El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests. Tot i que el terme es creu que havia estat creat per Guillaume Apollinaire des de 1917, el moviment va ser creat oficialment el 1924 a partir, i al voltant, del Manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual, amb l'objectiu de "resoldre les condicions contradictòries del somni i la realitat anteriorment en una realitat absoluta, una superrealitat" o una "surrealitat".
Introducció miniatura|Obra surrealista d'Achraf Baznani Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural, en general, s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida mitjançant la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'André Breton, generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa serà convulsiva o no serà". Diversos cops, els adherents al surrealisme han militat en el comunisme i en l'anarquisme per avançar un canvi polític social i polític, amb l'argument que, només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagin estat transformades, es podrà fer possible una participació general en el surreal. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feminista i en activitats de protecció del medi ambient per raons similars.
La paraula surreal és emprada, a vegades, amb la intenció de descriure juxtaposicions inesperades o l'ús de nonsequiturs en l'art o en el diàleg, particularment quan aquestes juxtaposicions són presentades com si fossin consistents. Aquestes interpretacions, normalment, són independents de la noció surrealista del terme i molts cops no hi tenen cap connexió directa, i són emprades tant en contexts formals com en informals. Aquest ús ha estat durament criticat pels surrealistes.
Origen del terme El poeta francès Guillaume Apollinaire fou qui primer parlà en termes de surrealisme i surrealista, l'any 1917. Va escriure a una carta a Paul Dermée: Tout bien examiné, je crois en effet qu'il vaut mieux adopter surréalisme que surnaturalisme que j'avais d'abord employé. Le mot “surréalisme” n'existe pas encore dans les dictionnaires, et il sera plus commode à manier que surnaturalisme déjà employé par MM. les Philosophes. (Tenint-ho tot en compte, crec que és millor adoptar el surrealisme que el sobrenaturalisme que havia fet servir. El mot surrealisme no existeix encara als diccionaris, i serà més convenient utilitzar-lo que el sobrenaturalisme que ja utilitzen els senyors filòsofs.).
El concepte va ser divulgat en el fulletó de presentació que l'empresari Serguei Diàguilev va encarregar a Apollinaire per l'estrena del ballet Parade, el 18 de maig de 1917 al Théâtre du Châtelet, de París. De l'espectacle total concebut per Jean Cocteau combinant "la primera orquestra d'Erik Satie, el primer decorat de Pablo Picasso, les primeres coreografies de cubistes de Léonide Massine, i el primer intent de que un poeta parli sense paraules", on "la col·laboració ha estat tan propera que el paper de cadascun casa amb el de l'altre sense afrontar-lo", explica:
Precedents miniatura|Retrat de l'emperador Rodolf II o "Vertumnus" (estiu) realitzat per Giuseppe Arcimboldo. Totes les fruites i flors representades al quadre eran propis de l'estació de l'estiu al . Alguns surrealistes hi van veure un precursor. Els surrealistes van assenyalar com a precedents de l'empresa surrealista a diversos pensadors i artistes, com el pensador presocràtic Heràclit, el Marquès de Sade i Charles Fourier, entre d'altres. Les teories psicoanalítiques de Sigmund Freud sobre el son i el subconscient van ser sens dubte un dels pilars en la creació del pensament surrealista.
Pel que fa a les arts, la poesia surrealista beu de la dialèctica i troba precursors en Arthur Rimbaud, Alfred Jarry o Lautréamont. En la pintura, el precedent més antic és el de Hieronymus Bosch "El Bosco", que en els segles XV i XVI va crear obres com "El jardí de les delícies" o "El carro de fenc"; així com poc després, Giuseppe Arcimboldo, a qui Dalí va anomenar "pare del Surrealisme." o Joos de Momper, per a alguns paisatges antropomorfs. A finals del , el més notable és Giorgio de Chirico i la seva pintura metafísica. El surrealisme reprèn aquests elements i ofereix una formulació sistemàtica dels mateixos. No obstant això el seu precedent més immediat és el dadaisme, corrent del qual reprèn diferents aspectes.
Filosofia surrealista esquerra|miniatura|André Breton, teòric del surrealisme, entre 1924 i 1929. Aquesta emergí cap al començament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del dadaisme, amb l'escriptor francès Breton com el seu teorista principal, en un inici.
En el Manifest del Surrealisme de Breton, publicat el 1924, es defineixen els propòsits del surrealisme. Va incloure citacions de les influències sobre el surrealisme, exemples d'obres surrealistes i discussió sobre l'automatisme surrealista. Va proporcionar les següents definicions:
Diccionari: Surrealisme, n. Pur automatisme psíquic, amb el qual es proposa d'expressar, tant verbalment com en l'escriptura, o per qualsevol altre mètode, el veritable mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol altre control exercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.
Enciclopèdia: Surrealisme. Filosofia. El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somni, durant el desinteressat joc del pensament. Tendeix a arruïnar d'una vegada per totes els altres mecanismes psíquics i a substituir-les per resoldre tots els principals problemes de la vida.
Surrealisme a Catalunya Joan Miró és un dels principals representants del surrealisme a Catalunya. Pel fet que en el moment en què es va publicar el Primer Manifest vivia a París i als forts vincles amb els quals formaven el nucli surrealista podem dir que Miró va veure néixer el surrealisme.
Tot i viure a París durant molt de temps, no oblida Catalunya, en especial el camp de Mont-Roig, on va créixer, ho podem veure en una de les seves obres més conegudes; La Masia, la temàtica d'aquesta reapareix en altres obres del pintor, com en Terra Llaurada i més tard, Paisatge Català.
En les dues últimes Miró fa un canvi de concepte radical; deixa enrere el seu esperit detallista i deixa que els seus sentiments i vivències passades guiïn les formes dels objectes sense perdre de vista la realitat. El resultat són unes obres que reflecteixen com la llibertat de l'artista dona pas a la imaginació i al suggeriment, cosa que encara no s'havia vist mai.
Aquesta llibertat, anteriorment esmentada, va ser el que més va atraure Miró al surrealisme.
Joan Miró va ser un gran referent per a Picasso, el qual més endavant s'unirà al moviment del Surrealisme.
Àngel Ferrant és un escultor Madrileny que s'instal·la a Barcelona el 1920, on entra en contacte amb diferents moviments artístics. Aquest és molt difícil connectar-lo amb el Surrealisme català, a causa del fet que no tenim prou documentació que així ens indiqui que va participar activament en aquest moviment. Moltes obres Surrealistes de l'autor van ser destruïdes per ell mateix o pels seus hereus. En el catàleg més complet de l'artista, el d'Ana Vázquez, només es fa referència a 11 escultures, 7 destruïdes i 4 no localitzades.
Els surrealistes de l'Empordà Dalí va néixer a Figueres (Alt Empordà), i va viure a Cadaqués, per tant, gran part de l'art català, tant local com internacional, de l'època la situem en aquest territori.
Dalí crea una certa mitologia relacionada amb aquesta comarca catalana, ja que podem veure diverses plasmacions d'aquest territori en les seves obres. Això li dona una importància internacional a la zona de l'Empordà.
El surrealisme va ser un moviment internacional, tot i això podem trobar un surrealisme amb arrels empordaneses, que es va produir paral·lelament amb el surrealisme internacional. Va ser un moviment local, amb esclats puntuals internacionals.
Els autors principals d'aquest moviment empordanès són: Àngel Planells (Cadaqués, 1901) i Joan Massanet (l'Armentera, Alta Empordà, 1899), i d'altres autors que es relacionen amb aquest moviment en alguna etapa puntual de la seva obra són: Àngel Santos (Portbou, 1912) i Esteve Francès (Portbou, 1913). A part, també hi ha una autora que destaca, i no només per ser de les poques artistes conegudes d'aquesta època, sinó per seguir el Surrealisme de l'Empordà; Remei Varó (La Selva, 1913).
Aquests cinc autors/es, tenen una gran relació amb Dalí i altres membres del grup. Per tant, hi ha un Surrealisme Empordanès, a part de Dalí, que pictòricament es crea en un dels nuclis més importants de Catalunya.
Àngel Planells Té molt bon contacte amb Dalí, els dos són de Cadaqués i Dalí l'ajudarà i aconsellarà, això fa que sigui molt proper amb el grup surrealista, fins i tot arriba a ser inclòs en l'exposició mundial del surrealisme a Londres el 1936.
La seva obra continuarà creixent fins a la Guerra Espanyola, aquesta obra era limitada al món que coneixia, l'Empordà, al contrari que Dalí, el qual tenia present la seva terra, però sempre innovava, en gran part gràcies als seus viatges.
Joan Massanet Massanet pintava per plaer, de fet no ens consta que ningú l'ensenyes a fer-ho, això és el que el porta a explorar diferents moviments artístics.
Expansió El moviment a mitjans dels anys vint es va caracteritzar per les reunions en cafès on els surrealistes van fer jocs de dibuix col·laboratius, van discutir les teories del surrealisme i van desenvolupar una varietat de tècniques surrealistes com ara dibuix automàtic. Breton inicialment dubtava que les arts visuals podrien ser fins i tot útils en el moviment surrealista, ja que semblaven menys maleables i obertes a l'atzar i a l'automatisme. Aquesta precaució es va veure superada pel descobriment de tècniques com el frottage i la calcomania.
El dibuix automàtic de 1923 André Masson sovint s'utilitza com a punt de l'acceptació de les arts visuals i el trencament amb el dadaisme, ja que reflecteix la influència de la idea de l'inconscient. Un altre exemple és el Torso de 1925 de Giacometti, que va marcar el seu moviment cap a les formes simplificades i la inspiració de l'escultura preclàssica.
El 1924, Miró i Masson van aplicar el surrealisme a la pintura. La primera exposició surrealista, La Peinture Surrealiste, es va celebrar a la Galerie Pierre de París el 1925. Va mostrar obres de Masson, Man Ray, Paul Klee, Miró i altres. L'espectacle va confirmar que el surrealisme tenia un component en les arts visuals (tot i que inicialment es va debatre si això era possible) i tècniques del dadaisme, com el fotomuntatge. L'any següent, el 26 de març de 1926 es va obrir la Galeria Surréaliste amb una exposició de Man Ray. Breton va publicar el Surrealism and Painting (El Surrealisme i la pintura) el 1928, que resumia el moviment fins aquest moment, tot i que va continuar actualitzant l'obra fins als anys seixanta.