La República dels Estats Units del Brasil (en portuguès: República dos Estados Unidos do Brasil), entre 1889 i 1937, i els Estats Units del Brasil, d'ençà fins al 1967, són els noms oficials que va rebre l'actual República Federativa del Brasil des de la proclamació de la república fins a l'establiment de la Junta militar de 1967.

Història Primera República (1889-1930) L'emperador Pere II va ser deposat el 15 de novembre de 1889 per un cop militar liderat pel general Deodoro da Fonseca, que va proclamar la República i es va convertir en el primer president del país. Enterrat l'Imperi del Brasil, el nom del país llavors es va convertir en el de República dels Estats Units del Brasil. Des de 1889 fins a 1930, el govern era una democràcia constitucional.

Aquesta etapa va tenir dues fases ben marcades. La República de l'Espasa va correspondre's amb els mandats dels dos primers presidents, els mariscals Deodoro da Fonseca i Floriano Peixoto. Es van caracteritzar pel centralisme i la lluita sanguinària contra els moviments dissidents. Prudente de Morais, tercer president del país, va prendre possessió el 1894, i va donar inici a la política del cafè amb llet. Durant aquesta segona etapa, la presidència s'anava alternant entre els influents estats de São Paulo i Minas Gerais. Ambdós eren els majors productors de cafè i de carn bovina i lactis, i les elits econòmiques i polítiques paulista i mineira van formar una oligarquia factual que va governar el país tres dècades.

Cap als últims anys del  , el cafè va convertir-se en el principal recurs d'exportació del país. El cicle del cafè va causar que el Brasil creixés econòmicament, atraient a molts immigrants europeus, particularment italians i alemanys, així com grups eslaus i també japonesos. Aquesta arribada de ma d'obra també va permetre al país desenvolupar una economia industrial que es va expandir lluny de la costa. No obstant, la davallada dels preus del cafè a finals de la dècada del 1920 va esfondrar l'economia nacional, situació coronada pel crac del 29 i a la què se sumava uns anys d'incertesa política i social.Enciclopédia Delta de História do Brasil. vol. 8. Rio de Janeiro: Editora Delta S/A. 1969

La República Velha va tancar-se amb la Revolució de 1930 i el cop militar que va posar a Getúlio Vargas, un civil, en la presidència.

Segona i Tercera República

Getúlio va publicar dues constitucions: la de 1934 i l'altra, de 1937. Per aquesta raó, la Segona República s'inicia amb el cop de 1930, mentre que la Tercera ho fa amb el cop del 1937.

Quarta República

Cinquena República

El Brasil va viure una etapa de consolidació del règim militar instaurat després del cop que va enderrocar el president João Goulart, acusat pels militars de promoure reformes d'esquerres i d’apropar-se al comunisme. Inicialment, el poder va recaure en el general Humberto de Alencar Castelo Branco, que va governar sota una aparença institucional però amb un fort control autoritari.

Durant aquests anys es van suspendre drets polítics, es van dissoldre partits i es van aprovar els Actes Institucionals. L'AI-2, del 1965, va eliminar el sistema multipartidista i va instaurar un bipartidisme controlat. Paral·lelament, es va impulsar una política econòmica orientada a l’estabilització i a l’obertura al capital estranger. El procés va culminar amb la promulgació de la Constitució de 1967, que va formalitzar el règim militar i va donar cobertura legal a la junta que assumia el poder de manera explícita.

Canvis en les fronteres El 1895 el Regne Unit va retornar l'illa de Trindade a l'estat brasiler, després d'haver-lo ocupat el 1890. Aquell mateix any, el Brasil va veure com l'arbitratge internacional li era favorables en la disputa per les Missions Orientals Mesopotàmiques reclamades per l'Argentina, el mateix resultat que va tenir el 1905 amb la regió d'Oiapoque (a l'actual Amapá), que li reclamava França. En ambdues va resultar fonamental la participació en la negociació de José Maria da Silva Paranhos Júnior. El 1904, la regió de Pirara, territori litigat entre la Guaiana Britànica, Veneçuela i el Brasil, va acabar en l'única derrota de la diplomàcia brasilera pel que fa a límits fronterers.

En 1903 el Brasil es va annexar l'Acre, després de vèncer a Bolívia en la «Guerra del Cautxú». De la mateixa manera van ser favorables al Brasil tots els altres litigis amb els altres estats llatinoamericans limítrofs (per exemple el Perú i Colòmbia).

Referències

Categoria:Segle XIX al Brasil Categoria:Segle XX al Brasil