miniatura|Trinity College (Cambridge) on van ser reclutats «Els cinc de Cambridge» Els cinc de Cambridge (en anglès, «Cambridge Five») és el nom atorgat a un grup d'espies britànics reclutats per la Unió Soviètica a principis dels anys 1930 mentre eren estudiants a la Universitat de Cambridge. Els agents van proporcionar informació als serveis secrets soviètics, principalment durant la Segona Guerra Mundial i la primera etapa de la Guerra Freda.
Els membres reconeguts del grup van ser Kim Philby (nom en clau: “Stanley” o “Sonny”), Donald Maclean (“Homer”), Guy Burgess (“Hicks”), Anthony Blunt (“Johnson” o “Tony”) i John Cairncross (“Liszt”). Tot i això, Cairncross no va admetre mai explícitament formar part del grup. Alguns historiadors consideren que va operar de manera paral·lela però independent.Andrew, Christopher. The Defence of the Realm: The Authorized History of MI5. Londres: Penguin, 2010.
Context històric i reclutament El reclutament dels futurs «cinc de Cambridge» es va produir durant la primera meitat de la dècada de 1930, en un context marcat per l’impacte de la crisi econòmica del Crac de 1929 i l’ascens del feixisme a Europa. En aquells anys, el Partit Comunista de la Gran Bretanya i les seves organitzacions afiliades —com la Cambridge University Socialist Society i el Cambridge Communist Party Branch— van experimentar un creixement notable dins l’ambient estudiantil. A Cambridge, aquests espais polítics van esdevenir punts de trobada per a joves que es van posicionar contra el feixisme i que van veure en el marxisme una alternativa intel·lectual i moral al conservadorisme dominant. miniatura|Emblema del NKVD (1934-1954) Els aparells d'intel·ligència del NKVD —posteriorment, KGB— van veure que aquest clima d’activisme d’esquerres, combinat amb el perfil elitista i la projecció professional dels estudiants de Cambridge, creava un entorn idoni per captar futurs agents. Amb tot, el contacte no es va establir a través del Partit Comunista de manera formal, sinó a través dels cercles universitaris, que funcionaven com un ecosistema ideològic que facilitava als reclutadors la identificació d'individus susceptibles de ser seleccionats.Macintyre, Ben. A Spy Among Friends: Kim Philby and the Great Betrayal. Bloomsbury, 2014.
A començaments dels anys 1930, l'agent soviètic Arnold Deutsch va ser enviat a Londres amb credencials acadèmiques. Va ser així com Deutsch va establir una xarxa de contactes a Cambridge, aplicant una estratègia de reclutament basada en la discreció i la projecció a llarg termini. Entre 1933 i 1937, va seleccionar i va instruir Kim Philby, Guy Burgess, Donald Maclean i Anthony Blunt, als quals va recomanar que abandonessin qualsevol vincle visible amb organitzacions comunistes per facilitar una futura infiltració en els serveis i institucions britàniques (especialment, l'MI5, l'MI6 i el Foreign Office —el Ministeri d'Afers Exteriors).Christopher Andrew & Vasili Mitrokhin. The Mitrokhin Archive. Penguin, 1999.
A partir de 1944, el NKVD va assignar Yuri Modin com a oficial d’enllaç i controlador dels espies de Cambridge. Modin va assumir un paper central en la coordinació de les activitats dels membres ja infiltrats del Foreign Office, l'MI6 i altres institucions britàniques, i va supervisar la transmissió d’informació cap a Moscou durant els anys finals de la Segona Guerra Mundial i els primers moments de la Guerra Freda. Modin no va intervenir en el reclutament inicial —ja consumat una dècada abans—, però sí que va esdevenir la figura clau que va mantenir operatiu el grup, va reorganitzar els seus contactes i va gestionar la seguretat i les exfiltracions quan es van intensificar les investigacions britàniques.Modin, Yuri. My Five Cambridge Friends. Headline Book Publishing, 1994.
Membres i activitats Kim Philby Article principal: Kim Philbyminiatura|Kim Philby, considerat Heroi de la Unió SovièticaHarold Adrian Russell (Ambala, Índia, 1912 - Moscou, 1988), conegut com a “Kim Philby" (nom en clau: «Stanley» o «Sonny»), va ser un funcionari destacat de l'MI6 i el membre més influent dels anomenats «cinc de Cambridge». Es va formar al Trinity College de Cambridge, on es va vincular a cercles d’esquerres en el context polític de la dècada de 1930.
Després de la Segona Guerra Mundial, Philby va anar ascendint dins de l'MI6 fins a convertir-se en l’enllaç principal amb els serveis nord-americans, fet que li va permetre transmetre als soviètics informació d’alt valor estratègic. Després de treballar com a agent a Espanya i Turquia, l'any 1949, va ser nomenat primer secretari a l'ambaixada britànica a Washington. Va sabotejar operacions occidentals a l'Europa de l’Est —com la infiltració d’agents a Albània— i va alertar Donald Maclean i Guy Burgess quan les investigacions britàniques els van començar a assenyalar, fet que va facilitar la seva fugida a Moscou el 1951.
Malgrat ser exonerat públicament el 1955, la sospita es va mantenir, i el 1963 Philby va fugir de Beirut cap a la Unió Soviètica després d’un interrogatori de l'MI6. A Moscou, va treballar com a analista i instructor del KGB fins a la seva mort el 1988. La Unió Soviètica el va reconèixer com a heroi. Al Regne Unit continua sent considerat un dels espies més perjudicials del segle XX.Riley, Morris. Philby: The hidden years (en anglès). Janus Publishing Company Ltd, 1999. ISBN 1-85756-344-1. miniatura|Guy Burgess
Guy Burgess Guy Francis de Moncy Burgess (Devon, 1911 – Moscou, 1963), àlies «Hicks», va ser un funcionari del Foreign Office, productor de la BBC i agent de l'MI5. Es va formar a Eton College i al Trinity College de Cambridge, on es va vincular a cercles d’esquerra, destacant per la seva capacitat d'establir connexions dins l’elit universitària. Va començar a transmetre informació al NKVD mentre construïa una carrera pública que li permetia accedir a cercles diplomàtics i polítics influents. Durant els primers anys de la Guerra Freda, Burgess va treballar en departaments sensibles de l'MI5 i del Foreign Office, des d'on va enviar a Moscou informes polítics, militars i diplomàtics de gran valor estratègic. El 1951, després que les investigacions britàniques comencessin a sospitar de les seves activitats, Burgess va fugir precipitadament a la Unió Soviètica acompanyant Donald Maclean. A Moscou, va viure en condicions deficients pels seus continus conflictes amb les autoritats soviètiques i l'abús d'alcohol fins a la seva mort el 1963.Britannica.com, entrada “Guy Burgess”.
Donald Maclean miniatura|Donald Maclean Article principal: Donald Maclean
Donald Duart Maclean (Londres, 1913 – Moscou, 1983), àlies «Homer», va ser un diplomàtic del Foreign Office especialitzat en afers europeus i nuclears. Es va formar al Gresham’s School i després al Trinity Hall de Cambridge, on va mostrar un fort compromís polític amb l’antifeixisme i amb les idees d’esquerra durant la dècada de 1930. L’agent soviètic Arnold Deutsch el va reclutar el 1934. A partir de 1935, Maclean va ocupar diversos destins diplomàtics de gran importància: primer al Foreign Office, després a l’ambaixada britànica a París i, més tard, a Washington, on va esdevenir cap de la secció política. Des d’aquestes posicions va transmetre a Moscou informació d’alt valor estratègic, incloent-hi les negociacions angloamericanes sobre política nuclear, deliberacions del Comitè de Política Exterior britànic i informes sobre la formació de l'OTAN. L'any 1951, després que les investigacions de l'MI5 van començar a sospitar d'ell com a possible agent doble, Maclean va fugir a la Unió Soviètica acompanyat de Guy Burgess. A Moscou, va treballar com a analista, es va integrar progressivament a la vida soviètica i va ser condecorat pel KGB, tot i que va mantenir un perfil públic baix fins a la seva mort el 1983.Britannica.com, entrada “Donald Maclean”.Roland Philipps. A Spy Named Orphan: The Enigma of Donald Maclean. Norton, 2018.
Anthony Blunt Anthony Frederick Blunt (Bournemouth, 1907 – Londres, 1983), àlies «Johnson» o «Tony», va ser un historiador de l’art especialitzat en pintura francesa del , conservador de les col·leccions reials i director del Courtauld Institute of Art. Es va formar al Marlborough College i al Trinity College de Cambridge, on va excel·lir acadèmicament i va desenvolupar amistats influents dins de cercles intel·lectuals. Durant la dècada de 1930, va mostrar simpatia cap a idees marxistes i va ser en aquest període quan l’agent soviètic Arnold Deutsch el va reclutar com a agent del NKVD.
Durant la Segona Guerra Mundial, Blunt va treballar a la British Army Intelligence Corps i posteriorment l'MI5, des d’on va transmetre informes de contraespionatge i documents classificats sobre l’activitat alemanya i els mecanismes de defensa britànics. Finalitzada la guerra, va reprendre la seva carrera acadèmica i cultural, i el 1945 va ser nomenat Surveyor of the King’s Pictures, càrrec que va mantenir fins al 1972. El 1964 va confessar la seva activitat d’espionatge a canvi de no ser perseguit penalment, acord mantingut en secret fins que, el 1979, la primera ministra Margaret Thatcher va fer pública la seva implicació. Blunt va perdre el títol de cavaller i es va retirar de la vida pública fins a la seva mort el 1983.Britannica.com, entrada “Anthony Blunt”.
John Cairncross John Cairncross (Lesmahagow, Escòcia, 1913 – Hereford, 1995), àlies «Liszt», va ser un funcionari del servei civil britànic i un erudit especialitzat en literatura francesa. Es va formar a la Universitat de Glasgow, a la Sorbona i posteriorment al Trinity College de Cambridge, on va destacar per la seva excel·lència acadèmica. A partir de 1936, Cairncross va ocupar càrrecs en diverses institucions britàniques sensibles: al Ministeri d'Afers Exteriors, al Ministeri d'Hisenda i al Comitè de la Junta d'Intel·ligència, des d'on es coordinaven els diferents serveis d'intel·ligència britànics. Des d’aquestes posicions va transmetre a Moscou informació de gran importància, incloent-hi documents sobre la política britànica envers la Unió Soviètica, informes econòmics, discussions del Comitè d’Intel·ligència i també parts del contingut d'Ultra, el programa de desxiframent britànic de comunicacions alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va continuar treballant a la funció pública fins que, el 1951, va ser discretament apartat de càrrecs de seguretat per sospites de traïció, tot i que no es van confirmar oficialment fins a la dècada de 1970. Retirat de la vida pública, va residir a França i al Regne Unit fins a la seva mort el 1995.Britannica.com — “John Cairncross”
Els Cinc de Cambridge al cine i la literatura