miniatura|Vista del alfarje exterior, d'estil mudèjar de l'església de Santa Maria a Maluenda, província de Saragossa, en la qual es poden observar les jàsseres que corren al llarg de la coberta i les biguetes que la travessen de manera perpendicular.L'alfarje (de l'àrab al-fārš, ‘estès’) és un enteixinat, és a dir un sostre d'estructura plana, composta de bigues i taules anomenades alfarjías, que es decoren amb gesseria o pintures geomètriques. També s'anomena alfarje el revestiment o decoració artística amb fusta o taujeles pintats de colors cobreix la part interior d'una sostrada horitzontal o el cassetó d'una coberta de parell i tac. Es va propagar àmpliament per tots els regnes cristians de la mà de l'art mudèjar. L'alfarje és un sostre pla de fusta, horitzontal i entrellaçada, que en molts casos es llavora i es pinta addicionalment. L'estructura de l'alfarje es realitza a través d'una sèrie de bigues mestres denominades jàsseres. Sobre la jàssera es pot col·locar un segon ordre de bigues denominades jaldetas, croades perpendicularment i bé subjectes a les primeres.
El sostre d'alfarje es va utilitzar fonamentalment en l'arquitectura mudèjar i musulmana. A Andalusia, destaquen els alfarjes del Real Alcàsser de Sevilla, la Mesquita de Còrdova, la Alhambra de Granada, el Palau del Conestable Iranzo a Jaén. En la resta d'Espanya l'església de Sant Millán de Segòvia, el Palau de la Aljafería de Saragossa o l'església parroquial d'Almodóvar del Camp, a La Manxa.
L'alfarje també es troba a Amèrica, dins de la presència de l'art mudèjar en aquest continent, encara que són escasses les cobertes creades amb tècniques de fusteria que es conserven, es poden descobrir en espais reduïts i habitatges nobiliaris de l'època.
És excel·lent també l'alfarje de la sala capitular de l'hostal de Sant Marcos de Lleó, actual parador nacional de turisme.
Galeria d'imatges
Referències
Vegeu també Enteixinat Art mudèjar Carpintería de lo blanco
Categoria:Arquitectura mudèjar Categoria:Arquitectura d'Espanya