escut de la porta pel dels Morals, que és el que actualment es pot apreciar a la llinda de la portada. A partir d'aquell moment va passar per diverses mans, va arribar a ser propietat de l'escultor i pintor Manolo Valdés, que va fer una forta reestructuració a l'interior del casalot i que va eliminar les escasses restes originals que encara quedaven. poc original que tenia el palau; finament el 1992 el va comprar Agustín Díez Cisneros, qui va ubicar a l'edifici la seva empresa d'enginyeria.

Referències

Categoria:Comtats d'Espanya Categoria:Control de B25es Alpuente 2025 Categoria:Alpont Categoria:Comtats del País Valencià